El govern redueix la retallada al sector públic en 235 milions

Ball de xifres

Les organitzacions laborals rebutgen la tesi que aquest reajust del càlcul respongui a una cessió del govern i ho atribueixen, més aviat, al “ball de xifres” i a la “imprecisió” amb què treballa l'executiu. El govern, en canvi, ho circumscriu a l'acceptació de la proposta sindical pel que fa al tractament d'un complement salarial que s'aplica al sector educatiu, un gest de la seva voluntat de diàleg. El complement per estadi, nivell de carrera o tram docent és una retribució addicional que es percep cada sis anys si es compleixen una sèrie de requeriments relatius al temps d'estada i a la formació continuada d'aquests funcionaris. Inicialment, es preveia suprimir del tot el dret al cobrament d'aquesta retribució extra, mentre que ara només es preveu congelar fins al 2013 l'abonament del complement en el cas d'aquells que l'havien de percebre per primer cop l'any que ve.

Les tres organitzacions van denunciar que l'equip d'Artur Mas plantegi el document (inicialment de 19 punts) per passar el ribot a la funció pública com un text sacre i incunable. “El dèficit es pot combatre de moltes maneres; augmentar el control del frau fiscal i tocar el capítol dels impostos que graven les grans fortunes podria minimitzar l'impacte del pla que el govern vol aplicar al funcionariat”, va assegurar ahir Lluís Blanco, portaveu de l'IAC i membre de la mesa de la funció pública. Una visió que comparteix amb CCOO i UGT, des d'on també es defensa que la reducció del dèficit no es faci des d'una perspectiva de compartiments estancs. “No és veritat que no hi hagi una alternativa al pla del govern”, va declarar Xavier Casas, portaveu de la UGT a la mesa. Els sindicats van vestir el relat de l'alternativa amb la presentació d'un pla B, que representaria un estalvi estimat d'uns 450 milions d'euros, molt a prop de la quantitat que marca el govern.

Les mesures sindicals

A banda d'insistir en la fiscalitat, la proposta preveu mesures com ara reduir l'externalització de serveis per part de la Generalitat en àmbits com ara el manteniment, la neteja, l'assessorament jurídic i la informàtica. “Tenim gent preparada per assumir aquestes responsabilitats, sembla que creuen més en els de fora que no pas en els de la casa”, va considerar Casas. Una tesi que des del Departament de Governació, que és el que té competència en qüestions de funció pública, van rebutjar frontalment. Fonts de la conselleria van assegurar que no hi ha prou treballadors de la Generalitat amb perfils adequats per assumir tasques de neteja i manteniment, i van emfatitzar que en qüestions com ara les auditories comptables resulta indispensable la contractació d'empreses privades. La llista B també inclou la supressió d'indemnitzacions d'alts càrrecs per assistir a reunions d'organismes, la reducció en dietes amb l'aplicació d'un límit del 5% del salari brut, en comptes del 30% actual i una bona aplicació de la incompatibilitat dels alts càrrecs que, sovint, exerceixen altres tasques com ara la docent durant la jornada laboral. El document dels sindicats també recupera la idea de fixar la cota de salari màxim interprofessional de l'administració en 5.000 euros bruts mensuals. Una mesura que, d'acord amb Governació, no està a l'abast de l'executiu perquè es fixa en els pressupostos generals de l'Estat, mentre que la Generalitat només té competència per actuar en l'apartat dels complements addicionals.

D'acord amb els representants dels treballadors, la tisora no pot incidir únicament en un cos que en els últims dos anys ha perdut un 10% de la seva capacitat adquisitiva. Els representants de la Generalitat recorden que, en el cas del col·lectiu d'alts càrrecs, que aixopluga directius del sector de les empreses públiques, els directors i els secretaris generals i el govern, aquesta tisorada ha estat del 20%.

Jubilacions i extres

En aquest context d'estira-i-arronsa constant, els agents negociadors van fer una crida a reprendre el diàleg dimarts vinent. L'executiu, que ahir va estar representat per Pilar Pifarré, secretària d'administració i funció pública, enviarà abans informació sobre alguns dels aspectes plantejats pels sindicats com ara un càlcul del que suposaria que a tots els treballadors de més de 65 se'ls apliqui la jubilació obligatòria o la supressió dels dos pagaments extres de juny i desembre, una qüestió que també és damunt la taula. Amb tot, els sindicats consideren que es tracta de dades “menors” i insisteixen a reclamar el que faci referència al moll de l'os, és a dir, conèixer amb detall com s'aplicarà l'amputació dels sous amb què el govern vol estalviar 306 milions d'euros.

La negociació encara és a les beceroles i els sindicats esperen sortir reforçats de la mobilització convocada per al dia 14 de desembre.