Els Consells gestionen 583 milions anuals

Els quaranta-un Consells comarcals de Catalunya gestionen anualment al voltant de 583 milions de pressupost, segons les liquidacions del 2009 i 2010. Hi treballaven 2.991 persones a 1 de gener de l'any passat, la meitat que les plantilles de les quatre diputacions, que ocupaven 5.975 persones a la mateixa data, segons el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat. El volum de diners per habitant que gestionen els organismes comarcals dóna arguments als que defensen la funció subsidiària que tenen per als municipis petits de les comarques menys poblades. Si bé són els Consells metropolitans del Maresme o el Barcelonès els que tenen pressupostos més alts, superiors als 30 milions, no és menys cert que proporcionalment són les comarques més petites demogràficament les que disposen de més diners per habitant entre els que gestionen els Consells. A part del cas excepcional del Consell General de l'Aran, amb competències autonòmiques que van més enllà de la gestió finalista dels Consells, comarques com el Pallars Sobirà o l'Alta Ribagorça gestionen, respectivament, 1.064 i 851 euros per habitant, mentre que el Barcelonès o el Vallès Occidental només 13 i 19, respectivament. També tenen raó aquells que avisen dels possibles desajustaments d'una reestructuració homogènia dels Consells en el futur tenint en compte la diversitat de situacions. En aquest sentit, per exemple, destaca el fet que és el Consell d'Osona el que ha gestionat els darrers anys el major pressupost, 44 milions, però també el de la Selva –36–, cap dels dos metropolitans. Pel que fa a les plantilles laborals, també l'Aran ocupa el primer lloc de la llista, amb 375 treballadors, però mentre els del Baix Camp i el Baix Empordà ocupen 198 i 157 persones, respectivament, els de les petites comarques rurals de la Terra Alta, l'Alta Ribagorça i el Priorat tenen plantilles d'entre 18 i 26 treballadors.

El debat sobre el paper i el finançament futur dels Consells l'ha tornat a posar sobre la taula aquesta setmana la vicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega, en un article publicat a La Vanguardia, en què es pregunta “si
tots els Consells comarcals han de prestar o no els mateixos serveis;
si tots han d'existir amb les mateixes estructures d'ara o si no seria millor, per exemple, que fossin substituïdes per un consell d'alcaldes que fixés els serveis que cal prestar i que establís criteris per
a una gestió professional”.

Els Consells es van crear per una llei del 1987 que els atribueix com a primera competència la cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, a més de les que li atribueixin les lleis del Parlament i li deleguin el govern de la Generalitat, les diputacions, els municipis o les comunitats municipals. Això ha suposat que durant vint anys els ens comarcals hagin anat assumint la prestació de diversos tipus de serveis educatius –transport i menjador escolar–, sanitaris –col·laboració amb el servei d'ambulàncies–, culturals –gestió de museus o biblioteques–, seguretat viària –el manteniment de les rondes de Barcelona–, mediambientals –la recollida de la brossa domèstica i la gestió de plantes de tractament–, o socials –transport adaptat i atenció a les persones dependents, per posar només alguns exemples. Els responsables dels Consells recorden que la majoria d'aquests serveis no els podrien prestar sols els petits municipis. Ortega llança la idea de concentrar en el consell d'alcaldes el paper polític de decidir els serveis que han de prestar i deixar la gestió en mans de tècnics professionals per evitar el partidisme. Com a mínim, s'estalviarien els costos actuals de plenaris i comissions de consellers. Avui, la direcció del Consell és a mans del ple constituït per consellers nomenats per cada partit, que trien el president segons les majories i que han de ser regidors dels seus municipis però no forçosament alcaldes. Un gerent ocupa aquella funció professional però és fàcil que un canvi de partits de govern suposi un canvi de persona. Avui, el consell d'alcaldes té un paper assessor i proposador però no executiu. El catedràtic d'hisenda pública de la UB, Joaquim Solé, defensa que el debat ha de començar pel que considera el problema real: l'excés de municipis, 942 a Catalunya. Solé recupera la tesi de l'informe Roca del 2001, que proposava l'agrupació en municipis únics de diversos pobles. Coneixedor del rebombori que aquella proposta va causar, aquest expert planteja que la Generalitat hauria d'obrir la porta i incentivar els municipis a fer-ho garantint la identitat de cadascun en entitats municipals descentralitzades (EMD). En canvi, defensa que els Consells fan la funció de mancomunitat que s'hauria de generalitzar en el futur. El problema, diu, no són els Consells sinó la duplicació de competències. El que cal és aclarir què fa cada administració de manera exclusiva o compartida. Altra cosa, conclou, és si calen Consells a la regió de Barcelona on s'acaba de crear el govern metropolità. El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Miquel Buch, diu que no es pot plantejar el debat a caixa o faixa perquè els ajuntament necessiten el suport d'algú, que pot ser el Consell en un cas o la diputació en un altre. Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), veu bé reforçar el paper del consell d'alcaldes, però defensa el paper de mancomunitat que fan els Consells i reclama al
govern català, primer de tot, que els pagui el que els deu.