“Montjuïc no serà probablement la seu única del Memorial”

No he vingut a fer de mediador, ni intern ni extern. El fet que hi hagi aquestes tensions dóna més justificació i més motius a l'existència del Memorial Democràtic. Hi ha algunes coses que per a algunes persones no estan del tot superades. Vinc per dirigir la institució, però el que sí que puc aportar com a facilitador de diàleg és la meva experiència treballant en altres conflictes violents i guerres.

Aquest era l'argument del govern per oferir-me el càrrec. Va ser una proposta interessant, i per això hi sóc.

Les entitats memorialistes són molt importants i van ser les impulsores d'aquest projecte que és el Memorial. M'he reunit amb algunes d'elles i estem intercanviant punts de vista. Les tinc especialment en compte.

De moment, tot això s'ha de definir. Potser s'ha donat a entendre una cosa molt fixada quan encara està en elaboració.

No estic en condicions d'afirmar això en aquest moment. Però podria dir que probablement no. Tindrem una presència permanent en el castell però encara no sé amb quina intensitat. Estem estudiant totes les opcions. Col·laborarem, i segurament reforçarem els vincles, amb espais com ara el Museu d'Història i l'Arxiu Històric.

Sí, això és el que estem fent. Perquè el Memorial sigui viable i tothom se'l senti seu, estem parlant amb totes les entitats. Intentarem fer el que sigui al castell per fer-ho de la manera més inclusiva possible. Però, al final, s'hauran de prendre decisions, i les prendrà la junta del Memorial, on són presents les entitats memorialistes i altres associacions. Tot i això, hem de ser conscients que el projecte del Memorial ens depassa a tots: a les entitats, a l'actual direcció del Memorial... És un projecte de país. És la memòria democràtica del nostre país. Hem d'escoltar tothom, però cal ser conscients que el projecte està per sobre de nosaltres.

El malestar ve d'unes declaracions fetes per la vicepresidenta Joana Ortega el gener de l'any passat. Però no s'han entès bé. Jo no parlo mai de bàndols. És terminologia de guerra, i sóc un convençut pacifista. La mateixa llei aprovada el 2007 ja fa referència a totes les víctimes. La llei de la memòria contrasta el tractament a les víctimes sota els règims autoritaris i les víctimes en democràcia. La democràcia és capaç de reconèixer totes les víctimes. Però defujo la categorització de les víctimes: jo parlo de persones. El reconeixement de totes les víctimes, d'acord amb la llei del Memorial, és sagrat. El que no es pot igualar són els agressors i els sistemes violents.

D'aquí a un mes commemorarem el 75è aniversari de l'inici dels bombardejos sobre Barcelona i Catalunya. Si parlem de víctimes, la voluntat dels agressors era agredir tothom, de forma indiscriminada, i neutralitzar les fonts energètiques del país per afectar la població civil de forma massiva. Si parlem d'agressors, són l'aviació feixista italiana i alemanya, en aliança amb l'exèrcit de Franco.

Cal continuar la feina feta. Valoro molt la importància del que s'ha fet fins ara. Cap dubte. El Memorial s'ha centrat en aquests primers anys en la part negativa del conflicte violent. Teníem necessitat de treure a la llum la qüestió dels desapareguts, la repressió, les fosses comunes... i encara no hem acabat la feina. Però jo em plantejo potenciar al màxim la part positiva dels valors de les organitzacions i persones que van lluitar per la recuperació de les llibertats democràtiques. Són valors positius de la societat catalana i voldria destacar-los davant els moments de crisi que vivim. Persones i col·lectius que van viure situacions molt dures, sota una dictadura i amb manca de drets, es van unir i van canviar les coses cap a millor.

El primer serà establir la nova o les noves seus i, a partir d'allà, la forma d'organitzar-nos a dins. El segon serà plantejar els continguts a partir del mes que ve amb exposicions i jornades.

Espero poder fer la inauguració de forma solemne aquest any 2012. Però dependrà d'una sèrie de complexitats tècniques. Primer, perquè encara estem negociant el conveni d'ús del castell de Montjuïc amb l'Ajuntament de Barcelona i, a més, el castell mateix té el grau més alt de protecció de patrimoni de la Generalitat. Tot el que es faci allà és complex.

De moment, el Memorial se sumarà a la reducció de pressupostos de la Generalitat. Serà més o menys del 10% respecte al pressupost del 2011. Però no hem d'amagar que alguns grups polítics al Parlament voldrien l'eliminació d'aquest projecte. Espero que com a mínim es mantingui tot i la reducció. S'ha de tenir en compte que el Memorial gestiona el patrimoni material i immaterial de la memòria recent d'aquest país. Necessitem un pressupost per fer una funció important pel país.

Aquest any, exactament, el pressupost global és d'uns 1.890.000 euros.

Potser arribarà un dia que el Memorial no serà necessari. Això no voldria dir que desaparegués tot l'esforç col·lectiu per preservar la memòria. Ara no pot desaparèixer perquè hi ha molts temes pendents de resoldre. D'aquí a dues o tres generacions, sí que podria haver-hi un allunyament i es podria valorar que no cal tenir una institució que faci polítiques públiques de memòria. Però, en tot cas, sí que s'hauria de conservar la memòria: a través d'un museu permanent de la memòria, dels espais per la memòria d'arreu del territori o, també, de la memòria immaterial. Un dels eixos que jo potenciaré és la tasca pedagògica, en instituts i universitats, perquè els joves sàpiguen què va passar i per què durant la Guerra Civil i el franquisme.