La premsa amiga no ha fet cap favor a Alfredo Pérez Rubalcaba quan, a les vigílies del congrés de Sevilla, ha decidit presentar Carme Chacón com una noieta amb poques llums, dirigida per poders obscurs i casada amb un senyor molt truculent que espera treure no se sap ben bé què del fet que la seva dona ocupi la secretaria general del PSOE. Un relat molt ben estructurat sobre esposes servils, amb ambicions prestades. Com si Chacón no hagués tingut vida política pròpia abans de passar pel jutjat! L'exministra de Defensa va arribar al Congrés dels Diputats disposada a no ser un número més. I la irrupció de José Luis Rodríguez Zapatero a primera línia li va permetre emergir amb força dins una direcció que enterrava una etapa negra; menys, però, que la que viuen ara. Fa temps que ella mateixa va traçar el seu camí, i el PSOE dels últims anys sempre ho ha sabut i el PSC d'ara i d'abans, també. Sorprèn, doncs, que alguns socialistes catalans –pocs– s'espantin davant l'estratègia de Chacón per deslligar-se del seu partit i per demostrar que les seves veritables arrels estan molt lluny de Catalunya. Per arribar a la secretaria general del PSOE no és un mèrit ni és un demèrit qui acompanya la candidata en aquest viatge, el que hagués pogut generar recels és la motxilla que s'arrossegava. I ser d'Esplugues de Llobregat i del PSC podien haver estat els dos pitjors enemics de Chacón. Però aquí no hi ha hagut debat. La seva espanyolitat ha resistit la dura prova andalusa, madrilenya o castellana. Però el PSC resistirà aquesta prova? Està clar que una majoria de delegats catalans demà ajudaran Chacón.
I, si guanya, que és possible, quin escenari se li obre, a la formació de Pere Navarro? És evident que per recuperar la centralitat a Catalunya cal procurar que les contradiccions no siguin el plat del dia a Madrid. A alguns no se'ls escapa que tenir una líder al PSOE, del teu mateix partit, però amb l'interès posat en altres negociats, dificultarà la necessitat del PSC de no quedar diluït entre un PP ultranacionalista i un PSOE que haurà de fer el possible per pujar a l'onada espanyolista.