El nou president de l'eurocambra vol permetre que s'hi parli català
El socialista alemany Martin Schulz s'ha compromès a autoritzar les intervencions en llengua catalana a l'hemicicle
Lector de Pla, Torres i Cabré, ha garantit als eurodiputats liberals i verds que es podrà fer sevir al ple
L'últim bastió encara vetat a la llengua catalana a Brussel·les està a punt de caure. El Parlament Europeu és la institució comunitària més endarrerida pel que fa a l'ús del català, que ja es permet al Consell i a la Comissió (tot i que amb comptagotes!), i al Comitè de les Regions. Això, però, podria canviar demà mateix. El socialista alemany Martin Schulz serà elegit amb tota probabilitat aquest dimarts nou president de l'eurocambra, en substitució del conservador polonès Jerzy Buzek, i ja s'ha compromès públicament a autoritzar els eurodiputats a intervenir a l'hemicicle en la seva llengua, tot i que no tingui l'estatus d'oficial a la Unió Europea.
Davant dels 85 eurodiputats liberals i dels 58 eurodiputats verds, i en resposta a preguntes de Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB), Schulz ha assegurat recentment que al ple es podrà fer servir el català i el basc. Schulz, que era llibreter abans de ser polític, és un coneixedor de la literatura catalana i ha llegit Josep Pla, Màrius Torres i les novel·les de Jaume Cabré traduïdes a l'alemany Jo confesso, Les veus del Pamano i Senyoria. Exalcalde de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants a Renània del Nord-Westfàlia, Schulz ha admès als eurodiputats que no entén com pot ser que encara no s'hagi resolt l'anomalia que es margini una llengua que utilitzen més de nou milions d'europeus i, en canvi, es reconegui el danès, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tot i tenir menys parlants.
Alejo Vidal-Quadras (PP), que és un dels catorze vicepresidents de l'eurocambra, ha boicotejat fins ara tots els intents “provincians” dels “fanàtics i incompetents [sic]” de fer servir el català a l'hemicicle, al·legant “dificultats tècniques”. Tot indica que aquesta setmana serà reelegit en el càrrec, però les fonts consultades auguren que ara ja no serà capaç de frenar un nou president sensible amb Catalunya i que no és del seu partit. Buzek i el seu predecessor, el també alemany Hans-Gert Pöttering, formen part del PP europeu, i Vidal-Quadras tenia molta influència sobre ells. “Estem molt oberts al multilingüisme, però com ens podeu demanar poder fer servir a Brussel·les una llengua que ni tan sols us deixen parlar al vostre Congrés dels Diputats?”, es defensa Buzek, president fins demà.
No cal més personal
La diferència, repliquen els eurodiputats catalans, és que l'eurocambra “ja és una institució multilingüe i el cost d'afegir un idioma més als 23 actuals seria zero, perquè els mateixos traductors de castellà podrien traduir del català”. Schulz s'hi ha mostrat d'acord, en les reunions amb liberals i verds. La seva elecció està garantida, gràcies a un acord entre socialistes i populars, que es reparteixen la presidència del Parlament Europeu (dos anys i mig Buzek i dos anys i mig Schulz, fins a les eleccions del 2014).
La liberal britànica Diana Wallis i el tory Nirj Deva també són candidats a presidir l'eurocambra, però no tenen cap possibilitat de ser elegits per al càrrec. Els parlamentaris catalans tenen previst fer una roda de premsa conjunta aquest vespre a Estrasburg.
LA XIFRA
Pedaç en espera de l'oficialitat
Els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres del Consell, tot i que han d'avisar set (set!) setmanes abans (i el cafè per a tothom els obliga a esperar que la resta d'autonomies també hi hagin desfilat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi). Schulz podria passar ara a la història donant aquest mateix dret als eurodiputats. L'eurocambra, de fet, és l'única institució de la UE que mai no ha volgut signar cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Des del 2006, en teoria respon en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa. I en el seu espot televisiu de les eleccions del 2009 tractava el català i el valencià com si fossin dues llengües diferents. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i un web en llengua catalana. Però tot plegat són pedaços que no resolen un dèficit democràtic que només se superarà amb la plena oficialitat. L'adhesió de Croàcia, l'any que ve, i la incorporació del croat a les llengües oficials de la UE era una escletxa que es podria haver aprofitat per incloure-hi també el català. Però el govern espanyol (governi el PP o el PSOE) mai no ha acceptat que el català tingui el mateix estatus que el castellà a Brussel·les.