Hores després que l'últim enviat de Moscou s'enlairés de Damasc amb la promesa del president Baixar al-Assad d'aturar la violència “vingui d'on vingui”, el règim sirià va llançar a l'alba una altra sagnant ofensiva contra la ciutat de Homs que va provocar un centenar de morts, segons xifres d'activistes opositors.
L'exèrcit va disparar coets i foc de morter, mentre els tancs entraven al barri d'Inshaat, de majoria sunnita, i s'acostava al de Baba Amr, el més castigat en els últims dies de bombardejos. Els hospitals van quedar sense electricitat i fonts opositores van explicar que aquest tall de subministrament havia provocat la mort de divuit nadons prematurs. L'Observatori Sirià de Drets Humans va denunciar també que milícies lleials al règim havien irromput durant la nit en diversos domicilis privats i havien massacrat tres famílies indefenses: una de cinc membres, una de set i una altra de vuit. El règim, per la seva banda, acusa grups armats “terroristes” de perpetrar atemptats per culpar-ne l'exèrcit i d'haver fet esclatar ahir un cotxe bomba a Homs que hauria mort i ferit civils i militars.
Mentrestant, a Moscou, el primer ministre, Vladímir Putin, va insistir ahir que Rússia no acceptarà cap forma d'ingerència a Síria i va instar els països occidentals i la Lliga Àrab –partidaris de deposar l'actual règim sirià– “a no comportar-se com un elefant en una terrisseria” en aquest país. “Hem de deixar que siguin els sirians els que decideixin els seus afers”, hi va afegir Putin. Però els arguments de Moscou no convencen Washington i els aliats europeus, com tampoc les promeses fetes per Al-Assad al ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, en la seva reunió de dimarts a Damasc. El primer ministre britànic, David Cameron, va dir ahir que té “una confiança molt escassa” sobre els resultats de la visita de Lavrov; el cap de la diplomàcia francesa, Alain Juppé, va afirmar que no es creu “gens” els compromisos de Damasc, i els Estats Units s'hi van mostrar “escèptics”.
Estudis al Pentàgon
Tampoc l'ONU vol esperar que la situació humanitària degeneri més a Síria. L'alta comissionada de les Nacions Unides pels drets humans, Navi Pillay, va dir ahir que és “extremament urgent” que els països trenquin els seus llaços polítics amb el règim d'Al-Assad, com han fet aquesta setmana els de la Unió Europea, el golf Pèrsic i els Estats Units.
Quant a Washington, tot i que el president Obama va deixar clar que no preveu una intervenció militar exterior a Síria i que encara confia que la pressió diplomàtica i les sancions donin el seu fruit, el Pentàgon estudia ja diverses operacions que es podrien dur a terme al país àrab per protegir la població civil, segons va informar ahir la CNN. El Departament de Defensa insisteix que es tracta d'estudiar opcions, però que no hi ha cap decisió política sobre el tema. Finalment, el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que prepara una conferència internacional sobre Síria, va informar ahir el president rus, Dmitri Medvédev, de la seva iniciativa.
Comentaris
A qui interessen quatre milions de morts? A la comunitat internacional, no li interessen ni poc ni molt.
Com han fet en altres ocasions els Estats Units o els Estats europeus, Rússia i Xina es neguen a deixar d'aprofitar-se del terrorisme. La Justícia sap que només s'ha de perseguir els col·laboradors del terrorisme que no és rendible.
http://blocdejoseprome u.blogspot.com/2012/02/qui-importen-qu atre-milers-de- morts.html
Succeeix que Al-Assad és un criminal. Però ¿no ho seran pas més els qui vindran després? Les experiències anteriors de l'anomenada primavera àrab no són gaire encoratjadores. Pensar que en els països islàmics pot haver-hi democràcia és una quimera. Perquè ells ja tenen escrit a l'Alcorà, des de fa molts segles, quina és la veritable democràcia, la veritable llibertat i la veritat de tot. I d'aquí no els mou ningú. Pensar que seguiran una evolució com la nostra és un cas de pensament eurocèntric. Ells és molt possible que estiguin evolucionant cap a més islam, més islam i més islam.
Ja ni tant sols vull legir aqyuestes informacions que no en son. Sr periodista, d'on tréu el que ha escrit? Tot el que es diu i s'escriu es fa via oposicio o bé grups expatriats a Londres en particular. Què es el que es vol? Senzillament aillar aquest pais com tb Iran, aliats de Russia.no ho siguin mes. I pq? doncs tb molt senzillament a fi de ser controlats per els EUA i un xic per els aliats occidentals. El règim de Sirya no té res a veure amb el que passa, com tc hi tenia a veure a *Iraq o a Libya. Pq despres serà règim islamista, pero sense influencia russa. I quan dic influencia vull diu, compartir les riqueses d'aquests paissios. Tohom sap quina és la situacio actual d'aquests paissos, que varen negar la proliferacio del islamisme com tb varen negar tota influencia americana, pq s'ho pdien permèttre, per llur riquèsa. Els EUA son avui dia un pais arruinat, i no poden tolerar la presencia de paissos rics que per llur riquèsa rebutjin llur infliuencia
http://prof77.files.wordpress.com/2011/10/tripoli-street- misrata.jpg
Però això només és la part de la guerra. El pas important que s'ha d'entendre és que els rebels libis, al mateix moment quan es van començar a moure van crear un Banc Central. Què és un banc central? És un enemic del qualsevol país dins qual existeix, tant Espanya, com Alemanya, Rússia o Líbia. Aquest fet per si sol confirma que la "revolució" libi va ser un projecte calculat i ben planificat.
Quina diferencia hi ha entre les situacions en Líbia i Síria? Cap. Els mitjans de comunicació ens diuen el mateix dia sí dia també. Al final la gent ho acaba de creure.
Quina collonada és aquesta que "manifestants pacífics" lluiten ja mesos contra tot un exercit? D'on treuen armes? Com destrueixen vehicles de combat? Perquè no ens ensenyen les manifestacions gegants a FAVOR de l'Al-Assad?
Ací també tots érem catòlics, apostòlics i romans. Ara en queden pocs, però tenen més influència que la resta. La ignorància i la por a l'infern, tanca moltes ments, siguen seguidors de Yahvé, Al·là o Déu. Sempre ens endossen el mateix. L'exercit dispara contra civils indefensos. Els "rebels" són els bons de la pel·lícula. La màfia de la comunitat internacional no pot tolerar tanta maldat. Però allà on han anat a salvar al poble dels seus tirans, no han deixat pedra sobre pedra. I de civils moren a milions entre boicots i bombes. Iraq, Líbia. L'únic que fan és aplanar el camí per a les "seues" empreses i foragitar les de la competència. Eixe és el motiu humanitari, i cap altre. Ja que qui mort per la pàtria, mort pels seus empresaris. I en la guerra es massacren persones desconegudes i les que es coneixen no se massacren.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.