Quan Jordi Hereu va aparèixer a la tercera planta de la seu del PSC al carrer Nicaragua, minuts abans que comencés el desè congrés de la federació socialista de Barcelona, va ser rebut amb una ovació de reconeixement. Hereu arribava i ja tothom sabia que marxava. Ho va fer oficial una hora més tard, quan li va tocar intervenir, però era de domini públic des del matí, quan havia comunicat la decisió a la resta de regidors socialistes en una reunió del grup municipal: l'exalcalde renunciava a continuar exercint de president del grup i de cap de l'oposició a Barcelona.
El relleu l'agafarà el que sortia com a favorit en totes les apostes sobre la successió: el regidor Jordi Martí, que serà ratificat avui i que agafarà les regnes del grup els pròxims dies. Hereu també renunciarà a la seva acta de regidor el mes que ve, però seguirà com a membre de l'executiva nacional i president de la federació; mantindrà, doncs, el binomi amb el que sempre ha estat el seu home de confiança, el primer secretari Carles Martí.
“Ara és el moment”, va clamar Hereu, que va vindicar que la seva retirada de la primera línia “no és un pas enrere, sinó un pas al costat, perquè emergeixin nous lideratges”, i la va vendre com “la millor decisió” que podia prendre, “no perquè el congrés vagi bé, que això ja ho sabíem, sinó perquè vagi encara millor”. Una decisió “ben meditada”, “en clau de futur” i presa mà a mà, va dir, amb Carles Martí, que també va homenatjar l'exalcalde, del qual va destacar la seva disposició a posar-se “sempre al servei del col·lectiu” i la seva visió de la política entesa “sempre com un projecte col·lectiu” i no personal.
L'anunci de la renúncia d'Hereu, plantejada en aquests termes i en aquest context, era la posada en escena de la conclusió d'un tens estira-i-arronsa intern que fa mesos que dura i que s'ha intensificat a mesura que s'acostava el conclave socialista. Fins fa unes setmanes, Hereu encara defensava, cada vegada que se li preguntava, que volia seguir, i que fins i tot aspirava a tornar a ser el candidat el 2015, si el deixaven.
Les pressions precongressuals, però, han acabat per fer cedir l'exalcalde. La decisió l'hauran pres Hereu i Martí, però els han ajudat força. Amb la marxa d'Hereu, es fa un pas més en el procés de relleu de líders en el si d'un PSC que després de completar un cicle nefast necessita visualitzar un cop de timó.
Autocrítica i motivació
Ahir, un cop consumat el sacrifici –“Qui pot dir que el company Jordi Hereu no sap estar a l'altura de les seves responsabilitats?”, va clamar Martí–, l'exalcalde va assumir la decisió com a pròpia, va eludir qualsevol actitud victimista, i va optar per fer de motivador dels seus.
A l'hora de fer balanç, succint, de la seva etapa a l'Ajuntament, va admetre que el PSC ha “perdut una batalla”, però també atresora “la victòria que suposa aquesta Barcelona que hem construït”, i no va evitar l'autocrítica: va argumentar que en la pèrdua del govern després de 32 anys d'alcaldes socialistes van influir factors externs, com ara la crisi econòmica –que també és “una crisi social, de valors”, va matisar–, però també “causes pròpies”. La principal, ja indicada per l'exalcalde en altres ocasions, la incapacitat per explicar la seva obra de govern. “Hem de parlar de com ens costa, i ens ha costat, explicar el que fem. I cal que els ciutadans entenguin el que fem i per què ho fem.”
Hereu va insistir que a partir d'ara treballarà perquè Barcelona torni a tenir un nou alcalde socialista. No va ser ell, sinó el primer secretari, el que va oficialitzar el nom del relleu. “Al PSC tothom és necessari, però ningú no és imprescindible. Després d'un gran alcalde socialista, ve un altre gran socialista”, va dir Carles Martí. L'al·ludit, el regidor Jordi Martí, l'home que ahir, des d'abans que Hereu arribés al congrés, rebia totes les felicitacions i encaixades de mans, estava assegut en la primera fila, i col·locat ja en la pole position per ser el pròxim alcaldable socialista, amb primàries pel mig o sense. El seu nom se sotmetrà a votació avui. I el congrés l'aprovarà. Està tot el peix venut.
Comentaris
Ja era hora, Déu meu quan li ha costat...
No han sabut fer política?....Déu ni do després de tants anys apalancats a l’ajuntament de Barcelona. Una vegada un membre de PSOE/PSC va dir que, les eleccions municipals a Barcelona no els preocupava, encara que presentessin un matalàs les guanyarien. Es veu que aquesta vegada era una simple màrfega i les van perdre. Que pocs mesos ha aguantat a l’oposició, esperit de servei a Barcelona total; per fi ens allibera. Fa pensar allò de: “Quan als qui no són gran cosa, alguna cosa els fan, quan es posen a fer coses, Déu meu, quines coses fan!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.