El govern admet un dèficit del 3,3% malgrat les retallades

Ni tan sols amb les impopulars retallades la Generalitat ha aconseguit ajustar el dèficit al 2,6% del PIB que s'havia fixat com a objectiu. En la presentació de la liquidació provisional del pressupost del 2011, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va admetre ahir que l'executiu tanca l'any amb un forat del 3,29%, un 0,63% més. El percentatge no computa l'impagament de l'Estat dels 759 milions corresponents a la liquidació del 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut. És a dir, els compta com a ingressats. “No ens pertanyen com a dèficit”, va sentenciar el conseller, decidit a deixar en mans de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat l'arrodoniment a l'alça del percentatge, que segons càlculs de l'executiu es podria incrementar en un 0,3%. Tot plegat és una “deslleialtat barroera”, en paraules de Mas-Colell, del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i la Generalitat no se'n vol responsabilitzar.

El gabinet d'Artur Mas, així, queda lluny del llindar de dèficit que s'havia imposat i més encara del que li exigia Madrid, de l'1,3% del PIB. Mas-Colell va reiterar que l'executiu l'assolirà aquest any, tot i les dificultats que s'entreveuen, i es va negar a ser autocrític: “Des d'un punt de vista rigorista extrem, hauria de dir que hem fet curt. No sóc un rigorista extrem.” Per contra, el titular d'Economia va destacar els esforços que ha fet l'executiu per reduir la despesa i va agrair la “col·laboració dels ciutadans” que han experimentat les restriccions en la pròpia pell. “S'ha fet un esforç realment extraordinari [...]. Hi ha interès a saber si ha estat útil. La constatació és que sí”, creu Mas-Colell.

Part de l'engrossiment del dèficit pressupostat s'explica per la banda de la despesa. La retallada no ha estat a la pràctica del 10%, sinó del 6,94%. S'han deixat de gastar 1.858 milions d'euros del total de 2.680 que havien estat inclosos en el pressupost. La desviació més alta correspon al Departament de Salut, que, tot i que ha deixat de consumir 706 milions, n'ha invertit 582 més dels previstos. I això que, segons Mas-Colell, en aquest àmbit s'ha “tocat os.” El biaix de la resta de departaments és de 213 milions.

Per la banda dels ingressos l'executiu tampoc no ha obtingut els 200 milions de què confiava disposar gràcies a privatitzacions com a conseqüència de la contracció dels mercats. Ho intentarà, un altre cop, aquest any.

Un dels missatges que el gabinet d'Artur Mas reitera és, precisament, que el cicle pressupostari d'ajustaments s'allargarà durant dos anys. És una parella de comptes, per tant, que voldran ser avaluats conjuntament, com un mateix tot, i que CiU ha optat per pactar amb el Partit Popular per tal de garantir-se la tramitació parlamentària.

Perquè no es torni a produir una desviació com la del 2011 en l'àmbit sanitari, i tendir cap a l'1,3%, Mas-Colell va advocar perquè l'Estat introdueixi canvis “normatius”.

Vista l'experiència del primer any al govern, Mas-Colell va admetre que reduir la despesa “és molt difícil”, però no va esmorteir les crítiques de CiU contra el tripartit per haver situat el dèficit del 2010 al 4,2% en comptes del 2,4%. “La contenció de la despesa hauria hagut de començar el 2009”, va sentenciar, taxatiu. El PSC va al·legar que l'executiu s'ha desviat un 1,99% respecte al percentatge marcat per Madrid, igual que el tripartit, amb un 1,8%, i això demostra que no hi va haver “desgavell”, sinó una crisi profunda.

Pel que fa al 2012, el conseller va constatar que planen importants incerteses sobre els ingressos –el govern espanyol encara no ha tancat el pressupost–, sobre l'afectació de les mesures que prengui l'Estat i de les decisions de Brussel·les. Per això va aventurar que “no és impossible” que s'hagi d'executar una “segona ronda” d'ajustaments aquest mateix any.