Les crítiques a la sentència del Tribunal Suprem que inhabilita el jutge Baltasar Garzón danyen la imatge de l'Estat espanyol de portes enfora, segons el govern de Mariano Rajoy. “Quan es qüestionen les decisions democràtiques de l'Estat, es qüestiona la democràcia mateixa, a dins i a fora de les nostres fronteres”, va advertir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. “Em preocupa, i molt, aquesta imatge que s'està intentant traslladar d'Espanya que no és Espanya”, va sentenciar.
La premsa estrangera es fa ressò de la condemna a un jutge conegut internacionalment no solament per haver portat el dictador xilè Augusto Pinochet davant la justícia sinó també per haver provat d'investigar els crims del franquisme, una iniciativa truncada i per la qual Garzón també està pendent de sentència.
També ahir, el portaveu de l'alta comissionada pels drets humans de les Nacions Unides, Rupert Colville, es va mostrar inquiet per la sort de Garzón. Amb referència a la causa sobre les víctimes de la dictadura, Colville va demanar a l'Estat la derogació de la llei d'amnistia del 1977 perquè incompleix la normativa internacional en matèria de drets humans. “Espanya està obligada, sota la llei internacional, a investigar les greus violacions dels drets humans, incloent-hi les comeses durant el règim de Franco, i a processar i castigar-ne els responsables si encara són vius”, va explicar Colville. “Els jutges no haurien de ser susceptibles de ser perseguits penalment per haver fet la seva feina”, va afirmar amb referència a la condemna a Garzón.
Altres veus internacionals van sortir en defensa del jutge espanyol –en contradicció amb les paraules de Sáenz de Santamaría–, com ara l'exfiscal en cap del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i actual fiscal general de Suïssa Carla del Ponte, que considera la condemna per prevaricació “un precedent molt perillós”. “El missatge per a la justícia espanyola és absolutament negatiu”, va reblar.
Les costures de la judicatura vivien ahir fortes tensions. Entre les crítiques que més recel han aixecat hi ha les de l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que va afirmar que “el Suprem és una casta de buròcrates al servei de la venjança”. I les del magistrat de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, que veu “animadversió” i “acarnissament” amb Garzón.
La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Margarita Robles, va ser més subtil i va qualificar la sentència de “jurídicament impecable”, però es va mostrar “trista” per la situació que viu l'antic jutge de l'Audiencia Nacional. La portaveu del CGPJ era molt més contundent. Gabriela Bravo qualificava d'intolerables i inadmissibles les crítiques a l'expulsió.
D'altra banda, des de l'òptica basca, el portaveu de Bildu, Maiorga Ramírez, es va referir a Garzón com un “personatge de trist record per a les llibertats i la democràcia”. “Ens trobem davant d'un jutge que és part de la història trista d'aquest país, que ha tancat mitjans de comunicació i ha escoltat moltes denúncies de tortura que ha desatès”, va etzibar.
Comentaris
(2) Perque no es cert que Rupert Colville, portaveu de Navi Pillay, alta comissionada pels drets humans de les Nacions Unides, hagi afirmat que els jutges no haurien de ser susceptibles de ser perseguits penalment per haver fet la seva feina... "amb referencia a la condemna a Garzon", com voste afirma. El portaveu, precisament, "ha descartado comentar la sentencia que inhabilita al juez Baltasar Garzon por ordenar escuchas telefonicas". Rupert Colville feia referencia a les "investigaciones [que], segun la ONU, tratan de cumplir los estandares internacionales en la medida en que no cabe amnistia para graves crimenes internacionales" (Europa Press), es a dir, feia referencia al judici pels crims del franquisme, no a aquesta sentencia. Que a fora posin totes les causes contra el jutge Garzon en un mateix sac es pot entendre, pero aqui no hauriem de barrejar (tres) acusacions dispars (a no ser que hi hagi intencions ocultes... d'una banda o de l'altra).
(1) Sr. redactor, em sembla que s'ha oblidat de dir que l'exfiscal en cap del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslavia, Carla del Ponte (un altra controvertida 'estrella'), va reconeixer "no conocer en detalle el proceso" per el qual s'ha condemnat Garzon, i que tot el que deia era consequencia del que havia parlat, despres de la sentencia, amb el jutge espanyol, un vell conegut. De fet, el seu desconeixement del proces es tal que afirma que "no es el magistrado quien ordena [el control telefonico]; el magistrado lo pide y es otra institucion la que da el visto bueno" (EFE), quan precisament va ser el jutge Garzon qui va "ordenar la intervencion de las comunicaciones" i alhora va "autorizar a los funcionarios dependientes de la Direccion General de Instituciones Penitenciarias a la grabacion" (De la sentencia). Esta clar que, precisament per "no conocer en detalle el proceso", hauria d'haver callat. Com va fer Rupert Colville.
La imatge de Espanya? decisions democràtiques?. Si us plau, la imatge de Espanya ja far molt temps que esta danyada, el trist es que els catalans formem part de aquesta Espanya encare que sigui per força. El més trist es que el nostre govern faci el joc als opresors i perjudiqui cada vegada més la identitad dels catalans.
S' ho han de mirar a Espanya i Catalunya ha de denunciar!
Catalunya ha de denunciar com els mateixos, els jutges tot i que alguns no ho són, es carreguen per l' estattut aprovat en referendum per un poble i esta proximament la sentencia del TSC sobre l'inmersio del català al sistema educatiu espanyol.
Sr. Tolugues,
El que fa mal son les decisions, no les critiques i les decisions que prenen son els merits del TS; els merits son el que fan que una institucio sigui ben o mal considerada; el TS igual que el TC s'ho han guanyat a pols, amb les seves decisions de dictadura franquista son la riota de tot el mon
Corregiu-me si m'equivoco, però tinc entès que les úniques causes instruïdes "amb èxit" pel Garzón han estat les que va emprendre contra els independentisme s basc i català. Totes les demés (Pinochet, narcotràfic, etc) han acabat malament per culpa seva, per errades "tècniques", de procediment. O sigui, per incompetència.
Per el que fa la condemna del jutge, aqui els diaris n'han fer reso. Per el que fa l'imatge d'espanya, aqui trothom sap de què va. Aquesta sentència ha acavat de convençer que la democràcia no existeix en aquest pais. Es tracta de genocidi i es té de fer investigacio amb sentència. Per el que fa el comentari de Lluis Casanova, només cal saber que la justicia no és independent, i se li fa dir el que mana "l'autoritat civil" que com tb tothom ho sap, no té res de democràtic, i aixo s'hi val per tots els jutges, inclos Garzon que en el seu temps tb fa fer i dir el que se li va manar
Perdona Santi, però el que dius és una bajanada, i els periodistes estrangers no s'han enterat de res, com passa massa sovint. L'única cosa per la qual coneixien en Garzón fa un parell d'anys és perquè va intentar processar en Pinochet. En termes taurins, va ser un "brindis al sol", o sigui, un gest romàntic i inútil. I discutible: hi ha hagut dictadors molt pitjors i més sanguinaris.
Perseguir els crims del franquisme, a més de ser més enllà de les seves competències legals, com el van avisar oficialment, va ser arbitrari, i no tenia cap autoritat moral per fer-ho ja que havia refusat, pocs anys abans, perseguir els crims de Paracuellos, on almenys un dels pressumptes responsables encara és viu. Quants periodistes estrangers sabien (o saben) això? O quants saben les pífies del Garzón en el cas Nécora? No en saben res, creu-me.
Disculpa Lluis, pero el jutge Garzon, feia enquestes sobre terrorisme, i ho sé pq en va fer conjuntament amb un jutge francès que no anomeno per el que va ser actes de ETA, i doncs esta el seu dret de feu una enquesta sobre el que és un genocidi franquiste. Per lo altra, es a dir Pinochet o simiilars, aquest jutge, com tots els jutges espanyols, no ha estat mai independent sino sota influencia dels governants, i si d'aixo en dius una bajanada, doncs molt bé. Ningu pot dir que la justicia a espanya és independent, pq no ho és. Si algun espavilat vol sortir de les files, del marc fixat, doncs s'el foten.Ara bé, jo no se si aquest Garzon en sap o no, pero si que sé que és jutge i per tan fa i ha fet el seu ofici, bé o no aixio ja és un altra tema. Posar al damunt de la taula tot el passat franquiste, feria mal a més de un
La imatge de l'Espanya democràtica és això: una imatge, només una imatge. I com diria un espanyol perspicaç i sincer: "Todo parecido con la realidad es pura coincidencia".
La justícia espanyola està tant mal vista a tots els nivells, tant nacionals com internacionals, que ja no hi ha sol.lució.
Per Catalunya INDEPENDÈNCIA JA, abans que el vaixell s´acabi enfonsant per sempre. I a partir d´aquí, tant amics.
VISCA CATALUNYA LLIURE
La Sra. Sàez afirma que les crítiques danyen la imatge d'Espanya. Si es refereix a l'Espanya borbònica, que probablement és la única que existeix, jo hi estic plenament d'acord amb aquesta afirmació. Tant mateix el govern d'Espanya ho retreu com el censor que voldria ser i no pot ser, al menys de moment, i recuperant aquell ardit del franquisme per a ús dels seus segons el qual el problema no és d'Espanya sinó dels altres que tenen enveja i són els enemics d'Espanya.
A tots els demòcrates ens alegra que la imatge dels antidemòcrates quedi danyada i quedi al descobert la veritable naturalesa violenta i de domini despòtic de qualsevol tirania. És per això que a mi m'alegra que la imatge de l'Espanya borbònica quedi en evidència. Però aquesta alegria és minsa perquè jo voldria rectificació de les institucions i no és d'esperar que n'hi hagi. Inclusivament parlar solament d'imatge, i no parlar de mecanismes ja és tot un programa de mantenir el decorat que f
El decorat corcat que fa aigües.
Respecte el tema del trencament del secret en la relació advocat-client, modestament penso que el ex-jutge Garzón en el cas Gürtel, i probablement en alguns d'altres, ho va fer sense els requisits jurídics necessaris, però podria ser que estigui equivocat i espero llegir la sentència per tenir una opinió més fonamentada. Sobre tot perquè parlant del tema amb amics advocats que són demòcrates de pedra picada, és a dir que s'han arriscat per aconseguir els minsos avenços democràtics que tenim, discrepaven molt del meu punt de vista.
v
En general coincideixo a pensar que en la polititzada justícia espanyola, polititzada per la voluntat d'imperi totalment vigent en la casta dirigent, el Sr. Garzón estava fora de control i han aprofitat l'ocasió per treure'l del mapa. Vull dir que danya menys la imatge d'Espanya aquesta sentència, sigui justa o no, que la pugui haver respecte el tema dels crims del franquisme.
La imatge de Espanya no s'ha malmés per l'arribada d'aquest jutge saltimbanqui ( no oblidem que va anar de n. 2 darrera Felipe Gonzalez a les llistes de 1993 i en venjança perquè Felipe no el va fer ministre va obrir els cas GAL i va engarjolar Barrionuevo) malgrat que el jutge vedette andalús en va fer mèrits mes que sobrats.
La imatge d'Espanya al mon és la que és des que els americans van decidir acabar amb els dictadors Hitler i Musolini i en canvi van mantenir viu a Franco qui durant 40 anys va permetre la dictadura mas sagnant de Europa dels darrers 70 anys i mentre la COPE, el PP i el PSOE,- amb el patètic recolzament de CiU- segueixen agosserats en no condemnar el franquisme i permetre que la justícia hispana sigui el reducte de la extrema dreta mes franquista i intolerant possible, la imatge d'Espanya seguirà sent la que mereix ser, la de una monarquia franquista per oblidar.
No cal que piulin tant els peperos que la imatge d'ecspanya ha segut i es l'escoria del mon...
I els catalans no hi volem ser a aquesta seua p... ecspanya, d'acord, invasors de m...?
Apa botiflers de cYu, continue-los-hi llepán el c... a aquesta escoria, pero ull qu'els catalans ja en començem a estar farts!
I ara ja m'el podeu tornar a esborrar aquest comentari Diari Avui, servidors de cYu. Ja m'he tornat a esbrabar...
INDEPENDENCIA!!!
(2) "Considereu que aquesta 'aplicacio legal' es 'justa'?": Absolutament. La inviolabilitat de les converses entre acusat i els seus advocats es un dels pilars de la justicia. Sense aixo, el dret a la defensa es paper mullat. "Creieu que es compatible amb el respecte de normes i principis superiors, alguns constitucionals i d'altres de caire peremptori internacional (jus cogens)?": No conec cap norma o principi superior que admeti la violacio de les converses entre acusat i els seus advocats. Dit aixo, intueixo que voste no es refereix al cas jutjat i sentenciat sino al judici sobre les victimes del franquisme. Si es aixi, li recordo que no hi ha unanimitat entre els professionals, i menys encara entre els estats, sobre la prevalença amb caracter general de l' 'ius cogens' sobre les lleis estatals. A l'haver-hi diferents interpretacions, si no es demostra mala fe per part del jutge Garzon, la meva opinio es que sera absolt.
(1) Xavier Campos Ballester (Gex), em sembla que "que en penso de tot aixo" te poca importancia. No soc cap formador d'opinio (columnista, articulista) sino un lector mes interessat en aportar/puntualitzar informacio que altra cosa. Aquesta vegada he aportat que la mateixa Carla del Ponte afirma desconeixer el proces, el que podria desqualificar la seva opinio, i he puntualitzat que el que va dir Rupert Colville no feia referencia a la sentencia. Son detalls "tecnics" degudament contrastats amb la font original (aquesta vegada agencies de premsa) que poden canviar -i al meu entendre canvien- el relat de la noticia. No crec que complementar, puntualitzar, sumar o actualitzar la informacio amb dades contrastades pugui considerar-se "tergiversar". Pot ser-ho, si de cas i fet amb mala intencio, amagar-les. Amb tot, no rebutjare dir "que en penso de tot aixo":
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.