Jean-Louis Demelin, batlle “sense etiqueta política” de Font-Romeu, va anunciar ahir que l'Ajuntament que encapçala enviarà cartes al president de la república francesa i al rei d'Espanya “per denunciar el Tractat dels Pirineus”, que els va “separar de Catalunya”, i demanar-ne la “revisió”. Segons aquest tractat del 1659 –signat pels representants dels reis d'Espanya i de França–, l'Alta Cerdanya i les altres comarques de l'actual Catalunya del Nord passaven a dependre de França.
Demelin explica que el territori del seu municipi “és el mateix que comparteixen amb la vila de Llívia”, en referència a aquesta població del Principat enclavada en territori de l'Estat francès. Per l'alcalde de Font-romeu, ells haurien “hagut de ser considerats igual i restar catalans”. El municipi actual és el resultat de la fusió, l'any 1822, dels antics municipis d'Odelló i Vià. El nom de Font-romeu prové de la font de l'ermita, on es venera una verge negra com a Montserrat. Actualment la població és coneguda, sobretot, per les activitats lligades amb l'esquí i pel forn solar d'Odelló, visible des de tota la Cerdanya.
La mesura que el batlle ha anunciat, en nom del seu consistori municipal, és simbòlica i serveix per denunciar “la supressió constant de serveis públics francesos a la Cerdanya i el Capcir”. L'Ajuntament ha construït un nou equipament escolar per valor de quatre milions d'euros i el Ministeri d'Educació francès ha anunciat la supressió de llocs de mestres al municipi. Aquest fet ha agreujat el malestar existent al poble amb l'Estat francès. Segons els portaveus dels pares d'alumnes, “de mica en mica estan provocant la desertificació de la Cerdanya i el Capcir”. “Ningú vindrà o es quedarà a viure aquí si tanquen les escoles; França ens té oblidats i arraconats”, lamenten.
Eina i els Angles, també
La demanda de Font-romeu té precedents. L'any 1989 l'alcalde d'Eina, Alain Bousquet, i el dels Angles, Christian Blanc, van denunciar també el Tractat dels Pirineus en un moment que aquestes dues poblacions tenien greus problemes financers a causa de l'endeutament per les pistes d'esquí. L'aleshores dirigent del PI Àngel Colom va visitar els dos alcaldes per donar-los suport i, fins i tot, els va convidar al Parlament de Catalunya. Els dos alcaldes van demanar a Colom que gestionés la demanda d'incorporació dels dos municipis amb l'administració de la Generalitat de Catalunya.
Comentaris
Perdó, vol tornar a Espanya i deixar França. A Catalunya no ha deixat d'estar-hi mai.
Siguem rigorosos. Gràcies.
M'encantaria tornar a tenir-vos, estar-nos junts tal com era a l'inici abans no ens separessin uns forasters indesitjats!
La reunificació de Catalunya (és a dir, de tots els Països Catalans) és tan important com la independència. Cosa que sovint oblidem.
La Viquipèdia, en l'article "Tractat dels Pirineus", diu:
"El reial decret francès del 2 d'abril del 1700 [...] va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français ("la llengua de la república és el francès"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració"
No és estrany, doncs, que els nord-catalans vulguin reintegrar-se amb la Catalunya central.
Fem el matèix, integrèm-nos a europa ! Integrèm-nos a Andorra ! PAÏSOS ANDORRANS !!*!!
Salutacions.
El problema, Sr. Dídac, és que Andorra no forma part de la Unió Europea. Si en formés part, el problema de l'oficialitat del català a Europa, per exemple, estaria solucionat. I, naturalment, existiria la possibilitat que la resta de Països Catalans s'integressin a Andorra. Tot seria més fàcil.
Als germans de Font Romeu els rebrèm sempre amb els braços oberts, pero que esperin a que siguem independents ja que, anar-s'en de França per a caure a Espanya... jo, m'ho pensaría.
Només que allí no s´en diu Catalunya-nord, ni sud ni centre, tornar a Catalunya és tornar a un territori que si que porta aquest nom, malgrat que estiguem constantment patint els intents de subjugació dels castellans, i on la llengua catalana és viva i oficial. I no vull dir que allò no sigui Catalunya. Per altres coses A França hi ha menys atur, més alt nivell de vida, i l´estat francés té millor organització solvencia i benestar que el castellà (no m´agrada dir-ne espanyol, perque durant temps espanyols ho forem nosaltres i la espanyola la nostra llengua) . No es pot tenir tot. Tant de bo poguessim tornar tots plegats a ser el sol poble que varem ser i que francesos i castellans varen escapçar perqué un a un no podien amb nosaltres
Encoratjo no tan sols a aquests municipis sino a tota la Catalunya Nord, a fer la mateixa denúncia i que els pobles de la Cerdanya, Capcir, Vallespir, Conflent, Rosselló, Fonolledes tornin a ser pobles catalans com ho van ser abans del tractat dels Pirineus; no podem deixar que uns polítics separin culturalment unes comarques que són tant veïnes i tant estimades com les del sud de l´actual frontera per un tractat que no cap ni peus, la terra no es regala...
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.