ANNA SIMÓ
PORTAVEU D'ESQUERRA
“Mas no pot governar com si fóssim una regió”
“Donar per fet que s'han d'entendre amb el PP perquè la situació econòmica és difícil és actuar com una comunitat petita”
“El president ha de deixar de tractar la gent com menors”
És bo que hi hagi uns ponts entre ERC i la resta de forces catalanistes com ara CiU, el PSC i ICV
Anna Simó és des de l'octubre la nova portaveu d'ERC. També és la cara visible, juntament amb Joan Puigcercós, dels republicans al Parlament. Un partit que vol recuperar la centralitat política i el protagonisme i que ara tindrà el primer gran test amb el pressupost.
Ja he perdut el compte de les vegades que han allargat la mà al govern per pactar els comptes. Algú pot pensar que donen una imatge de desesperats?
La motivació no és la desesperació, sinó veure que CiU estava tornant a repetir el discurs que no volia pactar amb el PP, però que ho havia de fer perquè ERC i el PSC el deixaven sol. No és veritat, i fem una petició de diàleg i de refer ponts. Aquest pressupost no ens agrada, però entenem que és una situació delicada per al país i tenim alternatives: incrementar els ingressos i fer reformes adequades per frenar el dèficit. I això no es fa retallant linealment i tocant os com s'ha fet en salut. Ara el govern s'ha compromès a estudiar aquestes mesures [incrementar l'IRPF a les rendes altes o recuperar l'impost de successions] durant la propera setmana.
Entendria que CiU pactés amb el PP per evitar que La Moncloa tanqués l'aixeta?
No. Donar per bo que la situació és difícil i que s'han d'entendre amb el PP és actuar amb mentalitat de regió, de comunitat autònoma petita. Catalunya no ha de tenir aquesta vocació i menys un país dirigit per un partit que es diu nacionalista o sobiranista. Ha d'avantposar els interessos nacionals i no hauria de tenir por de poder continuar amb la transició nacional amb què es va comprometre el president. El problema és que des de CiU, com es fa amb el PSC, s'actua amb una clau molt tàctica del dia a dia. Necessitaria uns diners per anar tirant i sempre et tenen enganxats per les parts més nobles. Mas ha de tenir una mirada més alta.
Però quin marge es donen per pactar amb CiU quan els han rebutjat moltes propostes? Per exemple l'impost de la banca.
El rebuig d'aquests gestos posa en evidència que hi ha diferències ideològiques a l'hora de reduir el dèficit i també d'actitud. Nosaltres parlem de diàleg amb tots els actors i el govern no ho fa. S'ha de fer un gran pacte de país. En moments tan difícils com els d'ara es necessita més que mai que el president s'aixequi i digui a tothom que hem de treballar plegats per sortir de la crisi. I en lloc d'això treballa amb un gabinet reduït i al marge d'un lideratge que el beneficiaria. Això és de govern petit.
CiU també vol tenir la col·laboració de més d'un partit per aprovar el pressupost. És compatible l'abstenció d'ERC amb la del PP?
És impossible que deixem passar un mateix pressupost, perquè les nostres propostes són absolutament diferents. El PP vol abaixar impostos i nosaltres volem fer-los créixer per als que més tenen. El PP està en contra de les retallades, però en canvi n'abona més si s'abaixen els impostos, perquè el dèficit creix. Però la legislatura té quatre anys i és bo que hi hagi uns ponts entre ERC i la resta de forces catalanistes, CiU, el PSC i ICV.
Si CiU els diu “no” al pressupost i va de bracet amb el PP, els aniria bé a l'hora de fer forat en l'espectre sobiranista de la federació?
Formaria part del tacticisme, que els partits hem d'abandonar. El que vull és que el meu país se'n surti. No sóc partidària del com pitjor millor. Per això estarem defensant el nostre govern a Madrid i tancant files. Però Mas ha de fer un cop de volant i mostrar confiança en els ciutadans en lloc de tractar-los com menors d'edat i dir-los que no queda cap més remei [amb les retallades]. Mentrestant el país sura amb una depressió generalitzada, de no saber cap on va i és ara quan s'ha de veure el tremp de la gent.
Vostès pretenen fer la consulta pel concert abans de la negociació a Madrid i el govern, després. Una altra diferència.
Una consulta a posteriori, un cop ja t'han dit que no, no té cap sentit. Seria la segona part del procés estatutari. Preguntar abans a la ciutadania crec que és un acte de maduresa cap a la població i de confiança. Demostres que vols allargar la mà a tothom i et dotes d'una eina per maximitzar les possibilitats d'èxit.
I el PP dirà que sí al concert?
Aquest ha de ser el problema del govern espanyol, no el de Catalunya.
En clau ja més interna de partit, què pensa del fet que militants i alguns dirigents de la nova ERC reneguin ara del tripartit?
Aquesta és una etapa passada, però ens equivocaríem molt si no som capaços de reconèixer els encerts, com s'ha fet amb els errors. I el president Mas hauria de fer el mateix.