El virrei que no ho volia ser

Francesc Francisco-Busquets es va acomiadar ahir en un esmorzar amb la premsa com a subdelegat del govern de l'Estat a Girona. Ho va fer després de set anys i mig en el càrrec, i acompanyat de qui ha estat la seva mà dreta en aquesta etapa, Martí Palahí. Palahí ja va ser destituït aquest cap de setmana, i Francisco-Busquets està en espera que el PP designi quin ha de ser el seu successor. Aquesta interinitat durarà com a molt fins al 13 de gener, si aleshores encara no s'ha nomenat el nou subdelegat el càrrec l'ocuparà en funcions el secretari general. I és que el dia 15 Francisco-Busquets ja serà oficialment jubilat. Com ahir es va encarregar de recordar, ja ha complert 65 anys “encara que no ho sembli” i, per tant, s'aparta de les estadístiques de població activa però amb ganes de continuar “embrancat en projectes”. Per exemple la traducció, cal suposar. Llicenciat en filologia anglogermànica i exprofessor d'anglès, seva és la primera traducció íntegra al català d'Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift. També ha traduït Washington Irving i Mark Twain. Literatura clàssica, incisiva, crítica amb el seu temps.

Amb una llarga trajectòria política, Francesc Francisco-Busquets ha hagut de representar en aquesta última etapa la figura de l'Estat. I això, a les comarques de Girona, no se suposa una tasca senzilla. Ahir es va acomiadar recordant els objectius que s'havia marcat en un inici: “Vaig dir que intentaria trencar la imatge de virregnat, i acostar l'administració al territori, perquè és de tots i la paguem entre tots”, com ha repetit tantes vegades. De fet, ha rebut tothom que li ho ha demanat, ha anat sempre allà on se l'ha convidat, i ha trepitjat territori. Va afirmar que mai li ha fet la sensació d'haver de passar comptes amb Madrid, i una de les poques espines que li queda és no haver aconseguit més implicació del Ministeri de Foment, que va atribuir a l'estructura “paquidèrmica” del ministeri: “Hi ha hagut una insuficient sensibilitat en infraestructures, he trobat a faltar aquesta connexió entre territori i centre de poder.” El 2009, el subdelegat va assegurar que el 2015 podrien estar acabades totes les carreteres pendents a Girona: “Hi havia les coses ben encarades, la previsió no va ser un error meu, sinó que va ser després quan es van canviar els criteris.” En canvi, va destacar la tasca i inversions fetes en cultura o en habitatge, i també en el PIF de l'aeroport, que havia estat una llarga reivindicació del sector econòmic que un cop aconseguit gairebé no s'ha utilitzat: “Em sap greu que una aposta que havia de ser tan beneficiosa s'estigui morint de fàstic. Estem acostumats a demanar, però des del territori també hem de fer més.” Mentrestant, ningú es va atrevir ahir a posar cap nom a la travessa successòria.