Desembre escurat

“Ells tenen els diners, nosaltres no.” José Luis Rodríguez Zapatero fa les maletes a La Moncloa sense haver transferit a Catalunya els 759 milions compromesos per a la liquidació de les inversions en infraestructures del 2008. Sense prou bitllets a la caixa per afrontar les despeses d'aquest desembre, el govern va anunciar ahir que els damnificats per l'impagament seran els proveïdors i els treballadors públics: s'aparcaran les factures pendents i es podria ajornar l'abonament d'un 20% de la paga de Nadal dels funcionaris. “Farem tot el possible per avergonyir el govern que fuig”, prometia alhora el conseller Andreu Mas-Colell. Ahir mateix van trametre un requeriment al Ministeri d'Economia com a pas previ per presentar l'anunciat recurs al tribunal contenciós administratiu.

L'impagament de l'Estat ha deixat la tresoreria de la Generalitat en una situació crítica en un moment en què la contracció “brutal” del crèdit al sud d'Europa impossibilita que el gabinet d'Artur Mas s'endeuti –encara més– amb la celeritat necessària. Mas-Colell creu que a Zapatero li hauria de “caure la cara de vergonya”, perquè el seu govern sí que té accés al mercat i podria aconseguir els diners que assegura no tenir. El govern també planteja sense èxit, com a alternativa a la situació extrema que viu, que Madrid tramiti un crèdit d'urgència per a Catalunya i la Generalitat es faci càrrec dels interessos. Mentrestant, els que es queden sense cobrar són, d'una banda, els proveïdors amb pagaments pendents de la Generalitat. El titular d'Economia va garantir que intentaran “negociar” els terminis i estudiar els casos més delicats, sobretot pel que fa a les pimes i els autònoms amb més urgència per cobrar.

D'altra banda, les més de 200.000 persones amb nòmina a càrrec de la Generalitat disposaran dimecres vinent de la mensualitat de desembre i, almenys, del 80% de la paga extra el dia 28, amb una setmana de retard. A hores d'ara és una incògnita què passarà amb el 20% restant: se'n pot ajornar el pagament sine die, fins que les arques públiques puguin abonar-ne l'import. Mas-Colell, però, va garantir que el seu equip farà mans i mànigues per intentar que no es produeixi aquest ajornament. “Podríem anar una mica millor”, va assenyalar el portaveu del govern, Francesc Homs, sense obrir del tot, no obstant això, la porta l'esperança. L'anunci ha acabat de posar en peu de guerra els sindicats de la funció pública, amb qui l'executiu negocia, en paral·lel, rebaixes salarials i de condicions laborals de cara a l'any vinent.

La Generalitat els demana ara un “sacrifici” més, mentre intenta treure suc a les escasses armes polítiques amb què pot presentar batalla a l'Estat. Per ara preveu recórrer als tribunals i informar del greuge les institucions europees. Els eurodiputats de CiU, ERC i ICV ja han denunciat la situació a la Comissió Europea a través d'una pregunta a l'eurocambra. L'executiu no vol tancar “cap via” per intentar collar el govern socialista en els seus últims dies de mandat, comptant, també, que Mariano Rajoy heretarà la patata calenta. Des d'ahir, Madrid disposa de trenta dies per moure fitxa abans que la Generalitat presenti el recurs als tribunals.

Conscients de la magnitud de la tragèdia que hauran d'afrontar els seus germans espanyols, els populars catalans culpen ara el govern de Mas per no haver forçat els de Zapatero a signar els convenis que, al seu criteri, haurien impedit que es fessin enrere amb el pagament. La Generalitat es defensa recordant que la partida consta als pressupostos generals de l'Estat i al·lega que, des del 18 de juliol, l'executiu espanyol disposa de la llista d'infraestructures per assignar els recursos. En resum: “El que ha de pagar i no paga és perquè no vol pagar”, diu Mas-Colell. Pel govern, tot plegat és una estratègia per traslladar el dèficit de l'Estat a la Generalitat. Si no hi ha un miracle nadalenc, el govern català tancarà l'any amb un forat del 3% del PIB.