Primer tempteig
Mas planteja a Rajoy un vot de confiança que renovarà si l'Estat es compromet amb la carpeta catalana i, sobretot, si paga els deutes
El cap de l'executiu espanyol garanteix que escoltarà
El president català dóna per fet que l'Estat no complirà i que haurà de forçar una moratòria perquè, si no, l'alternativa serà “destrossar-ho tot”
Mariano Rajoy només té una fita: desfer l'immens embolic que s'ha trobat a les arques de l'Estat i, si pot ser, fer-ho en un temps rècord. La resta de qüestions poden esperar. I això inclou tot el que tingui a veure amb la feixuga carpeta catalana. De la primera reunió del cap de l'executiu espanyol amb el president de la Generalitat no en va sortir cap acord concret. Artur Mas admetia que, al cap i a la fi, era una primera cita de tempteig. El català volia mostrar les seves cartes i, de retruc, comprovar si l'onada de fred també havia arribat fins a La Moncloa. “Tenim una relació cordial, franca, afable”, confessava Mas després de recordar que no deixen de ser dos vells coneguts que es retroben tots dos amb un estatus nou. El de Rajoy com a president espanyol és el més recent, i per això semblava voler-lo eximir dels incompliments del seu antecessor en el càrrec, José Luis Rodríguez Zapatero.
La qüestió, però, és que no ser-ne culpable no vol dir que a partir d'ara no tingui la responsabilitat de pagar els deutes que l'Estat fa temps que arrossega amb Catalunya. I els 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut i el fons de competitivitat en són l'exemple. Aquesta és la principal línia vermella que, de moment, va voler traçar Mas: des de la bona disposició per acordar qüestions com la de la reforma laboral i col·laborar al màxim per sortir del pou de la crisi econòmica, la relació evolucionarà en funció de l'interès que posi el govern del PP a liquidar els deutes i en la confirmació que l'agenda catalana “va prenent cos” durant el 2012 i al llarg de la legislatura.
Rajoy ahir no es va comprometre a res, adduint que l'ofec econòmic de l'Estat i la pressió externa perquè trobi solucions immediates li impedeixen saber de quina liquiditat disposarà en els comptes pel 2012 que ha de presentar el mes de març. Tot i així, Mas expressava la seva confiança que finalment els diners arribaran a Catalunya. “El més lògic és que es plantegin dins el marc dels pressupostos d'enguany”, concloïa.
Precisament, sobre les finances estatals, el president de la Generalitat es va mostrar convençut que el govern del PP en cap cas podrà quadrar la caixa i alhora complir amb el dèficit del 4,4% fixat per la UE, si no és “que ho destrossi tot”. Amb la previsió reconeguda que se superarà el 8%, Mas ho equiparava a com es va trobar les finances quan ell va arribar a la Generalitat i insistia que no és “raonable ni realista i atempta contra el sentit comú” pensar que Espanya podrà complir amb els objectius de dèficit, de manera que l'única alternativa que hi veia és que finalment aconsegueixi la moratòria que en aquest moment està negociant amb les institucions europees.
Amb el ressò del suport obtingut el dia anterior de la societat civil al projecte de pacte fiscal, Mas també va posar sobre la taula una proposta que, segons recordava, és la que realment marcarà el to de les relacions de futur entre els executius català i espanyol. Ahir, però, només hi va haver temps per a una primera exposició. El gros de la batalla arribarà després de l'estiu, un cop l'assumpte hagi obtingut el vistiplau del Parlament i calgui anar a Madrid a plantejar-ho formalment. Ara per ara, doncs, l'únic compromís que va arrencar a Rajoy és el “d'escoltar”. El mateix que va expressar quan se li va deixar caure el paquet de traspassos pendents de negociar i que requereixen la convocatòria de la Comissió Bilateral. En aquest punt, Mas també confia que la trobada es produeixi “en les properes setmanes”. Això sí, de la reunió no en va sortir cap data.
Entesa a Catalunya
Durant la trobada, que va durar dues hores, no es va abordar el futur de l'entesa que CiU i PP mantenen a Catalunya i que han permès a Mas tirar endavant les iniciatives més complicades. Tampoc no es va tocar la qüestió lingüística, ni la possibilitat de recuperar el pla hidrològic dissenyat per José María Aznar, ni tan sols la crisi de Spanair. Només de manera genèrica, el dirigent català li va subratllar que segueix pendent de resoldre la reivindicació sobre la gestió dels aeroports catalans, que els darrers dies s'ha vist del tot frustrada per la marxa enrere de l'Estat pel que fa a la privatització del Prat.
Finalment, el president assegurava haver trobar receptivitat en el seu plantejament perquè tots els territoris tinguin accés al crèdit amb la mateixa facilitat i condicions que l'Estat. Tot i així, tampoc en aquest cas no va obtenir resposta concreta.
En defensa de “l'emancipació”
“Emancipar-se” d'Espanya. És la proposta que el president de la Generalitat, Artur Mas, el mateix dia que es reunia amb el president espanyol, Mariano Rajoy, formulava en una entrevista al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung.
Mas comparava la situació de Catalunya amb la d'un jove que vol deixar la llar familiar. “La sensació és que ens cal aquest estat propi per avançar”, sostenia el president. “Nosaltres no volem compartir la nostra sobirania amb Madrid. La volem tenir per a nosaltres”, apuntava en el rotatiu alemany, i alertava que cada cop hi ha més partidaris de la independència a Catalunya. El president, però, no parlava de trencar amb l'Estat espanyol sinó més aviat d'una federació o una confederació. I, malgrat reconèixer “algunes similituds” amb el cas d'Escòcia, sostenia que Espanya no és el Regne Unit.
Hores abans de la seva visita a La Moncloa, Mas defensava, igualment, el pacte fiscal que demana el govern que encapçala. Reclamava que Catalunya pugui ser responsable dels seus ingressos i despeses. “Jo vull tenir aquí capacitat total de decisió”, deixava clar.
