Acabat el congrés del PSOE, un any després de l'inici de la legislatura catalana, el PSC ha d'expressar nítidament a la societat catalana quin és el paper que s'atorga. La victòria ajustada d'Alfredo Pérez Rubalcaba com a secretari general del PSOE per davant de Carme Chacón ha fet córrer rius de tinta i ha sacsejat la xarxa. Es diu que el PSC ha perdut, que Rubalcaba representa l'elegant jacobinisme il·lustrat. És el mateix que haurien dit molts si hagués guanyat la Carme Chacón. És la vella cançó de CiU que ens dóna lliçons de catalanisme mentre pacta amb el PP.

Ara Rubalcaba ha de fer d'oposició i ser lleial a la gent, especialment a les classes mitjanes i treballadores, per fer front a un PP que, ràpidament, va prenent decisions clau. La Carme Chacón, a l'altra banda, decidirà legítimament el seu futur en la política espanyola. Però ara, sense més dilació, és l'hora del PSC amb independència del nou PSOE. Les resolucions del congrés aprovades s'han de fer efectives. Hem de ser útils als catalans, fent d'oposició constructiva, reconstruint el projecte alternatiu del catalanisme d'esquerres i progressista. La veu del PSC s'ha d'escoltar i prendre per als temes substantius. Agafo les tres paraules clau de Rubalcaba per comentar les prioritats: treball, Europa i equitat.

Primer: Treball. La nova socialdemocràcia ha de presentar un projecte que permeti generar ocupació, el principal problema de Catalunya, amb més de 600.000 persones aturades. Ha de pensar en els joves amb baix nivell de formació i en els que, amb un alt nivell, han d'emigrar. El nou model progressista de socialdemocràcia, de l'estat del benestar, ha d'incorporar com a prioritat la creació de treball digne. La globalització també té un efecte negatiu sobre els projectes locals, regionals, abona el determinisme, el fatalisme de pensar que no podem fer res si el món o Europa no canvia. Catalunya necessita un lideratge de confiança per donar valor als sectors agroalimentari, industrial, de la construcció-rehabilitació; als serveis i al turisme amb valor afegit. Calen reformes financeres, econòmiques i laborals a Espanya en les quals el PSC ha de tenir veu dins del PSOE al Congrés i al Senat. Catalunya té, malgrat la crisi, una economia oberta, que exporta i que ha de reactivar el mercat intern. Caldrà fer una oposició dura si el PP pretén tornar al sector de l'economia especulativa, tal com s'entreveu en la proposta per a una nova llei de costes; si vol perdre el tren de l'ecologia i del canvi de model energètic, en el qual, definitivament, Catalunya hauria d'apostar per un model de proximitat, sostenible i renovable.

Segon: Europa. La nova Europa ha de fer compatible el desenvolupament econòmic i l'austeritat. El control del dèficit ha de tenir bases morals, ha de crear i distribuir la riquesa en forma de treball. Obama, als EUA, està liderant, salvant les diferències, la creació d'ocupació. L'atur el gener del 2012 als EUA ha tornat al 8%, el mateix percentatge que tenia abans de la crisi. Obama mai no ha abandonat les polítiques d'estímul econòmic combinades amb reformes i austeritat. Europa ha d'aprendre dels Estats Units però conservant, reformant si cal, les bases de redistribució d'oportunitats i serveis públics universals. Si no, el model social europeu entraria en crisi i la política i la democràcia es posarien en dubte. Europa s'ha de reinventar per evitar que el model sigui la Xina o el dels tecnòcrates que usurpen la política, com a Itàlia. Està en joc la credibilitat, no només de la política sinó també de la democràcia. Està en joc un model social útil a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

El PSC ha de defensar la nova Europa com un espai en què les regions han de ser els àmbits locals on buscar solucions adaptades a les realitats diverses. El federalisme europeu porta necessàriament cap al federalisme espanyol. Aquesta ha de ser també la negociació del PSC amb el PSOE. El paper de Catalunya a Europa no pot ser un paper subsidiari a Espanya. Davant de l'independentisme, el federalisme europeu que atorga a Catalunya un paper decisori. Catalunya ha de liderar l'euroregió Pirineu-Mediterrani. Europa ha de mirar a la Mediterrània i aquí Barcelona, Catalunya, està ben posicionada per liderar el Mediterrani en infraestructures, en cultura, en turisme, coneixement, en prioritats compartides entre Catalunya, Espanya i Europa.

Tercer: Equitat. La crisi és la causa o l'excusa de la pèrdua de qualitat i d'equitat forjada en els darrers trenta anys? El PSC ha de defensar amb el PSOE, davant de CiU i PP, una reformulació creïble, possible, de les polítiques de l'estat del benestar: sanitat, educació-universitats-recerca-innovació, pensions-dependència-prestacions, atur-justícia i seguretat. Cal estar a favor de les reformes per continuar oferint qualitat i equitat als serveis públics essencials. Les retallades indiscriminades estan fent desaparèixer l'equitat en salut, educació i serveis socials. L'esquerra reformista és el model alternatiu. L'equitat està en joc. Els sistemes universals la perden per falta de lideratge, es descapitalitzen i perden la confiança dels professionals i ciutadans.

El PSC –com està fent, amb el govern de la Generalitat– ha d'oferir diàleg per als temes importants del país; fonamentalment, com crear ocupació i mantenir la cohesió social. I ha de fer xarxa, aliances sòlides amb la majoria social progressista de Catalunya, per construir l'alternativa.

El PSC ha de ser part activa del nou pacte fiscal de Catalunya. L'Estatut d'Autonomia del 2006 comportà un nou model de finançament que dóna rèdits importants i que pretén, també, recaptar impostos a Catalunya a través d'una agència consorciada amb l'Estat, així com revisar quina part es queda al nostre país. Cal millorar, és clar que sí, també per deixar fora les ambigüitats a l'entorn del finançament de les infraestructures (incorporat a l'Estatut en la disposició addicional tercera fins al 2013) o el fons de competitivitat.

Jo he defensat el grup parlamentari propi fins al darrer congrés del PSC, on vam aprovar la revisió del protocol d'unitat federal amb el PSOE tenint veu pròpia. Considero que les prioritats són clares. Si no, la crisi farà que, per resignació, per por, CiU a Catalunya, el PP a Espanya i una majoria conservadora a Europa, facin trontollar els avenços socials dels darrers trenta anys. Ara som més pobres. D'acord. Però cal saber on anem. La contribució del PSC ha de ser humilment decisiva.