Els joves s'interessen per la política però no pels partits
Una enquesta sosté que prefereixen formes de participació menys tradicionals i lligades a les noves tecnologies
Consens que cal implicar més la ciutadania
Els joves catalans de 15 a 29 anys s'interessen tant o més que els adults pels afers polítics, però s'estimen més implicar-se en accions de participació directa, sovint personals i a través de les noves tecnologies, que no pas per mitjà d'organitzacions tradicionals com ara partits polítics o sindicats. Així ho conclou una enquesta impulsada per la direcció general de Joventut i la de Relacions Institucionals, i supervisada pel Centre d'Estudis d'Opinió, que “contraresta discursos i tòpics sovint esbiaixats sobre la participació dels joves”, segons la presentava ahir el director general de Joventut, Toni Reig.
En l'estudi, fet entre el juny i el setembre del 2011 a 2.100 catalans, els 1.100 entrevistats d'entre 15 i 29 anys donen, de l'1 al 10, una nota mitjana de 5,7 al seu interès per la política, mentre que els 1.000 entrevistats de 30 anys o més li donen un 5,55. En el cas dels joves, la tendència va a l'alça en totes les formes de participació en comparació d'una enquesta similar que es va fer el 2005, i la xifra dels que es declaren “molt interessats” per la política gairebé triplica la de llavors (25,9% i 9,8%, respectivament), “potser per la crisi”, especulen els impulsors de l'enquesta.
Cal més participació
En ambdues franges d'edat, a més, ara és similar el pes dels que consideren que el sistema democràtic funciona bé tot i que necessita correccions. Augmentar la participació en les decisions importants del govern i protegir la llibertat d'expressió són els dos valors que els joves prioritzen més. “Es constata que la societat és cada cop més complexa i hi ha una demanda creixent dels ciutadans per la participació en els afers públics, a la qual cal respondre”, apuntava el director general de Relacions Institucionals, Joan Auladell, que recordava les eines en què treballa el govern per fer-ho possible, com ara la llei de consultes populars. Segons ell, a més, els resultats demostren “la importància de la socialització democràtica de les noves generacions, ja que s'ha perdut el temor a l'hàbit de la reivindicació”. Els canals per on el jovent vehicula aquesta major participació, això sí, no són els tradicionals, ja que se'n senten més aviat allunyats. Així, en una tendència “usual a totes les societats occidentals”, només un 3,6% col·laboren amb un partit polític i un 4,3% amb sindicats, respecte al 5,2% i el 13,8% dels adults. A més, sols un 65% de joves diuen que van votar en les darreres eleccions catalanes, respecte al 81% d'adults (tot i que els autors de l'estudi ahir admetien que la participació real va ser força inferior).
Entitats i voluntariat
Els joves mostren la seva implicació política, sovint a través d'internet, amb la participació en actes i fòrums reivindicatius, en manifestacions, signant per una causa, buscant informació a la xarxa o amb la compra o rebuig d'un producte per raons socials o polítiques. També ho fan per mitjà de la col·laboració activa com a organitzadors en tot tipus d'entitats (un 24%), i a través del voluntariat, que l'estudi qualifica de “fenomen genuïnament juvenil”, ja que el practiquen gairebé el doble de joves que d'adults (24,6% i 13,1%, respectivament). I entre els joves, sobretot la franja de 15 a 19 anys, un de cada tres (34,9%).
L'enquesta també constata que s'ha superat la històrica exclusió femenina: l'interès per la política entre els joves ara és el mateix siguin homes o dones, i fins i tot les dones són més actives en temes d'associacionisme i voluntariat.
LA XIFRA
Creix el sentiment català
L'enquesta, que ara es posarà a disposició d'universitats i grups de recerca, també detecta un major sentiment de pertinença a Catalunya entre els joves que entre els adults. Així, el 45,5% dels que tenen entre 15 i 29 anys se senten catalans o més catalans que espanyols, respecte al 38,7% que sumen entre els de més de 30 anys. A l'altre cantó, un 9,1% de joves se senten espanyols o més espanyols que catalans, respecte a l'11% d'adults. Hi ha més joves, de fet, que se senten més d'un altre país que no pas només espanyols, i menys joves que no pas adults que se senten “ciutadans del món”. No hi ha grans diferències, en canvi, pel que fa al dret a decidir, ja que, joves o adults, dos de cada tres creuen que Catalunya ha de poder votar sobre la independència.