L'anunciat càstig de l'oposició al govern en minoria de Xavier Trias es va concretar en el ple de Barcelona d'ahir, en què, forçat pels grups del PSC, el PP i ICV-EUiA, l'alcalde va retirar el projecte de reforma de la plaça de les Glòries presentat la setmana passada i es va comprometre a negociar amb l'oposició i els veïns la remodelació.

Cal precisar què significa tombar un pla que encara no era més que la formulació, negre sobre blanc, de les intencions del govern, en un estadi molt anterior a qualsevol tràmit urbanístic. I, per fer-ho, és útil la resposta de Trias quan el socialista Jordi Hereu li va demanar el compromís explícit de complir el que s'estava aprovant: “Sempre complirem el que decideixi el ple, mentre no es facin bogeries. Però això no vol dir que deixem les nostres idees i abandonem els nostres criteris.” Trias també va evidenciar l'obvietat que representa el compromís que se suposa que se li arrencava ahir de buscar el consens amb grups i veïns: “No imposarem res, entre altres coses perquè tenim 14 regidors, i no 21 [els necessaris per tenir majoria].” Trias buscarà suports, li ho exigeixi o no el ple, perquè no té cap més remei. El que ahir s'escenificava al Saló de la Reina Regent del consistori era un correctiu polític.

Això sí, Hereu, tot i buscar el cos a cos amb l'alcalde –Trias no havia d'intervenir, i ho va fer en ser interpel·lat pel seu antecessor–, i tot i advertir la seva preocupació per “l'enquistament com a actitud” i insistir en l'argument que la proposta del govern “trencava el consens” concretat en el compromís per Glòries subscrit el 2007 per grups polítics i veïns, es va conformar amb l'admissió de la derrota política dels convergents i va preferir “allargar la mà” per buscar “certesa i consens” a l'acarnissament dialèctic.

Abans, i amb to circumspecte, el tinent d'alcalde Antoni Vives, màxim responsable del capítol urbanístic municipal, va defensar que el bipartit d'Hereu havia incomplert bona part del compromís del 2007, va retreure a l'oposició que posi pals a les rodes a una remodelació que “no es pot retardar més” i va vindicar l'actuació del govern: “Hem recopilat tota la informació i les actes de reunions amb els veïns, i hem tingut en compte tots els estudis disponibles.”

Vives és el gran damnificat pel revés d'ahir, el segon encaixat en pocs dies després d'un gran anunci en clau urbanística: la setmana passada, els mateixos tres grups ja van forçar l'ajornament de la votació de la reforma de Can Batlló, ja que no van veure clara la inclusió en el conveni de l'expropiació d'una finca per 22,5 milions.

L'actual escenari evidencia la incertesa que envolta les bases de la reforma presentades fa deu dies, especialment pel que fa a les modificacions en la mobilitat a la zona i pel que fa al túnel de la Gran Via, que hauria de permetre fer una plaça plana i que exigiria deixar fora d'ús el túnel de rodalies provinent de l'estació de França, una decisió a les mans del Ministeri de Foment i no del consistori. Una mesura, a més, que ningú no sap a hores d'ara si es prendrà i que l'ecosocialista Elsa Blasco va rebutjar ahir obertament. De fet, el túnel i la mobilitat van ser els dos aspectes que fins i tot UxB, l'únic grup de l'oposició no alineat contra el govern, va qüestionar.