Una de les grans virtuts de la democràcia és que puguem enviar a casa els que s'adormen a la poltrona. Aquesta renovació ha portat una alenada d'aire fresc en la direcció de l'Incavi que és molt coneixedora del món de la vinya, el vi i els mercats.

El DAAM i l'Incavi han de recordar que el mercat català és el més important, proper i assequible per als nostres vins. Catalunya podria absorbir tots els vins que produïm i encara n'hauria d'importar.

Això passa indefectiblement perquè a les vinyes es treballi amb vocació qualitativa. I aquí cal un esforç per remunerar i dignificar el viticultor, però també cal aplicar les normatives existents. Subvencionar l'arrencada de vinyes és primar el productivisme i posar-se a al carreró sense sortida del vi justet i de baix valor afegit, un carreró on Catalunya mai serà competitiva en l'àmbit mundial. I finalment s'ha de comunicar aquesta qualitat al consumidor per fer que ens tastin.

La conselleria aposta per l'ecologia i el respecte a la natura i és justificat el suport als productes ecològics, entre els quals els vins són l'estendard de Catalunya com a país pioner en viticultura ecològica en l'àmbit mundial. És d'esperar més suport encara al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, perquè continuï certificant l'únic futur possible per al camp català. El DAAM està escoltant molt i es deixa aconsellar pel sector del vi, que ja és molt, i a més fa cas. Es veuen ganes de fer coses i tirar endavant.

Un any després d'haver pres possessió el nou govern, la pagesia encara esperem que el Departament d'Agricultura compleixi els acords més rellevants aprovats en el debat monogràfic sobre el sector que es va celebrar al Parlament l'abril del 2010, cabdals perquè els professionals puguin tirar endavant. Entre els punts més importants, hi havia l'execució anual del pla de desenvolupament rural 2007-2013, que preveu la despesa pública total ajustada a les previsions i necessitats; assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentaris, i, pel que fa als ajuts de transformació i comercialització, que les entitats comercialitzadores en què la pagesia professional és majoritària tinguin prioritat i el màxim ajut permès. La conselleria ha donat una importància nul·la a la reducció de la renda agrària d'un 5,8%, amb una reducció acumulada del 38% en 10 anys. I la forta retallada del pressupost de prop del 40% de les polítiques agràries tampoc ha estat de gran ajuda, ja que ha posat en risc 87 milions d'euros corresponents a finançament europeu, i 48 milions d'euros de l'Estat espanyol, des del 2011 fins al 2015.

En qüestions d'interlocució, tampoc ha anat fins ara en una línia gaire encertada: en lloc d'establir un diàleg més fluid amb els legítims representants de la pagesia, la conselleria sembla que té més predisposició a reunir-se amb alguns del sector agroalimentari.

Les empreses i cooperatives catalanes de fruita exportem una mitjana del 65-70% de la producció, amb una presència molt destacable en els principals mercats d'Europa, de l'Orient Mitjà i de Rússia. La nostra evolució en la dimensió d'explotacions, la gran tecnificació i la gestió eficient dels recursos ens fa ser avui els més competitius. Però si observem la situació actual dels mercats i els resultats, tenim un problema que necessita solucions. El naixement d'Afrucat durant el darrer any, resultat de la fusió entre les dues principals organitzacions empresarials, Asofruit i Catalonia Qualitat, ha estat un pas endavant històric –resultat de la voluntat, el seny i la maduresa del sector– que ha tingut el suport de la conselleria. Però la crisi de preus de l'estiu ha estat una de les més dures que es recorden. Hi van coincidir una brutal afectació en les exportacions per la crisi de l'E. coli –gestionada pèssimament per la UE–, l'avançament de collita i una climatologia adversa a Europa per al consum de les fruites. Situació que va evidenciar la ineficàcia dels instruments de gestió i prevenció de crisi de la UE.

Sens dubte, l'important és parlar de fruita, estratègia i diners, i no polititzar amb la matèria. La conselleria ha demostrat proximitat al sector. Però la fórmula per arribar a solucions és necessàriament un polinomi on el sector –que tenim molt a fer sense mirar-nos el melic–, la conselleria i el ministeri sumen, però on la UE i la PAC multipliquen, i molt.

No hem d'amagar que el 2011 ha estat un any complicat; molts sectors han tingut dificultats. Des del primer dia el Departament d'Agricultura ens ha allargat la mà fomentant el diàleg i mostrant bona voluntat per establir actuacions en l'àmbit de les seves competències. Hem topat, però, amb una retallada severa, que ha comportat la disminució pressupostària de nombroses línies d'ajut i de recursos, i que s'ha aplicat d'una manera poc coherent atenent la consideració d'activitat estratègica que té l'agricultura i l'alimentació.

Hem tingut, però, diverses bones iniciatives. Com la pròrroga de les mesures agroambientals en diversos sectors, l'establiment de les bases per a la discussió d'un posicionament sobre la PAC i la intenció de simplificar la gestió administrativa: com l'important avanç per facilitar la legalització ambiental; una mesura impulsada des de les cooperatives agràries que implicarà que molts establiments deixin d'estar en el règim de llicència ambiental i passin al de comunicació. I també amb alguna relliscada. Com l'adopció d'un codi de bones pràctiques comercials, sense comptar amb una part important de la cadena de valor, dificultant el restabliment de l'equilibri entre distribució i producció. Cal criteri, eines i pressupost per reforçar més el model cooperatiu. Tant pel que fa a la seccions productives com a seccions imprescindibles en l'àmbit rural, com són les seccions de crèdit.