La patronal empresarial, entitats cíviques com Òmnium, l'Ateneu Barcelonès o la Societat d'Amics del País i els sindicats CCOO i la UGT van fer pinya ahir per reclamar un nou pacte fiscal en què Catalunya recapti tots els impostos i es limiti la solidaritat amb la resta de l'Estat. Tanmateix, ahir cadascú va fer el reclam amb els seus accents particulars. El missatge històric de la societat civil catalana arribava un dia abans de la cimera entre els presidents Mariano Rajoy i Artur Mas a La Moncloa. Però també arribava 113 anys després de la carta dirigida a la reina Maria Cristina en demanda de concert econòmic per a Catalunya. Avui, com ahir, mateix reclam; demà, però, en lloc de la reina regente, hi haurà el líder del Partit Popular.
La iniciativa de l'acte, impulsat pel president de l'Ateneu Barcelonès, Francesc Cabana, era mostrar el suport cívic, empresarial i sindical a un reclam que, segons tots el presents, ha de canalitzar-se ara a través dels partits polítics. Justament ahir, els principals dirigents de CiU, el PSC, ERC i ICV s'ho escoltaven des de les primeres files del públic: entre ells, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
Tots recollien el guant. Fins i tot, en declaracions a aquest diari, el socialista Joaquim Nadal va expressar que la seva presència a l'acte s'havia d'interpretar “amb total normalitat”. CiU voldria afegir el PSC a un consens per reclamar el nou pacte fiscal en la línia del concert a Madrid. Serà complicat, però l'aplaudida presència ahir del PSC, CCOO i la UGT va sorprendre més d'un.
L'acte, segons Miquel Roca, que intervenia com a president de la Societat d'Amics del País, hauria de servir perquè “la societat civil doni suport i estimuli el Parlament” com a representant de la voluntat popular. Tot i la històrica presència de sindicats de treballadors i de tota l'oposició d'esquerres, l'acte va ser ahir un bon regal d'aniversari per Artur Mas. El president del govern, que complia 56 anys, portarà avui el nou pacte fiscal a la seva primera reunió amb Rajoy per explorar les opcions del concert. El portaveu del govern, Francesc Homs, admet que la reunió Mas-Rajoy estarà sobretot centrada en la crisi econòmica, però que també hi haurà espai per al pacte fiscal i per a les infraestructures. En principi no havia d'anar així, però el cert és que les casualitats van voler fer coincidir l'acte cívic amb la primera gran cimera política. La iniciativa havia sorgit el setembre passat i l'acte estava convocat des de fa un mes, és a dir, abans de saber-se que la trobada entre Mas i Rajoy seria avui.
L'antic dirigent de CiU a Madrid, Miquel Roca, va ser un dels més vehements en la demanda del concert econòmic trencant amb qualsevol referència a la seva operació reformista. “És urgent. Necessitem l'autonomia financera justament perquè vivim una greu crisi econòmica”, va dir Roca, tement una resposta negativa de Rajoy adduint el mal moment de deutes i dèficits de l'Estat. “Això ara sí que toca”, va reclamar irònicament Roca mirant a la primera fila on seia el president Jordi Pujol. En la línia del nou to sobiranista de CDC, el mateix Roca, que va ser un dels pares de la Constitució, va advertir ahir que “negant ara el concert a Catalunya es pot trencar alguna cosa”.
L'Ateneu Barcelonès va aplegar bona part de la societat civil catalanista: des de la patronal Foment fins als sindicats CCOO i la UGT passant per entitats cíviques com ara la Societat Econòmica d'Amics del País, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i, a més, hi van assistir entre el públic referents culturals com la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, l'escriptor Vicenç Villatoro o l'arquitecte Oriol Bohigas. La reivindicació, però, va tenir tants accents com personalitats a la sala. Francesc Cabana, el convocant de la trobada, va citar Lluís Domènech i Muntaner per reclamar que “la unitat d'acció de Catalunya ha de ser un fet”. Així va fer sorgir els primers aplaudiments del vespre. El president de l'Institut Agrícola, Baldiri Ros, va afegir, però, que “l'acte és per donar suport al govern en el reclam del concert econòmic”.
Empresaris i sindicats
El líder de la patronal Foment, Joaquim Gay de Montellà, va trencar tabús empresarials per apostar sense embuts ni precaucions per tornar a negociar un “nou model de finançament que redueixi el dèficit fiscal català amb Espanya”. Per l'empresari, “Catalunya podria autofinançar-se si recaptés els seus impostos i encara podria contribuir a la solidaritat territorial”.
Les picades d'ull més apassionades de la nit van anar cap a CCOO i la UGT. Cap sindicat va signar l'any 1899 la demanda de concert enviada a la reina Maria Cristina. Eren, òbviament, altres temps. Ara, però, CCOO i la UGT, els sindicats majoritaris, van respondre a la invitació de l'Ateneu i van reclamar que la Generalitat pugui recaptar i gestionar els impostos que paguen els catalans. També els treballadors catalans. Però, això sí, introduint-ne altres reclams. “Catalunya necessita el concert per millorar el sistema productiu i l'estat del benestar”, va advertir Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT, en una referència implícita contra les retallades en educació i salut. “L'Agència Tributària Catalana hauria de recaptar els impostos però amb un canvi de mentalitat per posar fi al frau fiscal i construint una fiscalitat en què paguin més els que més tenen”, va afegir-hi el líders de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego.
Justament Miquel Roca va agrair “especialment” el pas endavant històric fet pels sindicats en una lluita que, segons l'advocat, “fins ara era considerada com un reclam només de la burgesia catalana”. A l'aplaudiment s'hi havia afegit també el president d'ERC, Oriol Junqueras, que va “celebrar” en un post al seu bloc que “les coincidències amb els sindicats són imprescindibles i fins i tot més grans del que havia intuït”.
Comentaris
Au va, estan repetint l'acte del 1899 demanant el mateix. Si en 100 anys no hem aconseguit avançar per aquí, ara amb majoria absoluta del PP i època de crisi amb el Gobierno del Estado tancat en banda, que volen aconseguir. Prou empaitar pastanagues mentre va passant la legislatura. Només hi ha una solució, tots ho sabem. Només ens queda lluitar per la Independència. Obriu els ulls d'un cop. I voteu partits independentiste s. Aquí passa en certa mesura com el país basc, que fins que Amaiur no ha superat el PNB, aquests no han fixat un calendari per la independència. Voteu SI, ERC o les CUP, però coi, amb CiU no anem enlloc.
Tot això està molt bé. Cal donar suport al govern i l'hi donarem. Amb tot, sempre repetim els mateixos errors. Sempre caiem en la mateixa trampa, creure que els governs espanyols son rahonables i coherents.
I sempre caiem en la mateixa frustració, perquè amb Escanya no hi ha res a fer. Res a fer. És picar en ferro fred. La seva única dèria és espoliar-nos, robar-nos, depredar-nos i no deixar-nos aixecar el cap en res ni per res. Ens vols sotmesos i submisos, com ho està el PSC.
Avui, aquest mateix diari, explica les fluides relacions existents entre Iberia i Quatar. Algú se sorpren avui, que Spanair hagi plegat de cop ? Com voleu que Escanya accepti el pacte fiscal ? Tots els nostres esforços han d'anar encaminats a separar-nos de qui ens oprimex i ens escanya sempre ininterrompudam ent. Repetir fracassos anteriors, no és altra cosa que un acte de cobardia, una pérdua de temps i diners.
Qui vulgui un tracte fiscal diferent del que ara ens "dispensa" Espanya ha de escoltar i seguir a empresaris com els del CCN: http://www.ccncat.cat/
Ells ja fa anys que tenen els números fets i les coses clares.
Tot el demés és fer volar coloms per marejar la perdiu i no atrapar-la mai.
És necessari, els arguments ,son mes ,cada dia que passa, hem de decidir si volem continuar intentant fent la viu viu, el peix al cove, fent el joc de la puta i la Ramoneta amb Espanya, qui dies passa anys empeny... o disposar d'un estat propi amb poder de decisió com la resta de nacions del món, sense ingerències externes.
CATALUNYA té un gran futur, que no està lligat a Espanya.
VISCA CATALUNYA LLIURE!! //*//
Cap a una CATALUNYA INDEPENDENT. Prou de marejar la perdiu, es l´únic que sap fer CIU. Ja veiem els resultats. Cada dia mes espoli, cada dia mes robatori. Amb Espanya no hi tenim res a fer. Catalunya ha de pagar la quota que l´hi toqui dins de la U.E. i Espanya ja rebarà els diners que Europa consideri convenients.
VISCA CATALUNYA LLIURE
Sols faltaven els que la crisis no els afecta i els que dirigeixen econòmicament a Catalunya.
Mireu confiança amb el suport al govern de òmnium cultural ,ateneu barcelonès, i la societat amics del país, molta, amb la patronal a mitges, però amb els sindicats gents, el pacte fiscal es un tema polític, un cop el tinguéssim, es tè, es tindria què re-dirigir cap a les empreses , i al mateix moment els sindicats entrarien en joc, però d'aquesta manera , del ben cert què desitjo equivocar-me , però amb tantes veus, ningú s'aclara,
Catalunya lligada a espanya NO TE CAP FUTUR. L'història ho demostra, no tenim cap altre sortida que Catalunya disposi d'estat propi i tinguem a espanya com bon vei com França o Andorra
Això del pacte fiscal és anar contra la paret. I encara serà pitjor si per 4 engrunes fan callar segons quins personatges. L'estat espanyol es construeix contra Catalunya.
Oh, aquesta gent... El cinisme d'Abertis? Els capitostos sindicals "bon-vivants" amb els nostres impostos, el Sr.Cabana (amb l'excusa que l'Ateneu és transversal no mou un dit per la llibertat del país), Aquest Sr. del G-16, Aquest Foment (de què amb el record guines d'aturats a la nostra pàtira?) ... Sí, tots ells tant carregats de denúncies de sotmetiment, subordinació i espoli, i reclamant tothora llibertat, Independència i Estat propi... ai que no, que no és això! La seva veueta és fondrà en dies, com aquella trobada de gent de peles reivindicant l'aeroport del Prat. "al final algú cridava: “El que li cal a Catalunya és un estat propi per no dependre mai més de la caritat.” ALGÚ... !? NOMÉS ALGÚ?
Espanya ens escanya,... I la complicitat mesquina de determinats catalans que van fent la viu viiu, amb protestetes cara la galeria però amb tebiesa perla llibertat del país, també.
Doncs, sembla ser que el lobby "PUNETE AÉREO" format per:La Caixa, el Cerc le d'economia (Josep Piqué), Círculo Eqüestre, no només no hi van esser, sinó que van posar pals a les rodes per diluir al màxim el que abans era el concert econòmic a la basca i ara és el pacte fiscalet. Els de CIU tenen el cul venut a La Caixa i aquestes entitats són peperes: no volen fer res que pugui posar un bri de dubte al seu espanyolisme no sigui que els seus negocis es veiessin perjudicats. Catalans que confiaveu que CIU ens arreglaria la nostra economia, ja veieu que l'únic que obtindrem serà pobresa i malestar. La societat catalana no ha d'aguantar més robatoris. Fora els polítics botiflers. Busquem un nou règim polític que faci fora aquesta colla d0aprofitats sense caure en un nou lerrouxisme.
Si realment hi hagués democràcia no caldria haver de fer pinya amb el representants del poder català, doncs amb els vots obtinguts entre els partits que no s'oposen al pacte fiscal n'hi hauria d'haver prou. Però, com que l'oligarquia és flagrant es necessita el suport d'aquells que, suposo,ni representen el 0,1% de l'ectorat català. Nosaltres creiem que escollim uns polítics( els escollim després d'haver-nos alienat amb una propaganda pagada pels rics i favorables a ells), però els escollits fan exactament el que volen aquells que els han pagat previament. Les grans empreses saben que són ells qui manen i mentre anem permeten que ells creint les crisis i nosaltres les paguem. A més poder d'un territori, més empreses que s'hi instalen perquè se'n aprofiten dels seus contactes i a la llarga, encara que no ens ho sembli, pitjor va el país.
A més poder d'un territori, més GRANS empreses s'hi instalen i a la llarga això és nefast per aquell territori perquè ofeguen les petites i mitjanes empreses i la seva sed de diners i poder és tan insaciable que també xuclen dels que tenen a l'abast per més pobres que siguin. Això és el que està passant en aquesta crisi i això és el que ha anat passat des de sempre a Andalusia. Per què els andalusos a la seva terra no són capaços de montar empreses i a Catalunya ho son? Per què, segons el fill de la duqueda de Alba, els andalusos no són treballadors a diferencia dels del nord i en canvi quan han emigrat a Alemanya eren bons treballadors? Per què les grans empreses catalanes se'n van a norris a Catalunya (la competència directa del poder central) i si poden expandir-se fora d'escanya agafen molta embransida?
Va fracassar Banca Catalana a l'era pujolista i ara el projecte d'Spanair. A quines grans empreses espanyoles els feia nosa Banca Catalana o hi veien un suculent negoci si la podien fagocitar i quines grans empreses espanyoles ara veuen un suculent negoci amb les desfetes d'Spanair (malgrat els catalans no volguessin ofendre els amos espanyols intentant canviar-li el nom en el seu moment)? Segur que ningú del territori se n'aprofitarà d'aquesta desfeta, però ern canvi el cas d'Spanair l'hem pagada amb els impostos dels catalans i els catalans ara som més pobres, no només perquè se'ns en van un 40% dels nostres impostos i no tornen, sinó perquè paguem els plats trencats de tanta gosadia, de voler semblar-nos a l'amo espanyol.
Les GRANS empreses d'avui són com els "señoritos" latifundistes andalusos i aquests com la zitzània que allà on creien ells no hi creix res més, allà on ells posen els seus tentacles, a la curta o a la llarga, ja no hi pot sobreviure bé cap altra empresa i menys la gent que en depèn.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.