Ara només queda l'esprintada final. Un antic atleta com ha estat Alfredo Pérez Rubalcaba és conscient que a pocs metres de la meta ha d'arriscar; li tocarà treure forces d'on sigui per evitar que l'altre aspirant s'imposi a l'últim tram. Si bé aparentment era favorit per guanyar la cursa, l'exvicepresident espanyol fa dies que sent l'alè de la contrincant a tocar de clatell. La pressió està sent tan i tan forta, que les grades ja ensumen la derrota. Perquè una amateur del bàsquet, com afirma ser Carme Chacón, sap que l'agilitat a l'hora de moure's per la canxa i l'habilitat per robar pilotes són fonamentals per desarmar el contrari, però encara ho és més la destresa per encistellar un triple que capgiri el marcador a l'últim segon. I el suport de l'andalús José Antonio Griñán i de tot el seu equip pot acabar sent el toc de gràcia que li asseguri la victòria.
Rubalcaba i Chacón s'apropen a la secretaria general del PSOE des d'una perspectiva de joc i unes regles molt diferents: al cantàbric li agrada enfrontar-se sol als reptes, mentre que la catalana prefereix més el treball en equip. Però, per molt que vulguin fer veure el contrari, a hores d'ara cap dels dos candidats no pot garantir al cent per cent que és el segur triomfador en el joc de poders que implica ser el líder del PSOE.
El vot dels 956 delegats cridats a posar un nom a la papereta és personal i, sobretot, secret. I això vol dir que fins demà a mig matí tenen temps de rumiar-ho. Els càlculs que hagin fet un i altre candidat prenent com a base les llistes territorials són orientatius. I en alguns casos les declaracions d'alguns dirigents han servit més per despistar que no pas per confirmar que l'un tingui més avantatge que l'altre.
Rubalcaba és, a priori, el candidat d'una part de l'aparell socialista que fa mesos que va decidir abdicar de les seves responsabilitats. I això, precisament, no dóna punts. Com tampoc el fet d'haver-se empassat la derrota més dura que ha rebut el PSOE en unes generals. Sí que representa, però, el paradigma de pare protector que molts socialistes ara necessiten: aquell que apareix en els moments difícils per oferir seguretat i que, a més, recorda a la seva camada que no és etern; que es quedarà una temporada per organitzar el negoci i que quan tot estigui enfilat deixarà que les noves generacions volin soles. Té al cap proposar a Patxi López que es converteixi en el futur cap de colla. L'oferta de Rubalcaba és nítida: res de precipitar-se; ara cal una direcció de transició que endreci el partit mentre es forja el veritable líder de futur.
La renovació
En canvi, Chacón és, per a molts altres delegats, allò que més s'assembla a la renovació; a obrir una etapa nova que permeti agafar embranzida contra un totpoderós PP. Però només ho és per una qüestió d'edat, no de trajectòria, ja que a l'exministra l'acompanya l'ombra de José Luis Rodríguez Zapatero; un capità que, com el del Costa Concordia, durant anys va pilotar alegrement el vaixell socialista fins que, per una badada, es va apropar massa a les roques i el casc es va esberlar. La diferència, però, és que en el seu cas va ser la seva tripulació la que el va forçar a abandonar el vaixell. No va caure al bot salvavides de casualitat; entre tots l'hi van llançar.
I avui, al damunt, els damnificats del naufragi li faran una festa de comiat. Perquè aquesta tarda tindrà lloc el definitiu adéu de Zapatero. A banda dels tràfecs dels candidats per arreplegar els últims suports, l'atenció del primer dia de congrés se centrarà en el líder sortint. Però, a partir que s'escolti l'última i sincera ovació, s'espera que passi a ocupar un lloc –de moment poc destacat– a la galeria de gerros xinesos del PSOE, en la qual Felipe González continua sent l'objecte més preuat. Malgrat que, com indica Josep Borrell, el seu suport –en aquest cas a Rubalcaba– és irrellevant. “Els seus candidats sempre han perdut”, recorda premonitòriament el guanyador d'unes primàries, obligat a abdicar perquè la guerra bruta –interna– li va passar factura.
Així, tot i que Chacón ha anat agafant terreny al rival a mesura que avançava la cursa, demà serà el moment definitiu en què alguns votaran a la contra o resignats i escolliran entre l'un i l'altre com a mal menor, conscients que el candidat de la tercera via –el que hauria engrescat el congrés– és algú que encara no sap que se l'espera.
Comentaris
Qui està mes a prop de la meta ?
Quina, l’esquerra o la dreta ?
L’una es plana i l’altre te un sot,
A ambdues Sant Pere els hi ha passat el ribot.
Ostres que poètic.
Tant és qui guanyi. Ambdós son perdedors.
Si al PSOE no li surt alguna persona nova i vàlida, estan acabats.
Si aquesta senyora creu què pot tindrà possibilitats de guanyar, es què es mes tonta del què sembla , rubalcaba guanyarà, no per què sigui el millor, si no per què la senyora, a madrid la consideren catalana ( què mes voldria ella ) i no l'esculliràn, però qualsevol dels dos, son dolents per nosaltros, ara si la chacòn , sap obrir-se bè de cames , quí sap, tot es possible,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
No afecta a Catalunya, es un partit estranger a casa nostra.
Crec que si que ens afecta perquè em fa més por la Chacon que en Rubalcaba. La Chacon ha de demostrar als espanyols que només és catalana per accident, i dels renegats ens en hem de cuidar moltissim (son molt perillosos: Boadella, Nart, Vidal Cuadras, etc..)
A si ? Així que la Chacón es "catalana per accident" ? Doncs jo estava equivocat. Em pensava que era xarnega. Reconèixer els errors es de savis. Segons diuen.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.