Rubalcaba vol un PSOE amb únic projecte “nacional”
L'aspirant a la secretaria general promet un partit vertebrador que digui el mateix a tots els territoris
Garanteix que la seva guia serà el “canvi i la unitat”
“Proposo un projecte nacional que vertebri Espanya.” Alfredo Pérez Rubalcaba vol dirigir un PSOE que digui el mateix a tots els territoris, “ja que últimament se n'ha oblidat”, subratllava. L'aspirant a la secretaria general es va reservar per al final del seu discurs d'estrena el que pretén que sigui un dels pilars del projecte de futur que oferirà a la societat però, sobretot, a la militància socialista, que és la que ha d'escollir el nou líder de la formació al congrés que se celebrarà el febrer. Conscient que un dels aspectes de la seva rival, Carme Chacón, que genera més desconfiança entre una part del PSOE és que és catalana i milita al PSC, Rubalcaba semblava voler explotar aquest hipotètic punt feble insistint que s'ha de recuperar un dels signes d'identitat del socialisme espanyol, que és el de ser projecte que “vertebri l'Espanya plural”.
En absència de representants del PSC entre el públic, Rubalcaba va assegurar que no es tracta de “revisar” l'actual model territorial, espolsant-se les acusacions de promoure la recentralització, sinó de forjar dirigents autonòmics que actuïn en sintonia amb les directrius de la cúpula estatal.
Socialdemocràcia
Malgrat afirmar que dins el partit ell no hi té “adversaris”, només “companys i companyes”, va procurar contraposar la seva oferta a la que aquests dies està promovent Chacón per les diferents federacions com a avantsala de la presentació de la seva candidatura. Així, va començar exposant el seu pedigrí netament vinculat al PSOE, alhora que reivindicava la validesa del seu projecte socialdemòcrata i el programa d'esquerres amb el qual es va presentar a les eleccions del 20-N, i amb el qual el PSOE va perdre 4,5 milions de vots. “No es tracta de fer net”, sentenciava, deixar entreveure que en el seu cas primer s'ha d'oferir un lideratge, i després obrir el partit a un debat de les idees el més participatiu possible. Fins i tot assumia la reivindicació de Chacón d'establir primàries a la francesa.
De manera soterrada, la dirigent catalana va ser la receptora de part dels dards enverinats. Un dels quals, el compromís de jugar net i no “apropiar-se de cap bandera de tots”. “No tinc el monopoli de cap valor”, bramava. I en aquest sentit, va exigir a qui estigui amb ell que sigui “tolerant i respecti” els rivals que participin en aquest procés congressual.
En la seva estrena, Rubalcaba va tornar a deixar clar que mai no improvisa; que ho té tot calculat. Tot i l'aire de caos que va voler imprimir a la presentació de la seva candidatura, el seu equip no havia deixat res a l'atzar. El lloc escollit, la seu central de la UGT –el sindicat germà amb el qual el PSOE ha passat llargues temporades barallat– era un primer missatge que deia amb qui pensa trobar suport. El segon lloc, el fet de llençar una convocatòria oberta a la militància i no a les direccions territorials. D'aquesta manera, les presències de líders eren voluntàries i no es podien interpretar com que té més o menys suports. El seu discurs també va estar ple de referències a Andalusia; no només perquè té al davant les eleccions, sinó perquè és la federació més forta del PSOE i la que podria decantar el lideratge. Però, sobretot, va escenificar el fons del que vol representar: el canvi que va encarnar Felipe González el 1982 i la unitat interna que va ser capaç de forjar Rodríguez Zapatero en el congrés del 2000.
Una reivindicació dels dos anteriors líders del PSOE a la qual hi va voler afegir el que ell considera que pot aportar en un context de crisi global com l'actual: “Saber trobar solucions noves a problemes nous”, però sense perdre mai de vista el projecte socialdemòcrata. I en aquest punt va proposar convocar una conferència internacional per a la primavera del 2013 per actualitzar –“que no pas refundar– el model entre tots els socialistes. Per a un futur immediat, va garantir que la seva oferta inclou una oposició constructiva i pactista; però que sigui “bel·ligerant” si la dreta desmunta l'estat del benestar.
LES FRASES DE L'ASPIRANT A LA SECRETARIA GENERAL
Militants entregats i líders suposadament neutrals
La sala d'actes de la UGT es va omplir de gom a gom de militants i simpatitzants que van acudir a la crida de l'aspirant. L'espai es va fer petit i molta gent va haver de seguir el discurs a peu dret o fins i tot des del vestíbul. Totes les mirades, però, van estar atentes a les presències i a les absències de la primera fila, la reservada als dirigents destacats. De la mateixa manera que Chacón exhibeix exministres entre els seus col·laboradors, també ahir Rubalcaba va tenir la presència de Trinidad Jiménez i Valeriano Gómez. Gairebé tots els exmembres del gabinet de Zapatero han decidit posar-se al costat d'un o altre candidat sense dissimular, cosa que no passa amb els secretaris generals, que, de moment, només gosen insinuar les seves afinitats. Cridava l'atenció la presència dels de Castella-la Manxa, José Barreda; del de Navarra, Roberto Jiménez, i del de Madrid, Tomás Gómez. Cap dels tres no és partidari de Rubalcaba i, en el cas del navarrès, fins i tot ha firmat el manifest Molt PSOE per Fer i ha participat en les reunions de la plataforma pro Chacón. En ells devia pensar Rubalcaba quan va donar les gràcies als que “sé segur que no em votareu”.
Sí que és de la seva corda el secretari general de Castella-Lleó, Óscar López, i altres joves dirigents amb els quals l'aspirant va deixar constància que pensa donar veu a les noves generacions. Andalusia, que es mostra especialment neutral, hi va enviar la secretària d'organització, Susana Díaz. En canvi, no va assistir a l'acte cap dirigent destacat de la UGT.
Entre els afins van coincidir la valenciana Inmaculada Rodríguez Piñeiro, la gallega Carmela Silva, l'extremeny Ramón Ropero o el basc Carlos Totorika.També hi van ser Constantino Méndez, secretari d'Estat per a la Defensa amb Chacón; el cap de gabinet de Zapatero, Enrique Serrano; l'eurodiputat Enrique Guerrero, l'exlíder del PSM, Rafael Simancas, i l'exsecretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido. De la vella guàrdia hi havia l'exministre José María Maravall.
