Diplomàcia i guerra bruta amb Edimburg
Londres utilitza la por de la viabilitat d'una Escòcia econòmicament independent com a argument per combatre l'SNP
Els sobiranistes hauran de respondre preguntes clau sobre la moneda de l'hipotètic nou estat després de superar els aspectes legals sobre la consulta
“Qualsevol país potanar sol d'una manera o d'una altra”, adverteix l'exministre Darling
Els últims dies han saltat espurnes entre Londres i Edimburg amb relació al referèndum independentista que promou el Partit Nacional Escocès (SNP), en el govern de Holyrood i amb majoria absoluta des del 2011. Dimecres vinent, Alex Salmond, primer ministre del país, farà públic un informe sobre la qüestió i divendres es trobarà amb el ministre per a Escòcia de l'executiu britànic, Michael Moore. Tractaran qüestions relatives a la legitimitat d'Edimburg per dur a terme la consulta i en quins termes.
Més enllà de la diplomàcia que juguen els uns i els altres, hi ha una guerra bruta subterrània que la maquinària unionista ha posat en marxa, a la qual Salmond respon amb l'intent de presentar els tories com antiescocesos. De moment, la partida la guanya Salmond, perquè David Cameron, el primer ministre britànic, ha intervingut des de fora en una qüestió que els escocesos, fins i tot els laboristes i liberaldemòcrates, entenen que han de resoldre ells mateixos.
Londres fa servir l'argument econòmic com a clau per evitar el trencament del Regne Unit. La por d'un no-futur econòmic d'una Escòcia independent i la por d'una Escòcia pitjor a fora que a dins és el pal més difícil de trencar de tots els que els unionistes posen a les rodes dels sobiranistes.
Si Cameron és un actiu tòxic per als primers al nord de la frontera, cal utilitzar-ne d'altres. Diumenge passat, l'exministre d'Economia laborista Alistair Darling, escocès de fa tres generacions, advertia dels riscos que assumiria Escòcia si deixa el Regne Unit. Les xifres suporten el seu argument? Ell admetia sense embuts que “qualsevol país pot anar sol d'una manera o d'una altra”. Per tant, les xifres, que són importants, no ho són tant com sembla. Però ho són, si més no des del punt de vista independentista.
Un dels cavalls de batalla entre nord i sud és el petroli del mar del Nord. Després d'una negociació dura, Escòcia podria esperar que li corresponguessin el 80% dels ingressos pel gas i el petroli. Amb aquests ingressos, la part proporcional que Edimburg hauria de fer seva del dèficit públic del Regne Unit seria prou assumible. Basat en la població i el percentatge del PIB que Escòcia aporta a la unió, Salmond el calcula en 80.000 milions de lliures, uns 95.000 milions d'euros.
La crisi del RBS
De seguida, els crítics amb la independència pregunten: Edimburg hauria pogut salvar el Royal Bank of Scotland (RBS)? Hauria pogut injectar-hi 83.000 milions d'euros i assegurar-ne molts més en garanties? Aquesta és una pregunta de ficció. Perquè des d'Escòcia s'argumenta que mai un estat independent hauria permès la desregulació bancària que va permetre Gordon Brown a la City com a ministre d'Economia de Blair. Per tant, la crisi del RBS no hauria estat la que ha estat.
Per això la intervenció de Darling sembla la més perillosa per a l'SNP. No vol discutir tant de xifres com d'alternatives que cal presentar als electors després del dia D. Una Escòcia independent conservaria la lliura esterlina o adoptaria l'euro o, fins i tot, crearia una lliura escocesa amb valor de canvi en relació amb les altres dues divises?, es demanava. Salmond sap que l'euro és un altre dels elements que contaminarien el debat. De moment, diu que així com ningú no discuteix el paper de la reina com a cap d'estat, tampoc no es discuteix el de la lliura com a moneda comuna. La contradicció és evident. Edimburg no podria fixar la política monetària, que aniria a càrrec del Banc d'Anglaterra.
Una primera conclusió és que, després d'abordar els aspectes legals, caldrà entrar a fons en les accions concretes, especialment quant a respostes econòmiques, per al dia després. El referèndum, més que el final del camí en seria només el començament.