Sáenz espera que el tancament de caixes sigui “temporal”
La vicepresidenta assegura que no va ser informada de la problemàtica durant el traspàs de poders i reconeix que les administracions reben els efectes de la caiguda d'ingressos
Evita referir-se als 759 milions d'euros
La vicepresidenta del govern estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, va optar ahir per la política del guant de seda. Arran de la polèmica encesa pel conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que va advertir l'executiu de Madrid que retardarà les quanties que ha d'abonar a l'Estat en relació amb el pagament de l'IRPF dels mesos de novembre i desembre i de les cotitzacions de la Seguretat Social, la nova mà dreta de Rajoy va declarar que confia en la “temporalitat i no generalització” de la mesura. Sáenz es referia sobretot a aquest últim deute, atès que en el cas de l'IRPF les dues parts han acordat fixar la liquidació d'aquesta partida amb vista al pròxim 20 de gener.
La vicepresidenta va admetre que no havia estat informada d'aquesta problemàtica durant el traspàs de poders i va reconèixer que “les administracions públiques estan tenint problemes importants com a conseqüència de la caiguda d'ingressos”. Un discurs conciliador amb què evitava entrar en disputa amb la Generalitat i dilatava, tant com sigui possible, la caixa de trons de l'espinós debat relatiu al finançament. Per això va obviar tota referència als 759 milions d'euros que Madrid deu a Catalunya per la disposició addicional tercera de l'Estatut i que, des d'un punt de vista polític, podrien estar en el rerefons d'aquesta maniobra de Mas-Colell.
Cal recordar que la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va defensar amb dents i ungles l'abonament de la disposició addicional tercera quan el deutor era el govern capitanejat per José Luis Rodríguez Zapatero i que ara, tal com passa amb el fons de competitivitat, el seu partit lliga a l'estat dels comptes que hereten dels socialistes.
El responsable d'Economia, que amb aquest retard podrà disposar de líquid addicional per algunes setmanes i així fer operacions de tresoreria urgents, considera prioritari el pagament a proveïdors i treballadors públics.
Reunió Mas-Rajoy
Durant la seva compareixença per explicar les decisions preses en el si del Consell de Ministres, Sáenz va anunciar que Mariano Rajoy “té a la seva agenda” reunir-se amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i també amb el cap del govern del País Basc, Patxi López. Tot i això, encara no hi ha data i es desconeix l'ordre amb què Rajoy convocarà al president del govern.
Crítiques
El tancament temporal de caixes va rebre crítiques més contundents des de Catalunya. No hi està d'acord el portaveu del PP, Enric Millo, ni tampoc el nou primer secretari del PSC, Pere Navarro. El nou líder dels socialistes va alertar ahir que les lleis hi són per complir-les, agradin o no. I que el govern català no pot actuar unilateralment i “sense diàleg”.
La mesura, en canvi, sí que té el suport d'Esquerra Republicana, que avala la decisió que ha pres el govern.
LA FRASE
LA DATA
Mas vol un govern “més seriós”
Desig del president de la Generalitat per l'any que ve: “Espero que el nou govern espanyol sigui més seriós que l'anterior.” Artur Mas el formulava en una entrevista emesa ahir a Bloomberg TV, la xarxa internacional de televisió especialitzada en informació econòmica.
En l'entrevista, Mas es mostra confiat que el nou executiu de Mariano Rajoy acabarà pagant a la Generalitat els 759 milions provinents de la disposició addicional tercera de l'Estatut, després que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero hagi acabat la legislatura sense abonar-los, malgrat que s'hi havia compromès per escrit.
El president de la Generalitat també espera que es desemborsin aquest 2012 els 1.450 milions del fons de competitivitat que el PSOE també es va negar a pagar abans del 2013. “El govern de l'Estat ha de donar ajuda financera a les comunitats autònomes”, alertava Mas a Bloomberg TV amb l'advertiment que, si no ho fa, “tot l'Estat espanyol s'ensorraria”. En l'entrevista, el president de la Generalitat carrega contra l'estratègia de l'executiu estatal de centrifugar el dèficit cap als territoris i creu que té el deure de cooperar-hi. “No és lògic que, essent una part essencial de l'Estat, estiguem pagant d'un a dos punts percentuals més pel nostre deute”, sentencia.
