Zouhour Kourda és una dirigent del Congrés de la República, partit laic i de centreesquerra que governa amb els islamistes d'Ennahda i amb un altre partit laic, Atakatol. Visita Barcelona per primera vegada per explicar, en les jornades sobre la primavera àrab organitzades per l'Institut Europeu de la Mediterrània i la Fundació Bertelsmann, la situació de Tunísia un any després de la revolució que va derrocar Ben Ali.
Tunísia ha canviat durant l'últim any?
I tant, que ha canviat! La revolució hi va arribar, i els tunisians n'han pres consciència. Ara s'han d'establir les bases de l'estat democràtic, hi ha hagut eleccions, la gent ha votat i s'està redactant la constitució. Les prioritats són sobretot l'educació dels infants i l'ajuda als familiars de les víctimes de la revolució.
El seu partit és ara dins del govern. Es considera una garantia per a aquells que tenen por de l'islamisme radical?
Tal com vostè planteja la qüestió, sembla que es tracti d'un perill per a la democràcia... I no ho crec pas. El que sí que és cert és que, quan un partit té la majoria, sempre pot caure en aquests excessos, però és per això que serveix el contrapoder, justament és el joc de la democràcia. No crec que el problema sigui el vessant religiós, sinó el fet que és el partit del poder. No crec que sigui un problema d'esquerres o de dretes. Durant aquests mesos hem negociat moltes coses.
Tanta transcendència han tingut les noves tecnologies?
I tant que sí! Absolutament! Internet, Facebook... han estat crucials. És evident que les noves tecnologies no han fet la revolució, però durant aquell període van servir per obtenir informació. Els blocaires, els joves, els sindicats, els advocats, han tingut un gran paper en la revolució.
Els advocats?
Sí, sí. I no és d'ara. Els advocats han tingut sempre un paper important, i sobretot en contra de la dictadura de Ben Ali.
També s'ha destacat el paper de les dones en la revolució.
A mi no m'agrada diferenciar entre homes i dones. Tots som ciutadans. És cert que les dones han patit perquè els seus marits, els seus fills, els seus germans han estat empresonats o torturats, i els hi hem de donar suport. Les dones han tingut més un rol de ciutadà, però no s'han comportat de manera diferent pel fet de ser dones.
Comentaris
és clar que no ha de ser un problema... una religió i cultura que menyspreen a la dona i l'absolutisme i la ignorància del poble són els punts més importants té cabuda en la societat occidental, on tot s'hi val i on acceptem tot tipus de barbaritats... tot per ser els més "progres" de pedralbes.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.