Política

Norio Maki

L'entrevista

“El tsunami ha tornat crítics els japonesos amb el poder”

¿L'impacte del terratrèmol, el tsunami i l'accident nuclear del març passat al Japó es pot comparar amb el bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki?

No, és del tot diferent. El desastre del març és el més important per al Japó des de la Segona Guerra Mundial, però des d'aleshores la societat japonesa ha canviat molt.

¿Quines peculiaritats té aquesta triple catàstrofe?

Que va provocar una gran varietat de danys de manera simultània, uns fets concatenats que el Japó modern no havia afrontat mai, entre els quals 20.000 morts i que 100.000 desplaçats encara viuen en habitatges provisionals.

¿Quines lliçons se'n desprenen?

El Japó treballa per extreure conclusions d'aquesta mena de desastres des del terratrèmol de Kobe de fa setze anys, que va deixar 6.4000 morts. Ara sabem que el gran repte és la recuperació.

¿Com va la reconstrucció de les àrees devastades pel tsunami?

La costa est del Japó té un llarg historial en desastres naturals i sabrà com sortir-se'n. De fet, en nou mesos, els governs locals han fet moltíssima feina.

Què es podia haver fet millor?

En el cas del tsunami, la resposta és fàcil. Tenim experiència en prevenció i hem sabut conviure amb les catàstrofes gràcies a una combinació de tecnologia i de cultura de la responsabilitat. Per exemple: des de l'avís de tsunami, la gent va tenir 26 minuts per marxar. Molts ho van fer, però malauradament alguns altres no. Hem de saber transmetre que cal adaptar-se als fenòmens naturals.

¿I en el cas de la central atòmica de Fukushima?

Diria que cal prendre consciència que conviure amb l'energia nuclear comporta certs problemes, mesurar-los, i també valorar con ens ho faríem sense aquesta energia, perquè dependre del petroli tampoc és la solució.

Quin és avui el principal escull?

Que, tot i les millores, no és clar què cal fer amb Fukushima, la situació és complicada. Un 30% de les persones evacuades d'un radi de 20 km al voltant de la central afirmen que no volen tornar-hi. I, com que l'impacte no està fixat, es fa difícil aplicar un pla de rehabilitació.

Què ha variat arran del desastre?

Els japonesos han canviat la seva percepció del poder, s'han tornat crítics. Ara comproven d'on ve el menjar i si els índexs de radiació són perillosos encara que el govern garanteixi que són segurs.

Però la imatge d'un grup de ciutadans fent cua a la parada del bus esperant l'evacuació seria impossible en un país menys disciplinat!

No ho sé... [Riu]. Però també té la part negativa, els japonesos no són actius i sempre han cregut que el govern i l'ajut internacional els ho arreglarien tot. Recordo el cas d'un cooperant que visitava sovint un damnificat de Kobe i sempre li preguntava si li calia res. Un dia, l'home li va respondre: una feina!

Arquitecte especialitzat en prevenció de desastres naturals, Norio Maki participa en la reconstrucció del Japó arran dels estralls causats per terratrèmols. El Màster de Cooperació en Arquitectura d'Emergència de l'ESARQ- UIC l'ha convidat a Barcelona.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.