El PSC s'aboca a evitar la fractura en el congrés
Antoni Balmón envia un document de síntesi als aspirants a primer secretari per buscar una candidatura única
L'executiva sortint afronta avui el primer tràngol: l'informe de gestió
Consens i unitat. Aquesta és la demanda que es fa insistentment als candidats del PSC per afrontar un nou cicle que faci remuntar la credibilitat del partit. Joan Ignasi Elena, Àngel Ros i Pere Navarro –Miquel Iceta es va despenjar ahir al vespre de la cursa– arriben al 12è congrés dels socialistes catalans sense haver tancat una candidatura conjunta, però amb l'esperança que el consens arribarà al llarg dels tres dies de debat que dura la trobada.
De moment, els tres aspirants volen que siguin els delegats els que parlin sobre el projecte i l'equip que ha de liderar el PSC els pròxims quatre anys. Tots estan disposats a mesurar les seves forces amb una votació en què només es tinguin en compte els caps de llista, un sistema, però, que haurà de ser aprovat en el congrés, ja que amb l'actual reglament a la mà això no és possible. En el cas que es presenti més d'una candidatura a votació, les normes obliguen a triar per candidatures tancades.
Un text de consens
En vista d'aquesta situació, el repte és cercar acords entre els candidats, i amb aquest objectiu, el president de la Federació del Baix Llobregat i alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, emergeix com a mediador. Ha lliurat un document de síntesi als candidats que, amb el títol Una proposta socialista per a un nou temps, aposta per un “pacte social” basat en un model econòmic que tingui en compte la sostenibilitat ambiental, un model educatiu públic, l'estat del benestar, la cohesió social, i reformes constitucionals i legislatives per millorar la participació de la ciutadania en la política i en què s'inclouen les primàries per escollir candidat a alts càrrecs públics.
L'informe també fa una defensa del federalisme i assenyala com a prioritat revisar la relació entre el PSC i el PSOE, tenint en compte que comparteixen projecte, però que han “de saber trobar el seu propi espai per generar política a Catalunya”.
Ros, Iceta i Elena van confirmar ahir a aquest diari que han rebut el text. Ni el viceprimer secretari ni l'exalcalde de Vilanova van entrar a valorar-lo –van al·legar falta de temps– i Ros va indicar que es tractava d'un document de mínims “amb el qual és impossible estar en desacord”. L'alcalde de Lleida creu que ara la prioritat és “desenvolupar” la defensa del catalanisme d'esquerres. I, en aquest sentit, veu imprescindible que el PSC tingui grup propi a Madrid.
Tot i que Navarro va evitar pronunciar-se sobre el text, el contingut s'adiu als missatges que ha llançat durant el període precongressual. L'alcalde de Terrassa és qui, a hores d'ara, sembla que concentra més suport entre els 830 delegats al congrés. Té la simpatia de dirigents com ara Balmón.
D'altra banda, el primer estira-i-arronsa entre l'executiva sortint i els sectors més crítics tindrà lloc avui durant l'aprovació de l'informe de gestió dels últims quatre anys. El contingut de l'informe, que conté una dèbil autocrítica a la tasca socialista, ha generat recel entre una part de la militància que, a través dels delegats, vol demanar al congrés que s'empri el vot secret, cosa que donaria més llibertat de vot als delegats, i podrien enviar, així, un missatge de càstig als membres de la direcció. La nova executiva, en canvi, no s'escollirà fins diumenge.
Iceta es retira després d'“arriscar”
Finalment, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, va anunciar oficialment la seva retirada després de constatar que no té els suports necessaris. Però, lluny d'admetre una derrota, Iceta es mostrava ahir orgullós d'haver pres una posició i d'haver arriscat fent un pas endavant. “Ho he fet pensant que més que suports calien idees i propostes, una actitud oberta, un tarannà integrador i la voluntat de bastir ponts, entre generacions, entre sensibilitats, i entre els de dins i els de fora del partit”, assenyala en el seu bloc. Alhora, però, alerta que el congrés no es pot circumscriure a un canvi de cares en l'executiva, el grup propi a Madrid i la divisió del partit entre els que són catalanistes de debò i els que no ho són. Iceta indica que el congrés obre una etapa de transició per al partit.
