Mas atorga a Rajoy un dipòsit de confiança “a curt termini”

El president Artur Mas nega que el vot afirmatiu de CiU al primer gran cop de tisora de Mariano Rajoy sigui fruit d'un xantatge per part del PP. Segons el català, el govern té altres pretendents per poder festejar en el cas que els de Sánchez-Camacho els abandonin durant la negociació pressupostària. I si les alternatives fallen, Mas donava a entendre que no li tremolarà la mà a l'hora de firmar el decret de convocatòria d'eleccions si el país “es fa ingovernable”. Durant una conferència a Madrid, el president va voler emmarcar el sí al decret del govern espanyol en una qüestió de “confiança” de futur. De fet, ho va considerar un “dipòsit a termini”; més aviat sembla que serà “a curt termini”, si bé no va concretar si es rebrà algun interès immediat sobre un préstec de vots que el mateix president admetia que, atesa l'aclaparadora majoria del PP al Congrés, en cap cas hauria alterat el resultat.

Això sí, va suggerir que, a banda del fet que CiU hagi volgut ser “coherent” donant suport a mesures d'austeritat com les que al seu dia va aplicar el PSOE –retallades de maig del 2010– i les que la mateixa Generalitat va impulsar el gener del 2011, es tracta de donar un marge de confiança a Rajoy amb vista a diverses negociacions engegades per reduir el dèficit català.

En tot cas, i tenint en compte que la Generalitat prèviament havia considerat que el decret de Rajoy era molt nociu per a Catalunya i a més l'havia situat en un escenari de menysteniment i de pressió de l'Estat en vista de la complicada situació que viuen les finances territorials, és evident que a Mas li resultava molt difícil explicar el perquè del suport de CiU a la tisorada del PP, si bé el president insistia a destacar que en cap cas es tracta de fer-se perdonar el cop de porta que la federació va dedicar a Rajoy en el debat d'investidura, sinó que ho va encabir en una qüestió d'atorgar un cert crèdit a Rajoy per intentar refer uns ponts entre Catalunya i l'Estat que ahir reiterava que estan en una situació de “divorci creixent”.

“Avui som aquí, i ja veurem les pròximes setmanes fins a quin punt és possible mantenir la confiança”, reiterava amb referència a la necessitat que el govern espanyol pagui el que deu a Catalunya, que consideri els territoris part “consubstancial” de l'Estat i no uns ens als quals només es dirigeix per renyar-los, que deixin de criticar les mesures anticrisi que pren l'executiu català –es va referir concretament a la taxa turística, la qual va defensar com a cabdal per ajudar el sector– i també que des de Madrid es deixin de legislar mesures de caire social per quedar bé, però traspassant l'obligació de finançar-les als territoris.