L'escalada de tensió entre Londres i Buenos Aires des de final de desembre a propòsit del sempre latent conflicte per la sobirania de les illes Malvines –colònia britànica des del 1833 i que l'Argentina considera territori nacional– va arribar dimarts al vespre al màxim nivell, quan la presidenta argentina, Cristina Fernández, va anunciar que duria el que qualifica de “militarització de l'Atlàntic sud” a les Nacions Unides.
“Presentarem una queixa al Consell de Seguretat de l'ONU i a l'Assemblea General, ja que aquesta militarització posa en greu perill la seguretat internacional”, va anunciar a la capital de la república, en un acte celebrat amb veterans de la guerra de les Malvines (Falklands en la toponímia anglesa).
Downing Street negava ahir qualsevol “militarització” de la zona, tot i l'enviament, a final de gener, d'un destructor de la Navy, el Dauntless, un dels més moderns de la flota. L'acció va ser qualificada de “rutinària” per l'alt comandament de la marina britànica. Però un altre gest prou significatiu ha fet enfadar les autoritats argentines: el príncep Guillem s'hi ha desplaçat durant sis setmanes, en missió també definida de “rutinària” del cos d'helicòpters de rescat i reconeixement a què pertany.
La revifalla dels incidents va esclatar quan, el 21 de desembre, l'organització comercial Mercosur, a què pertanyen la majoria d'estats sud-americans (però no Xile) va prohibir donar abric als vaixells que arribessin als ports dels seus membres fent onejar la bandera de les illes. Xile és l'únic aliat de la colònia al territori de l'Atlàntic sud, ja que manté una connexió aèria amb Santiago, que l'Argentina voldria veure cancel·lada.
El govern britànic també va recordar ahir l'statu quo que pesa sobre les illes en disputa: “La gent de les Falklands ha decidit ser britànica i només es discutirà de sobirania amb l'Argentina quan els habitants de les illes així ho desitgin”, en clara referència al dret d'autodeterminació. La portaveu del govern de Cameron es va referir igualment al comitè de l'ONU al qual es poden adreçar els afers relatius a l'arxipèlag.
D'altra banda, Dick Sawle, de l'assemblea parlamentària de l'arxipèlag, de visita ahir a Londres, va recordar a la BBC que “encara que els nous episodis en el contenciós tot just han arribat ara a les pàgines de la premsa anglesa, ja fa un parell o tres d'anys que l'Argentina pressiona sobre les illes, amb mesures de bloqueig econòmic” relatives a la pesca i a les extraccions i exploracions sobre recursos naturals.
El 2 d'abril se celebrarà el 30è aniversari de la guerra, desfermada per la junta militar genocida argentina, que aleshores presidia el general Leopoldo Galtieri. A la invasió de la capital illenca, Port Stanley, la va seguir una resposta sense contemplacions del gabinet que aleshores presidia Margarett Thatcher. Els argentins es van rendir al juny. Hi va haver 649 soldats argentins morts, 255 de britànics i tres civils.
Comentaris
La voluntat majoritària de la població és allò que ha de prevaldre. I ara com ara, la població de les illes Falkland vol continuar essent britànica. No hi ha res més a dir, doncs. És un cas igual al de Gibraltar, Ceuta i Melilla. En els casos en què hom desconeix la voluntat majoritària de la població, com són ara Catalunya, Bascònia, Escòcia, Flandes o Quebec, cal convocar un referèndum d'autodetermina ció. Els desitjos imperialistes d'Argentina (sobre les Falkland), d'Espanya (sobre Gibraltar) o de Marroc (sobre Ceuta i Melilla) no poden prevaldre mai davant la voluntat majoritària de la població.
El problema dels argentins és que volen el territori, com els anglesos, simplement pel petroli. I sense convèncer la gent que hi viu, que poc els importa. Molt em recorda al tracte que els espanyols dispensen als gibraltarenys.
Catarroja Descoberta!! fins que no he arribat al final de l'article no ha comprès el per què de tot plegat. Pensava, home! aquests polítics tan assenyats van a barallar-se per quatre còdols i unes quantes gavines? No cosí, era el petroli, ja ja.
Sr Ruben, el que diu no té sentit. Miri un exemple, Kosovo, territori servi invadit per gent del estat vei, Albania, i doncs amb populacio albanesa majoritaria. Aixo es un robatori (legal) pero robatori tantmateix. Demostracio? Avui dia i en totes ocasions es pot veure la nova bandera d'aquest nou (estat), Kosovo, acompanyada publicament per la bandera albanèsa. Es com si dema, Catalunya invadida per magrebins, decideix ser estat ni catalçà ni espanyol, sino magrebi. No te sentit
Totalment d'acord amb Rubèn de Vinaròs. Les societats civilitzades recorren al dret d'autodetermina ció per dirimir els conflictes nacionals i territorials. És de sentit comú, i una cosa és clara, els estats que s'amparen en drets de conquesta, drets historics, drets de de suposades nacions inventades per un rei o un general, son estats que no participen del sentit comú ni del respecte als drets de l'home.
Sr. Sant Tors, els albanesos penetraren a Kosovo fa uns quants segles, i és possible que sempre hi hagués hagut albanesos anteriorment. No podem entestar-nos a esmenar els "errors" o les "injustícies" de la Història, perquè llavors la població actual, d'origen català, hauria d'evacuar el País Valencià, per exemple, per cedir-lo als moros, que eren els autèntics propietaris, expropiats i expulsats pels catalans. I així desenes de casos a tot el món. L'única cosa que hauria de prevaldre, avui en dia, és el dret d'autodetermina ció dels pobles. I els habitants de Kosovo, sense distinció de raça, ètnia, religió, llengua, etc. ja s'han autodeterminat lliurement, i volen la independència.
Els autèntics criminals dels Balcans foren i són els serbis, molt amics de França per cert, que intentaren ofegar en sang les independències de tots els pobles que tenien sotmesos: eslovens, croats i bosnis. Si volen Kosovo, que es facin fotre.
Rubén Andrés, Cal anar amb comte en opinar quan es desconeix la historia. L'Argentina va ocupar les illes fins que els anglesos van invaïr-les en 1833, aprofitant-se de conflictes interns, van fer FORA els habitants argentins que hi vivien (no va haver autodeterminació ni res) i els van sustituir per colons británics. Ja fan179 anys que Argentina reclama les illes, molt abans del decubriment del petroli. I si, volem el territori perque és nostre. I no és el cas de Gibraltar, res a veure. En el cas de Gibraltar va haver un tracte, en el de Malvines només una invasió y presa del territori.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.