Quan Millet sàpiga l'èxit de convocatòria que manté estarà íntimament content, perquè últimament és en un pou negre”, deia ahir al vespre, mig seriosament, el periodista d'El Punt Avui Jordi Panyella. L'autor de Fèlix Millet, el gran impostor ho deia veient l'auditori de la Casa del Llibre, al passeig de Gràcia de Barcelona, ple a vessar i àvid de conèixer, per boca seva, algun dels secrets que revela aquest treball de recerca diferent, a mig camí de la novel·la –si bé no de la ficció–, ordit des que el 23 de juliol de 2009 va esclatar un dels escàndols més grans de la història recent d'aquest país, l'espoli del Palau de la Música. Un escàndol que encara interessa –en dues setmanes ja és al top cinc en les llistes dels més venuts–, i molt. Fins i tot Pedro Yúfera, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, poc donat a elogis, ahir se'n desfeia: “És un llibre amè i valent; valora els fets, no els jutja.”

“Són cinc llibres en un”, desxifrava Vicent Sanchis, un dels exdirectors de Panyella a l'Avui. El primer, el que hom s'espera, és “la crònica d'un espoli que encara commou la societat catalana”, necessària per ordenar el cas després de tantes històries com se'n van filtrar. Un relat, a més, que aporta dades noves, i que reivindica un periodisme, el d'investigació, en vies d'extinció. També és, així, una crònica del moment difícil que viu el sector. Ja ho lamentava l'autor: “Ara no es pot fer bon periodisme perquè la gent no paga 1,2 euros per un diari...”

Però resulta que, en tercer lloc, l'obra també és un retrat de la societat que va permetre l'espoli, i que durant anys va mirar cap a una altra banda. Com és el retrat d'un moment històric, el de la “gran desmesura”, que ningú va advertir, i també ho és, per últim, de la vida del mateix periodista, a qui ara no paren de preguntar si no té por. “Qui n'ha de tenir, i vergonya, és la gent que hi surt retratada: en Millet, la seva dona, quan llegeixi que va fer comprar mobles a Tailàndia amb diners públics; el Jordi Montull...”, creu l'autor, que admet que el llibre és la resposta a la indignació que havia sentit.

Panyella també lamentava ahir l'existència d'“intocables”, nascuts de “moltes complicitats i molts silencis”. Aquest llibre, i aquesta professió, no són més que un intent per començar a desemmascarar-los. Ja el va felicitar Yúfera: “Chapeau.”