Un alcalde per liderar el PSC
Navarro té el suport de l'àrea metropolitana, el New PSC i la majoria d'alcaldes
Ros i Elena es reuniran aquesta setmana per intentar pactar una llista catalanista
La proposta unitària d'Iceta, embarrancada
La clau per a un pacte Ros-Elena, segons s'insinua, és Raimon Obiols
El moment de la refundació del PSC comença aquest cap de setmana. El socialisme català viu la seva pitjor crisi –electoral, ideològica i de poder– dels últims trenta anys. El primer pas per escapar del naufragi col·lectiu és en mans de 830 delegats. Ells decidiran el nou lideratge entre, d'una banda, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro –el favorit i el que té el suport de l'àrea metropolitana, el New PSC i la majoria d'alcaldes–, i de l'altra, la possible fusió entre l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i l'exalcalde de Vilanova Joan Ignasi Elena –els opositors i els que tenen el suport de les figures del sector catalanista–. La proposta unitària del mig candidat Miquel Iceta sembla ara per ara embarrancada i sense suports. L'única cosa segura és que el futur del partit el liderarà un alcalde (o exalcalde). Poder municipal, doncs, sigui d'on sigui. La glòria del futur líder, però, s'intueix incerta. El postmontillisme serà dur.
Al PSC li queda encara una setmana més en plena ebullició. Amb debats entre candidats, més mostres públiques de suport i reunions en totes direccions. Ros, Navarro, Iceta o Elena. Tots conversen. El gran dubte a resoldre entre demà i dimecres és la possible candidatura que uneixi Ros i Elena. Tenen en comú el seu accent catalanista –grup propi al Congrés, votar diferent del PSOE, potenciar el debat nacional–, però tenen visibles diferències en l'accent social –a grans trets, Ros defensa buscar l'espai de centre de Convergència i els obiolistes proposen una aliança de progrés d'esquerres–. Fonts properes al lleidatà donen l'acord pràcticament per fet a falta d'alguns serrells; en canvi, fonts obiolistes ni descarten ni confirmen, però posen aigua al vi.
El que és clar és que hi ha grans pressions poc subterrànies per a un pacte. Ros i Elena es reuniran aquesta setmana per intentar pactar un tiquet conjunt per enfrontar-se a Navarro amb més possibilitats. En principi, Elena seria candidat a primer secretari i Ros, candidat a les eleccions catalanes.
L'únic obstacle, segons fonts socialistes, seria Raimon Obiols. L'eurodiputat, exlíder del PSC i ara referent del col·lectiu Nou Cicle, podria ser la clau de volta del pacte. No obstant això, destacats catalanistes com ara l'exconsellera Marina Geli i la cap de l'oposició a Girona, Pia Bosch, treballen per un acord Ros-Elena. “Seria el pacte més fàcil i lògic; pràcticament diem el mateix i només tenim alguna diferència en la qüestió del perfil d'esquerres”, explica un dirigent proper a Ros. Des del bàndol obiolista, les coses no es veuen tan senzilles. “No volem fer cap pacte artificial, res que sembli estar fet des de dalt i, per tant, tot acord [inclòs Navarro] ha de ser transparent”, comenten fonts properes a Elena. Un problema bàsic que frena l'entesa és que Elena ha promès dur el seu projecte de renovació del partit fins al final i no vol baixar del cavall a quatre dies de la meta. “Som esclaus d'haver dit que no volíem acords unitaris cuinats abans del congrés”, reconeixen fonts properes als dos candidats.
El més ben situat, però, per encapçalar el nou projecte socialista serà el candidat mal anomenat oficialista, el també alcalde Pere Navarro. De moment, ja té amb tota seguretat el vot de bona part de l'establishment socialista. La direcció actual, és a dir, José Montilla i José Zaragoza, primer secretari i secretari d'organització, i la diputada al Congrés Carme Chacón, no s'ha pronunciat de manera oficial. Però sí que ha aconseguit el suport explícit d'alcaldes importants, els diputats de l'òrbita New PSC i les poderoses i nombroses federacions de Barcelona, Baix Llobregat i bona part del Vallès Oriental i Occidental.
El que sembla molt improbable és que hi hagi cap quarta opció: Miquel Iceta reconeix sense embuts que la seva proposta d'unitat té poques possibilitats de ser realitat perquè la resta de candidats no hi donen suport. En principi, diu, “mantindré la idea fins al dia abans del congrés”. En declaracions a aquest diari, Iceta descarta aliar-se amb Navarro malgrat haver arribat a dir que el terrassenc seria el millor candidat dels seus rivals.
La majoria de veus socialistes han demanat que l'executiva unitària surti després del congrés i no abans. L'objectiu és votar per mesurar les forces de cadascú. Per fer això, però, el PSC hauria de debatre si reforma els estatuts durant el congrés i opta ja aquest cap de setmana pel sistema del PSOE d'escollir els dirigents –dos o tres noms per candidatura, entre els quals, el seu primer secretari– i, després, segons les votacions, que confeccioni una executiva amb tots els sectors.
Els dos obstacles bàsics contra llistes unitàries prèvies són, primer, com es faria la repartició del poder en la futura executiva i, segon, qui seria el candidat electoral proposat per aquesta direcció. Quan encara no s'ha fet el congrés del PSC, ja es fan càbales sobre les primàries de les quals ha de sortir el candidat contra Mas i el “veritable líder” dels socialistes. Navarro i Ros ja han deixat clar que hi volen jugar. Elena i Iceta també han deixat clar que això no els treu la son.
Pere Navarro
Fonts properes a l'alcalde de Lleida han assegurat a aquest diari que aquests dies algunes “patums del partit” donaran suport a Ros de manera pública. De moment, però, ja s'han filtrat alguns suports com el d'Ernest Maragall –ho va dir al seu Twitter–, Marina Geli –en una entrevista a El Punt Avui– i Antoni Castells, així com l'exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez i la cap de llista de Girona, Pia Bosch. També hauria rebut suport de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, tot i que no és militant, i de l'exconseller Joaquim Llena. Donarien suport a Ros part dels delegats de Lleida i de Girona, tot i que a les comarques gironines hi ha una divisió entre partidaris de Ros (Bosch i Geli) i de Navarro (Nadal, Sáez i Pineda).
Àngel Ros
L'exalcalde de Vilanova i la Geltrú Joan Ignasi Elena té el suport absolut de Nou Cicle, el sector catalanista i d'esquerres que lidera l'eurodiputat Raimon Obiols. Cap més dels principals dirigents del PSC ha donat suport al projecte obiolista. “Tot i això, podríem tenir més suport que Ros entre els delegats al congrés”, asseguren des de l'equip d'Elena. “Ros té el suport de moltes figures catalanistes del partit, però això no significa que tingui més delegats.” Càrrecs intermedis del partit, com ara el primer secretari del PSC del districte de Sant Andreu de Barcelona i alguns membres de la Joventut Socialista de Catalunya, són alguns dels noms més destacables que han donat suport ara per ara al candidat Elena.
Joan Ignasi Elena
L'actual viceprimer secretari del partit, Miquel Iceta, no ha aconseguit gaire suport en el seu camí per construir una candidatura unitària que havia d'estar integrada pels altres tres candidats: Ros, Navarro i Elena. La condició de “mig candidat”, com el mateix Iceta es va definir, fa que l'actual portaveu del PSC sigui el que menys suports públics ha rebut. Nombroses han estat les veus que han lloat la seva figura i trajectòria, però poques cares conegudes s'han atrevit a donar-li suport a causa de la seva posició a mig camí entre presentar-se i no presentar-se. Amb tot, alguns personatges com el diputat del PSC al Congrés dels Diputats i número dos a la llista per Barcelona en les darreres eleccions espanyoles, Daniel Fernández, sí que va apostar per ell.
De Balmon a Tura: els altres socialistes
Més enllà de Navarro, Ros, Elena i Iceta, hi ha molt PSC. Són veus amb ganes de dir coses. El poder municipal és el que ha agafat més força arran de les municipals del maig. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el de Terrassa, Pere Navarro, són dos dels pocs alcaldes de ciutats importants que van triomfar enmig del daltabaix socialista. Terceres vies com ara Jordi Hereu –que va perdre Barcelona– i Félix Ballesteros –amb victòria justeta a Tarragona– es van desinflar en aquell instant. Però alcaldes amb força, com Antoni Balmon (Cornellà de Llobregat) i Manuel Bustos (Sabadell) sonen com a càrrecs d'una executiva, sobretot si guanya Navarro. Una de les veus que més s'han fet notar, tot i no aspirar a liderar el partit, és la de Montserrat Tura. Tot i perdre les primàries amb Hereu abans del 22-M, l'exconsellera fa mesos que fa treball de base, proposant esmenes a la ponència i intentant democratitzar els estatuts amb la plataforma Per Sumar Canviar. Ahir encara proposava una reforma de la Constitució que inclogués el reconeixement del dret d'autodeterminació, sense que això vulgui dir independència. Hi ha qui diu que Tura ja pensa en la candidatura a les catalanes. En la vella guàrdia socialista, hi ha hagut dues posicions: el sector catalanista, amb Ernest Maragall i Antoni Castells, han llançat crítiques i han donat suport a Ros; en canvi, dirigents com José Montilla, José Zaragoza i Celestino Corbacho no han dit la seva en públic.