L'Estat, la Generalitat i els ens locals es troben atrapats en una complicada teranyina de pagaments pendents i deslleialtats mútues. Els 759 milions d'euros que el govern espanyol hauria d'haver abonat l'any passat a l'executiu d'Artur Mas per la liquidació del 2008 de les inversions en infraestructures de l'Estatut s'ha erigit en el deute més destacat, mentre bufen des de Madrid aires recentralitzadors agitats pel discurs de la culpa dels territoris per l'incompliment del dèficit. Aquesta, però, no és l'única xifra astronòmica pendent de pagament que entortolliga i condiciona la complicada situació financera de les administracions, que s'ofeguen per la falta de liquiditat, els intents de complir els objectius de dèficit marcats per la Unió Europea i el pagament d'alts interessos per al deute.
Per tot plegat el govern de Rajoy s'ha vist forçat a facilitar als territoris el retorn de les liquidacions corresponents al finançament del 2008 i el 2009, com a conseqüència del biaix que es va produir entre l'elevada previsió d'ingressos i la baixa recaptació tributària condicionada per la crisi. L'Estat ha ampliat el termini de pagament de cinc a deu anys. La Generalitat li ha de tornar 3.169 milions d'euros en aquest concepte (690 del 2008 i 2.478 del 2009), dels quals tan sols en va satisfer 138 l'any passat. La liquidació del 2010 del model de finançament, per contra, té números positius per a la Generalitat, que calcula que haurà de rebre 1.090 milions aquest any i així ho ha consignat com a partida en els ingressos no financers dels pressupostos. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va remarcar divendres que n'avançarà la meitat a Catalunya (545 milions) perquè millori la situació de la seva tresoreria. Abans, l'ingrés s'havia d'executar al juliol. L'Estat ha acompanyat aquesta mesura amb l'obertura d'una nova línia ICO per rebaixar els interessos que les autonomies paguen pel deute.
El govern espanyol no ha estès la generositat demostrada per facilitar el retorn de les quantitats que li deuen els territoris, la majoria dels quals governats pel PP, per a la resolució, encara pendent, del litigi dels 759 milions de la disposició addicional tercera. Els dos governs mantenen obertes converses –que el conseller Andreu Mas-Colell ha qualificat de “fluides”– en vista de la proximitat de la reunió entre Mas i Rajoy el dia 1 de febrer. Els milions d'euros corresponents a les inversions en infraestructures s'han acabat convertint en la prova del cotó de les relacions entre La Moncloa i el Palau de la Generalitat, fins al punt que l'execució o l'ajornament del pagament condicionarà el tarannà de les encara tendres relacions entre els de Mas i el nou gabinet de Rajoy. L'executiu català també ha previst en els comptes d'aquest any l'ingrés de 219 milions de la liquidació del 2009 de la mateixa disposició addicional tercera de la carta catalana.
La Generalitat, al seu torn, s'escuda en la deslleialtat estatal per mantenir el seu deute cap als ens locals, encara que tot indica que hi acabarà pactant un calendari de pagament. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va reconèixer dijous que la xifra global ascendeix als 753 milions, tot i que segons la Federació de Municipis de Catalunya puja fins als 900 o 1.000 milions. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, fins i tot ha amenaçat el líder del seu partit, Artur Mas, de portar-lo als tribunals si no abona al consistori els 200 milions que li deu. Els ajuntaments, alhora, també han de retornar a l'Estat els milions de més que van rebre amb les bestretes del 2008 i el 2009 (576 milions per a aquest últim). Ho faran, com la Generalitat, en deu anys.

































Comentaris
Negociacions? Potser seria millor parlar d'una simple rebequeria o implorar el que ja estava pactat.En aquest país de pandereta, que trista imatge, on l'administració, que hauria de ser un exemple i complir el pactat, signat i acordat, per a la vida econòmica, el resultat de tot això és, que el xoriço, el vividor, mal pagador i incomplidor queda emparat per uns mecanismes totalment anàrquics (i amb una immillorable excusa, com és, aquesta crisi), gaudeixen ara,de la seva millor època de vaques grosses, gràcies a la complicitat, de l'administració i de la justícia, i com a resultat, vergonyosa impotència, que impedeix, a nivell d'empresa,la protecció per exigir el pagament del que s'ha acordat, es una autèntica vergonya,insisteixo, per a qui hauria donar exemple.
VISCA CATALUNYA LLIURE!! //*//
Si aquesta "complicada situació financera" servís perquè la ciutadania s'adonés d'una vegada per totes que la solució és la independència, benvinguda sigui. Però em temo que ni així.
El que ha de fer la Generalitat és dir als contribuients catalans on hem d'ingressar els nostres impostos. Tot i que ja hi ha iniciatives particulars, això no ha de sortir dels ciutadans sinó del Govern. Tanquem caixes i aquí s'ha acabat el broquil!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.