No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat és el consell que intentava ahir aplicar-se l'equip de Carme Chacón. Aquesta crida a la prudència del seu nucli dur en vista de l'onada favorable que es detecta en l'ambient del congrés que el PSOE celebra a Sevilla s'adeia poc amb la mitja rialla amb què més d'un delegat confessava: “Això ja està fet, però bé, esperem, esperem, que encara queden hores...” Vendre aires de victòria podria ser perfectament una estratègia per acabar d'arrossegar els indecisos, però els rostres d'alguns col·laboradors d'Alfredo Pérez Rubalcaba ni tan sols s'esforçaven a desmentir que l'eufòria dels de la catalana no tenia cap base.

“Alguns confonen els seus desitjos amb la realitat”, s'afanyava a indicar anit, des de l'anonimat, una de les poques veus autoritzades de l'entorn del candidat per intentar frenar l'embranzida que, de portes enfora, semblava que havia agafat el sector rival. “Rubalcaba és molt de Rubalcaba i no s'estarà quiet”, es comentava pels passadissos.

Va ser un estirabot d'última hora després que durant la tarda els costés dissimular el neguit d'haver-se de descomptar suports que al començament de la campanya per arribar al lideratge del PSOE s'havien sumat al seu favor. Tot això obliga a actuar “a la desesperada” el que, contra tot pronòstic, avui es podria convertir en l'hipotètic derrotat, segons denunciava ahir el bàndol de la candidata. La mateixa Chacón va arribar a dir que se sentia “com Messi esquivant les puntades de peu de Pepe”. Aquesta al·lusió de la catalana al suposat joc brut del seu contrincant amb pressions a delegats que han anunciat que donaran suport a la candidata va planar durant tot el dia per les instal·lacions sevillanes on se celebra el congrés.

Però les mateixes acusacions sorgien de les files de Rubalcaba, ja que acusaven l'adversària d'haver fet servir males arts per captar vots d'última hora. El cop d'efecte de Chacón donant a entendre que té majoria entre la delegació andalusa va desfermar el malestar que fa anys que enfronta els actors principals d'aquest territori. José Antonio Griñán i Manuel Chaves no es poden ni veure i això està generant una tensió dins del partit que ni els d'un bàndol ni els de l'altre són capaços de camuflar, malgrat que estigui a les portes d'unes eleccions autonòmiques –concretament el 25 de març– que han de ser la primera gran prova de foc del pròxim secretari general del PSOE. Ahir, a més, a la pugna es va afegir Alfonso Guerra, però per buscar suports per a Rubalcaba. A l'exdirigent se l'havia vetat fins i tot per ser al congrés i ahir va voler cobrar-se la factura.

“S'està fent un xantatge terrible; s'amenaça gent de fer-los fora de la feina” si donen suport al dirigent càntabre, segons assegurava, lamentant-se, una col·laboradora del candidat. Aquest equip es queixava, doncs, que Chacón es volgués presentar com una víctima quan la guerra bruta l'havien engegat els seus.

L'escenificació de l'exministra de Defensa, que té majoria en les quatre delegacions més potents, Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Valencià, està calant entre l'opinió pública i l'efecte contagi cap al centenar de delegats que es calcula que formen el gros d'indecisos és el que intenta combatre Rubalcaba a marxes forçades. “Jo encara penso que l'Alfredo manté un lleuger avantatge, però és clar, fins que no es voti no se sabrà. Hi ha molta gent que diu una cosa i en farà una altra”, subratllava ahir a la tarda una excompanya del Consell de Ministres. En què ha fallat Rubalcaba per trobar-se en aquesta situació a poques hores de la votació dels 956 delegats? Per una part, l'excés de confiança en les seves possibilitats. I, per l'altra, la falta de tacte en alguns moviments per guanyar-se el suport de determinats territoris. “Sabent la mala maror que hi ha a Andalusia, hauria d'haver tingut més cura a l'hora d'establir aliances amb Chaves”, concloïa un grup de delegats que també veia errors en l'estratègia de Madrid, on Tomás Gómez ho ha presentat com un plebiscit contra els que el volen fer fora del lideratge d'aquest territori.

Els últims dies, però, els de Rubalcaba han començat a prendre consciència de la necessitat d'acostar-se delegat per delegat per guanyar terreny i evitar més desercions. Per tot plegat, les aparences poden resultat enganyoses i no tothom és capaç de fer un pronòstic del que passarà. “Està molt disputat” és la tesi més repetida.

En espera que s'obrin les urnes, els de Rubalcaba i els de Chacón van perseguir fins a l'últim votant per totes les cantonades del recinte. Reunions discretes i no tan discretes es van succeir a totes hores. L'única pausa va ser l'hora que va durar l'últim discurs de comiat de José Luis Rodríguez Zapatero, que es va dirigir per darrer cop al PSOE com a secretari general. Conscient que el seu relleu està sent molt acarnissat en la recta final, el secretari general va gosar demanar un últim favor al partit: guanyi qui guanyi, unitat.