Mor Havel, la icona de la Revolució de Vellut txeca
L'expresident va liderar el final pacífic de més de 40 anys de dominació soviètica
El 1993 va viure la separació pacífica de Txèquia i Eslovàquia i va ser l'artífex de l'ingrés de Txèquia a la UE
Europa va perdre ahir un dels seus fills predilectes. Václav Havel, dramaturg i assagista, militant demòcrata contra la dictadura comunista i primer president democràtic de l'extinta Txecoslovàquia (entre el 1989 i el 1992) i també de Txèquia (entre el 1993 i el 2003), va morir als 75 anys al nord del país. Una pneumònia mal curada durant l'estada a la presó als anys vuitanta del segle passat i un càncer de pulmó van ser l'origen del delicat estat de salut de l'exmandatari, que fa una setmana encara va rebre el dalai lama a Praga.
Havel va ser l'artífex i líder de la plataforma opositora Carta 77 i de la Revolució de Vellut, un moviment integrat per intel·lectuals, artistes, professionals i treballadors que va acabar pacíficament, el 1989, amb més de 40 anys d'opressió i dominació de l'URSS sobre Txecoslovàquia. L'intel·lectual, que va qualificar el sistema comunista d'“Absurdistan”, va supervisar també la separació pacífica, el 1993, d'Eslovàquia i la República Txeca. Com a president d'aquest país, va liderar el viratge cap a Occident i va afavorir-ne l'adhesió a la Unió Europea i a l'OTAN.
Mort plàcida
La seva exsecretària, Sabina Tancevova, va explicar ahir que l'antic dissident va morir “dormint” a la seva casa d'estiueig de Hradecek i que “la seva esposa Dagmar va romandre al seu costat fins als últims moments”. Havel patia de bronquitis crònica i tenia problemes cardíacs i intestinals.
El 8 de març passat, quinze dies abans que s'estrenés la pel·lícula A l'inici, basada en la seva última obra de teatre, va ser hospitalitzat a Praga, després de patir problemes respiratoris greus, derivats en part de l'addicció al tabac.
L'emissora pública Radio Praga va destacar: “Ha mort Václav Havel, el rostre de la Revolució de Vellut”. “La vida de Václav Havel s'assembla de veritat a una obra d'art”, va escriure el seu compatriota i novel·lista Milan Kundera.
Nascut a Praga el 1936 en el si d'una família burgesa, Havel va tenir problemes per continuar estudiant a la universitat després de la instauració del règim comunista dependent de Moscou, el 1948, i va haver de treballar com a assistent en un laboratori de química fins que va aconseguir establir-se com a dramaturg a finals de la dècada de 1950, després d'haver estudiat literatura per correspondència.
Durant la Primavera de Praga, un moviment popular que va demanar obertura política i llibertat a la Txecoslovàquia del 1968 i que va ser aixafat amb violència per les tropes i tancs del Pacte de Varsòvia, sota control de l'URSS, Havel va conèixer la fama com a autor teatral. No va voler exiliar-se i va patir la presó i un continu fustigament comunista.
LA FRASE
LA DATA
Un intel·lectual compromès amb la democràcia
P. S
Václav Havel era un intel·lectual de conviccions democràtiques profundes i un ferm defensor del canvi pacífic als països dominats per dictadures de dretes o d'esqueres. En temps del “socialisme real” es va oposar a la violència per derrocar les dictadures d'orientació soviètica imposades als països de l'Europa central i oriental per Moscou després de la Segona Guerra Mundial.
Contra dreta i esquerra
Un cop Txecoslovàquia va recuperar la democràcia, Havel no va escatimar esforços a donar suport als demòcrates en països com ara Cuba, Bielorússia i també l'Iraq. En la nova etapa, tant a Txecoslovàquia com després a Txèquia, l'expresident va ser molt dur amb els sectors de la dreta radical que defensaven la revenja contra els antics comunistes i es va decantar a favor de la reconciliació. La seva postura va rebre atacs dels sectors ultraconservadors de molts països postcomunistes europeus.
Militant europeista
En els últims anys de vida, Havel va ser un militant crític contundent contra l'actual president del país, el conservador radical i euroescèptic Václav Klaus.