XABIER MIKEL ERREKONDO
PORTAVEU D'AMAIUR AL CONGRÉS
“Tenir foto amb el rei i que ens la negui Rajoy és contradictori”
“Veiem el president espanyol amb intel·ligència i capacitat per explorar la solució definitiva al conflicte”
“Potser el que no diu és el que vol dir”
“L'abstenció no és teatre; no trio president espanyol”
Otegi és l'impulsor
del que vivim i és a la presó; hi ha algú del govern a la presó per haver fet alguna cosa?
Al saló dels passos perduts i després del primer debat entre Amaiur i el ja president espanyol, Mariano Rajoy, el diputat Xabier Mikel Errekondo (Usurbil, Guipúscoa, 1964) rep aquest diari per avaluar una setmana que l'ha portat a veure el rei Joan Carles I a La Zarzuela i a ocupar un escó al Congrés.
Rebre Rajoy amb una abstenció és un cop d'efecte teatral o vol enviar un vot de confiança?
No, no aplicarem el teatre en la nostra activitat. L'abstenció té un fonament clar, era una opció, i amb aquesta volíem dir que el president espanyol serà el que la societat espanyola vulgui. La majoria absoluta ha decantat la balança per Rajoy, i no som nosaltres ni la societat basca els que hem de dir qui ha de ser el president espanyol.
“Jo no els dec res”, diu Rajoy, però les formes són correctes.
Sí, i segur que el PP esperava de nosaltres també altres formes. Venim a posar sobre la taula els nostres continguts: Rajoy ha d'assumir la responsabilitat del conflicte polític basc, perquè té una oportunitat històrica i és un subjecte imprescindible. En vots té una majoria absoluta, però està disposat a respectar totes les idees. Espero que entengui que estem condemnats a entendre'ns i a bastir una pau duradora. Cal crear un marc que reconegui tots els drets socials, polítics i humans, garantir la defensa de tots els projectes i el nucli del conflicte, que és el dret a decidir. És clar que el nostre projecte és la independència, però no diem que cal garantir-la per recórrer el camí, sinó el dret a decidir entre totes les opcions.
És conscient del viacrucis que va patir un Estatut català que no incloïa el dret a decidir?
Què els fa ser optimistes?
A l'Estat espanyol li costarà, és evident que no serà fàcil, i aquí no hi venim de manera incrèdula pensant que pel fet de ser bonics aconseguirem alguna cosa més. La política recau en la capacitat de convicció, i a Euskal Herria hem de partir del que ens uneix, aquesta és la potencialitat real i no si Amaiur té set diputats o un.
Veu Rajoy amb determinació per explorar aquest camí? A Madrid arrossega l'estereotip de ser un líder que no es mulla.
La política és contemporització. Per això li reclamem radicalitat, perquè no es quedi amb mitges tintes de si faig això o no, de si tinc por o no, perquè l'Estat i Euskal Herria demanden solucions. I cal ser valent i arriscar,
i Rajoy té prou intel·ligència i prou capacitat per fer passos
en la solució d'aquest camí.
L'ha sorprès descobrir que per a un abertzale és més senzill obtenir una foto amb el rei que amb el president espanyol?
S'ha de preguntar al PP i al govern per què, no ho sé... No és que hi donem una transcendència vital; segur que posar-nos traves és una via d'obstaculitzar la nostra feina. Però és una contradicció! I en veurem més i en provocarem més en les files del PP i del nou govern espanyol!
Però és de suposar que el que als passadissos és normal serà normal en públic algun dia. La foto de Rajoy, es farà esperar?
Per ara ens hem reunit amb Celia Villalobos i Jesús Posada [vicepresidenta i president del Congrés], i la nostra obligació és tenir contactes amb tothom i contrastar parers. No ens preocupa la foto amb Rajoy, no la busquem. Busquem la foto dels drets d'Euskal Herria. Rajoy no ens adreçarà mai el discurs que adreça a Josu Erkoreka (PNB), serà fred i distant. Però si és conscient del que no diu i tenim la seguretat que el que no diu és precisament el que vol dir, que ens reconeix com una part de la societat que no està d'acord amb el marc actual...
“Perseverin, però a reclamar a ETA que es dissolgui”, exigia Rajoy a Iñaki Antigüedad ahir en el debat. Assumeixen que encara han de fer més passos?
Ja estem acostumats que ens exigeixin, i més encara, també a comprometre'ns i a evolucionar amb el temps. I si parlem d'ocasió històrica és perquè estem disposats a fer més passos. Que ens exigeixen més? Segur que farem més. De fet, gent compromesa com ara Arnaldo Otegi, el principal impulsor que ens ha dut aquí, és a la presó. Qui hi ha del govern a la presó per haver fet o no haver fet alguna cosa en aquest camp? Hem assumit ja compromisos i davant instàncies internacionals, i n'assumirem més i també en demanem, perquè si no, no arribarem al port estable que volen la societat espanyola i la basca: pau definitiva basada en una memòria justa perquè la pau no s'esquerdi a la mínima per culpa de no reconèixer algú.