Clam català contra Rajoy
La Generalitat denuncia que el control estatal dels pressupostos territorials suposa “carregar-se l'autonomia financera”
La majoria de l'oposició fa pinya amb Mas i hi veu un intent de recentralització de competències
ERC pressiona CiU perquè no pacti els comptes
amb el PP
Rebuig massiu al control estatal sobre els pressupostos dels territoris. El govern i la majoria dels partits catalans van entonar ahir a l'uníson un clam contra la llei orgànica d'estabilitat pressupostària amb què l'executiu de Mariano Rajoy intenta lligar curt les autonomies. El president espanyol ho vol fer emparant-se en el desplegament de la reforma exprés de l'article 135 de la Constitució, que els populars van pactar amb el PSOE a l'estiu per limitar els dèficits de les administracions. En espera que l'Estat concreti els continguts de la futura llei en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, des de Catalunya es van interpretar les intencions estatals de controlar els límits de despesa i d'endeutament com una ingerència inacceptable a l'autogovern.
El portaveu de l'executiu d'Artur Mas, Francesc Homs, va llegir l'anunci del ministre d'Economia, Luis de Guindos, com una proposta sense “cap ni peus” que comportaria “carregar-se l'autonomia financera”. La veu de l'executiu català va assenyalar que el mateix Tribunal Constitucional ha precisat que aquesta autonomia implica que els governs territorials disposin de “la plena disponibilitat dels ingressos [...] sense condicionants indeguts i en tota la seva extensió per poder exercir les competències pròpies”. Així ho va concretar l'alt tribunal en una sentència de 1992, diu Homs, en aplicació de la carta magna. “Poca broma amb l'autogovern de Catalunya”, va sentenciar al matí, en declaracions a Catalunya Ràdio.
L'autoria del dèficit
La Generalitat ha estat especialment bel·ligerant amb els aires recentralitzadors que han bufat durant els últims mesos des de Madrid, acompanyats del discurs que situa els territoris com responsables del dèficit que arrossega l'Estat. Per Homs, la generalització d'aquesta tesi comporta “carregar el mort a l'estat del benestar”, atès que els governs territorials són els que gestionen els serveis públics essencials.
La bonanova de Madrid, de la qual el gabinet d'Artur Mas es va assabentar a través de l'entrevista a De Guindos del Financial Times, arriba en un moment d'incertesa en les relacions entre la Generalitat i el govern de Rajoy. És a dir, en espera que la primera reunió entre els presidents català i espanyol deixi entreveure si hi haurà avinença entre els dos executius –potser la simple “conllevancia” de què parlava Ortega y Gasset– o confrontació.
La Generalitat, que ja s'ha compromès a tancar el 2012 amb un dèficit de l'1,3% del PIB –l'exigit per Madrid–, té greus tensions de tresoreria com a conseqüència de l'impagament estatal de 759 milions d'euros, i ha justificat el reguitzell de retallades i la imposició de noves taxes als ciutadans per evitar que La Moncloa intervingui Catalunya igual que la Unió Europea va fer amb Grècia.
Els de Rajoy pretenen ara establir uns mecanismes previs sobre els comptes que evitin situacions crítiques que derivin en injeccions de recursos amb la tutela estatal. A la plaça de Sant Jaume troben “insòlita la proposta” del Ministeri d'Economia i consideren que no s'adiu amb la nova redacció de l'article 135 de la carta magna. “Comptem des del govern de la Generalitat que això no prosperarà perquè haurien de reformar la Constitució”, hi va afegir Homs, escudant-se un altre cop en l'autonomia financera catalana.
El silenci de Camacho
El gros de l'oposició es va alinear amb l'executiu amb una excepció. Hi va haver l'excepció, previsible, dels d'Alícia Sánchez-Camacho, que es van mantenir en un silenci còmplice amb Madrid. El líder del PSC, Pere Navarro, va al·legar que el PP mai no s'ha cregut les autonomies i té “en el codi genètic” la idea del centralisme. En la mateixa línia assenyalada per Homs, el portaveu dels socialistes catalans, Jaume Collboni, va vaticinar que la mesura podria topar fins i tot amb “dificultats legals” i va acusar el PP de haver-se servit de la crisi econòmica per intentar desmantellar l'estat del benestar i recentralitzar competències.
Crides per aïllar el PP
El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, va intentar pressionar Mas perquè no torni a triar el PP com a aliat per aprovar el pressupost d'aquest any al Parlament. Si CiU repeteix de soci, el va advertir, estaria “anticipant” la voluntat de Madrid d'intervenir a Catalunya”. Pel dirigent republicà, la voluntat del govern espanyol de controlar els pressupostos autonòmics és “un insult a la intel·ligència i a la dignitat de tots els ciutadans”. I ho és més davant de la situació de crisi econòmica en què es dóna i pel fet que Catalunya sempre surt perjudicada de la relació amb Espanya. ERC recorda que l'Estat deu els 759 milions de la liquidació del 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut i els 1.450 corresponents a la bestreta del fons de competitivitat. Conclou, per tant, que hauria de ser Catalunya –que, d'altra banda, aporta més diners a l'Estat que altres territoris– la que controlés els comptes públics espanyols i no a l'inrevés.
La portaveu al Parlament d'ICV-EUiA, Dolors Camats, també va fer una crida a la resta de formacions –i sobretot a CiU– per aïllar el PP al Parlament, trencant qualsevol acord “de connivència política” amb qui ara governa l'Estat. Camats hi va afegir que el que pretén Rajoy és executar una retallada més de l'Estatut; una altra rebaixa que trenca el pacte constitucional i ataca l'autogovern. Per la portaveu dels ecosocialistes, es tracta d'una mesura pactada des del centralisme madrileny amb els mercats.
SI va censurar que la federació nacionalista s'esquinci les vestidures quan ha pactat reiteradament amb els de Sánchez-Camacho. Per contra, Ciutadans coincideix amb el PP amb la necessitat de la mesura, però creu que hauria de ser temporal. La culpa que s'hagi arribat fins aquí, sosté, és del PSOE i de la despesa incontrolada que han fet alguns territoris, incloent-hi el català.
Control per llei i sancions però amb diàleg al CPFF
L'endemà de la diatriba de Luis de Guindos en la seva entrevista al Financial Times, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va aprofitar la taula del Consell de Ministres per calmar els ànims encesos a Catalunya però també a Andalusia, els dos grans bastions finançats pel règim comú on no mana el PP. Segons Santamaría, el control previ de Madrid als pressupostos territorials es regularà en la llei orgànica d'estabilitat pressupostària i “fixarà els sostres de dèficit i les responsabilitats per incomplir-los”, és a dir, les sancions. La concreció del setge autonòmic es debatrà en una reunió imminent del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'òrgan que aplega les comunitats i el Ministeri d'Hisenda, a mitjan gener.
Tot i endolcir el missatge del ministre De Guindos, que al Financial Times anunciava ja “instruments estrictes de control a priori” dels comptes, la vicepresidenta no el va desmentir en cap moment i va justificar el setge perquè el que dóna la cara pel dèficit conjunt a la UE és Mariano Rajoy. “A l'Estat li correspon assumir la responsabilitat davant les institucions europees”, va raonar. Santamaría sosté que la llei no es redactarà sense un acord previ al consell fiscal, però el requisit és una tautologia perquè el PP hi té majoria absoluta. El CPFF abordarà la reducció del sector públic autonòmic, en què l'Estat troba que, dels 515 ens que les comunitats han d'abolir, només n'han eliminat 70.