La revolució egípcia carrega de nou contra la junta militar
Els enfrontaments entre les forces armades i els manifestants egipcis tornen a aflorar després de la treva fictícia de les darreres setmanes
Ganzuri i l'exèrcit denuncien un complot i neguen que hagin utilitzat munició real
Milers de persones van sortir ahir en marxa de la històrica mesquita d'Al- Azhar del Caire amb la ràbia i el dolor escrits a la cara. El que en realitat era una marxa fúnebre es va convertir ràpidament en una manifestació. Els participants, entre els quals destacaven figures polítiques, religioses i socials, van començar a reclamar la caiguda del poder militar, però van acabar exigint l'execució del mariscal Tantaui, el cap del Consell Superior de les Forces Armades. La mort d'Emad Effat, un prominent clergue de la històrica institució islàmica, ha marcat un nou punt en la tensa relació entre revolucionaris i poder militar que ha viscut en els darrers dos dies nous episodis de violència als carrers de la capital egípcia. Les dades oficials parlen de 9 morts, la majoria a trets, i uns 350 ferits en enfrontaments entre l'exèrcit i joves revolucionaris.
Els enfrontaments continuaven per segon dia a la vora del Consell de Ministres, on es van iniciar les disputes la matinada de divendres. Uns xocs que posaven punt final a una fictícia treva provocada fa poques setmanes per l'inici del procés electoral.
L'exèrcit mirava de desallotjar l'acampada que feia tres setmanes que es mantenia enfront l'edifici oficial pràcticament en el mateix moment en què es feia el recompte de vots de la segona volta de les eleccions parlamentàries.
Després d'una nit de baralles intenses, ahir al matí l'exèrcit mirava de desallotjar els carrers del centre, destrossava els hospitals de campanya del Tahrir i arribava a saquejar els pisos des d'on alguns canals estrangers filmaven la plaça. També es va denunciar el saqueig militar de la seu del partit polític El Adl i la detenció d'activistes i periodistes.
L'afluència de manifestants irats i la impossibilitat de mantenir les posicions per part de l'exèrcit va fer que aquest construís a primera hora de la tarda un mur de contenció entre les dues parts que no va impedir que els enfrontaments, més focalitzats, continuessin fins al tancament d'aquesta edició.
Versions contraposades
Una nova crisi esclatava a les mans del poder militar. Malgrat la proliferació d'evidències audiovisuals que contradeien les seves paraules, el règim mantenia que no havia intentat desallotjar l'acampada i que no havia usat munició real. Els militars mantenien que tot era un complot per obstruir el procés electoral. El primer ministre Kamal Ganzuri va negar l'ús de força i va denunciar, com s'ha fet en anteriors ocasions, una mà negra, arribant a afirmar que els manifestants no tenien res a veure amb els joves revolucionaris.
Almenys un terç dels components del recentment instaurat Consell Assessor van presentar la dimissió com a rebuig a l'atac als manifestants, posant en crisi un òrgan amb pocs dies de vida.