“Ara la política catalana està més supeditada a l'espanyola”

És cert que la resposta ens va sorprendre negativament perquè el discurs de la diputada Martínez-Sampere va ser crític amb els pressupostos, evidentment, però també vam oferir propostes que volem que s'escoltin. La resposta del conseller va ser extremadament dura i tancada.

Sí, perquè som un partit responsable i el principal de l'oposició. Avui, amb una greu crisi econòmica, cal que defensem el nostre model de país, parlar-ne i poder-ho contrastar amb qui té la responsabilitat del govern de Catalunya.

El que diem és que hi ha coses que cal millorar en el pressupost que no afecten l'estructura, però calen reformes per reactivar l'economia i enfortir els serveis que es donen a les persones. Marquem un increment de despesa, sí, però també assenyalem un camí per augmentar els ingressos. El sistema públic de salut necessita reformes per fer-lo més eficient i millorar el servei, però el govern només retalla. El 2012 hi haurà un 10% menys de recursos i això no és prioritzar. Per tant, les propostes les tenim, són reals i es poden tirar endavant. Nosaltres no aixequem banderes perquè ens diguin que no. Estem disposats a debatre-les, però, pel que es va veure en el ple, crec que en el pressupost no és possible un acord. Insisteixo que la resposta del conseller va ser una sorpresa molt desagradable, perquè pensem que en un moment en què el país té tantes dificultats el que ha de fer un govern, en comptes d'enrocar-se, és obrir el debat amb altres forces possibles.

El PSC en les últimes eleccions va obtenir gairebé un milió de vots. Aquesta és la força del PSC en un moment que, cal dir-ho, no era el millor de la nostra història. Per tant, té un suport popular molt important i més que pensar en el poder o en els equilibris electorals, cal pensar en la gent i en els partits que representen la majoria. Parlem i si no hi ha acord no passa res, però no cal crear aquest clima tan tallant fruit d'una visió estreta que el govern demostra tenir del país i del Parlament. No sabem què costa aquest pacte amb el PP, a CiU ja els surten els números però a mi em sembla que cal una visió a més llarg termini.

Encara tenim unes quantes setmanes per parlar de pressupost. Pel que fa a temes més estratègics hem de començar a explorar camins tan bon punt es posi a treballar la comissió bilateral. Amb tot, veig un govern amb una posició molt tancada que busca l'efecte immediat i amb poc projecte de país més enllà del demà i demà passat.

El salvavides és més per al govern. Són ells els que haurien d'estar buscant acords; nosaltres farem una oposició responsable sense confrontació perquè, a més, pensem que això és el que el ciutadà espera de nosaltres en una situació greu com l'actual. Després del nostre congrés ara el que hem de fer és guanyar perfil propi i hem triat aquest camí, que ens dóna un espai de responsabilitat, i a més oferim propostes concretes i hem volgut canviar les maneres amb més transparència.

Som un dels dos partits que poden ser alternança en el govern. Ara som a l'oposició, però des d'una posició centrada i responsable, sense pactes subterranis. La política ha de ser transparent i a nosaltres no se'ns ha dit en virtut de què ni el preu del pacte CiU-PP. Ens preocupa que la política catalana estigui tan supeditada a la política espanyola, molt més que abans.

Estem parlant amb tots els partits i allà on tinguem punts comuns plantejarem propostes conjuntes. Ja ho hem fet demanant la convocatòria d'un ple sobre les mesures d'austeritat que aplica el govern i que volem que vagi més enllà amb un debat sobre propostes de reactivació econòmica.

També. Tenim pendent una reunió amb Junqueras i evidentment si sorgeixen temes comuns els treballarem. No tenim una posició tancada. Ara bé, és difícil que nosaltres arribem a acords amb el PP.

Hem començat els contactes, i crec que podrem arribar a acords tot i que encara no hem començat a destriar els continguts més concrets. Cal que tant l'Estat com la Generalitat tinguin en compte el paper dels ajuntaments i, de moment, observem que no és així. El nostre problema és la ingerència de l'Estat amb una puja del 10% de l'IBI quan ja havíem aprovat les ordenances fiscals, ens congelen les aportacions, i si estàs més endeutat del 75% no ens deixen endeutar-nos per fer inversions, a més a més, hem de retornar bestretes. I en el cas de la Generalitat ens redueixen les subvencions i no ens tornen el que ens deuen. Hem d'arribar a acords amb la llei, sí, però el dia a dia també és important.

La llei electoral, que fa uns quants anys que la discutim, i cal arribar a un acord amb les lleis dels mitjans audiovisuals. Són lleis que estructuren el territori i afecten els municipis i el país, i nosaltres hi hem de ser. Són temes que ens interessen, més que la llei de consultes, que també posarem damunt la taula.

No. Si les consultes s'adapten a la llei, no és cap problema. Aprovar-la amb l'únic objectiu de sotmetre a valoració el pacte fiscal no és seriós. La política ha de fer front a la situació real del país; no creiem en la política d'enlairar banderes. Tots estem d'acord que volem més diners per al país, doncs treballem-hi i anem plegats a buscar els diners a Madrid.

La política és sovint una mica tramposa; s'opta per deixar l'adversari desconcertat i no pas per aconseguir res per al país. És positiu això? Nosaltres volem una política transparent i eficient, que solucioni els problemes de la gent, no estem en campanya, sinó en una situació molt greu.

Els eurodiputats del PSC han estat ocupats amb l'elecció del president del Parlament Europeu i del president del grup socialista. L'eurodiputada Maria Badia ha estat molt implicada en aquests dos temes i afegeixo que totes les propostes tenen el suport de l'executiva del partit.

Sempre estarem a favor de la llengua catalana. Som un partit catalanista i socialista, aquestes són les nostres senyes d'identitat i les defensem. Això pot portar contradiccions amb el PSOE? Sí, evidentment, i això és el que cal treballar. Però en l'àmbit municipal, alcaldes socialistes també ens hem barallat molt amb el govern de la Generalitat quan hi havia companys nostres a les conselleries. Nosaltres tenim posicions diferents de les del PSOE, però no hi ha dubte que les defensarem.

Fins on jo sé, no.

No; ella està molt ocupada. Però tots aquests companys que s'alarmen tant no ho haurien de fer, perquè són qüestions molt normals. El PSOE és un partit federal que probablement hauria de redescobrir el seu federalisme. El secretari general del qual he sentit un discurs més valent sobre el territori és Zapatero. Va parlar d'una Espanya plural, va fer un discurs valent i va donar suport a l'Estatut. I en el congrés del PSC vam apostar per incidir en el PSOE, però no únicament en els continguts territorials, sinó també polítics, internacionals, socials i mediambientals. El debat és polític i hi ha diverses veus, n'hi ha unes de més centralistes i d'altres de federalistes; som un partit plural.

Hem d'afrontar aquest congrés parlant de les persones que millor poden afavorir el projecte socialista i aportar idees al PSOE, i no pas de territoris. Chacón s'ha educat políticament en el PSC i aquesta aportació podria ser molt positiva.