No tenir grup propi al Congrés ho fa tot encara més complex. Cal, doncs, el suport de la part més tècnica dels assessors i de veterans, com ara el diputat Tardà, que hi ha estat dues legislatures. S'han hagut de fer moltíssimes reunions per una qüestió d'organització; som molts grups i, bàsicament, la irrupció d'Amaiur ho ha complicat encara una mica més, perquè ens va alterar els temps, que ja teníem distribuïts. Ara estem, per un costat tirant endavant la feina que ens pertoca com a parlamentaris al Congrés i intentant anar agafant musculatura política.

Ara estic en la fase d'intentar aprendre la mecànica del Congrés, que és molt diferent a la d'un ajuntament; veure com funcionen les comissions, per exemple, i quan es poden fer preguntes, entre moltes altres qüestions. Una mica la dinàmica per poder ja treballar a tot ritme. Això, com dic, amb les reunions per a l'organització del grup mixt, que és complicat.

La veritat és que tot plegat requereix temps. No es pot jutjar un partit tan aviat i més amb tants pocs dies d'activitat parlamentària. Sí que em va sorprendre que CiU donés tan ràpidament suport al PP, i més després de poder escoltar, ara fa pocs dies, les idees que va transmetre el president de la Generalitat al president del govern espanyol. Penso que CiU continua fent aquest política de reverència al PP i no entenc exactament per què ni el que hi busca. I més amb el primer revés important que va passar ara fa uns dies amb Spanair, quan a alguns els va quedar una cara de perplexitat més gran que a d'altres. Però també és cert que una altra cosa són els diputats gironins. Vaig llegir l'entrevista a Jordi Xuclà que vàreu publicar al vostre diari, amb el tema de Foment i les crítiques del PP sobre que no sigui vocal. Bé, en temes molt importants que han estat els grans protagonistes de la passada campanya electoral, com ara l'N-II, podrem treballar junts, n'estic segura. I CiU, que va tan de bracet amb el PP, doncs suposo que tindrà més opcions. Nosaltres defensarem amb dents i ungles tot allò que faci referència a les comarques gironines.

Sí. Pel que fa referència a temes del territori jo deixaria una mica de màniga ampla. I penso que no hi haurà problema per fer un front comú per defensar els temes gironins.

Aquesta és una legislatura molt difícil, bàsicament pel finançament. Encara no sé les previsions del ministeri de Foment, però en qualsevol cas no seran gaire optimistes. El que és cert, però, és que hi ha dos grans temes que no podem obviar més, com són el de l'N-II, que s'ha d'acabar sí o sí. I nosaltres seguirem insistint amb el tema de l'aeroport, sense deixar de banda el tren convencional. El PP ha guanyat les eleccions de manera molt còmoda, amb un diputat a Girona, i ara ha de complir amb les nostres comarques.