El Consell Executiu va analitzar ahir els resultats de les eleccions europees de diumenge, que, a Catalunya, tan sols van mobilitzar un 37,5% de l'electorat. Va ser una reunió amb moltes intervencions, segons fonts del govern, i en què es van analitzar els motius, diversos, que han afavorit que l'abstenció hagi arribat a cotes rècord en uns comicis que habitualment ja registren una menor mobilització que la resta. Com el PSC, l'executiu considera que l'actitud de l'Estat en el finançament és un dels factors –no l'únic– que ha influït, en negatiu, en els resultats del 7-J. «Els incompliments de les lleis no afavoreixen la participació dels ciutadans, contribueixen a la desafecció política», concloïa el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ahir portaveu de l'executiu. Era una manera diplomàtica d'implicar el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, com a coresponsable de la poca mobilització del 7-J i, de passada, instar-lo a moure fitxa en un procés encallat i que ja acumula deu mesos de retard. Des del govern van confirmar que no hi ha hagut avenços en una negociació que semblava que es reactivava el 23 d'abril passat en la reunió que van mantenir la vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, i el conseller d'Economia, Antoni Castells, a Madrid. Fonts de l'executiu, però, lamentaven que, a hores d'ara, el canvi de tarannà exhibit per Salgado no s'ha traduït en progressos concrets. Ausàs ho resumia en una frase que ja s'ha convertit en tot un clàssic a l'hora de parlar de finançament: «No hi ha novetats.» El conseller insistia que el govern només subscriurà un acord que s'adeqüi al que estableix l'Estatut i rebutjava els terminis que constantment va fixant el govern espanyol; l'últim, marcat pel mateix Rodríguez Zapatero, preveu que la reforma es tanqui abans del 15 de juliol. «A hores d'ara el més important no és el calendari», destacava Ausàs.