El president del Fòrum Comarcal, que aplega 40 dels 41 consells comarcals catalans –tret del Baix Llobregat– i president del Consell del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, va sintetitzar ahir, a Girona, el sentiment de tots els representats de la resta dels vuit consells de la demarcació de Girona en la defensa de la institució: “Els consells no es poden abolir, en tot cas es pot parlar de reestructuració; podem parlar del consell d'alcaldes, fins i tot de restar pes polític, però aquest organisme és vital per vertebrar el territori”. Xargay va defugir la idea, apuntada en un article d'opinió per la vicepresident del govern de la Generalitat, Joana Ortega, d'eliminar alguns consells i reestructurar la resta. Xargay va fer aquestes declaracions després d'una reunió preparatòria del pròxim Fòrum Comarcal, que se celebrarà a l'Ajuntament de Girona, l'1 de febrer. A la trobada hi van assistir diversos presidents i representats dels consells comarcals gironins que es van mostrar totalment units: “La Garrotxa es va avançar en els anys vuitanta creant una mancomunitat i en el tema social el nostre model s'ha exportat a la resta de catalunya”, va dir Joan Espona, president del consell garrotí, el qual no vol ni sentir a parlar d'eliminar consells. Ramon Moliner, president del de la Cerdanya, apunta que els consells ja són com una gran mancomunitat, i Joan Català, del Baix Empordà, hi afegeix que no tindria cap sentit abolir els consells quan, a la pràctica, continuaria fent falta un organisme que donés serveis als municipis més petits, especialment pel que fa referència a temes com ara recaptació, serveis socials o assessorament jurídic, en el cas de secretaria. Una altra discussió seria el pes polític. Pere Maluquer, en representació del consell de l'Alt Empordà, defensa que els càrrecs siguin per elecció directa o –punt, aquest, compartit pels altres presidents– pel consell d'alcaldes. En tot cas, el que està fora de tota discussió pels presidents comarcals gironins és la pervivència d'un organisme, com el consell, que té una acció directa en la vertebració del territori. Un altra debat, però, i aquí sí que també hi ha unanimitat, és que això passi en comarques amb grans municipis, com ara les de Barcelona, les quals no tenen res a veure amb altres amb municipis petits: “No es poden tenir dues Catalunyes; la que ho té tot i la que no té res”, va manifestar Xargay.