El comptable de l'Institut Nóos, Miguel Tejeiro, va assenyalar Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres com les persones que dirigien la trama d'empreses i que li van encomanar que cercàs fórmules per facturar fora de l'Estat espanyol i pagar menys imposts. Tejeiro, a qui el jutge instructor del cas Palma Arena, José Castro, va sotmetre a un duríssim interrogatori de més de tres hores i mitja, va reconèixer que van pensar en Belize com a lloc ideal on constituir la societat pantalla The Goes Center for Stakeholder Management STL per poder tributar menys. Posteriorment, es va excusar dient que Belize no està considerat un paradís fiscal. El cert és que Belize va sortir de la llista de paradisos fiscals l'any 2010. També va explicar que per muntar l'estructura fiduciària va posar en contacte l'advocat especialitzat en fiscalitat internacional Salvador Trinxet amb el seu cunyat Diego Torres i va explicar que va ser aquest i no ell qui va prendre les decisions.
D'altra banda, Tejeiro va contestar amb una negativa al jutge instructor quan li va demanar si la infanta Cristina prenia decisions o tenia un paper rellevant a l'empresa.
També van declarar durant més de quatre hores l'administrador de Nóos i de l'entramat, Marco Antonio Tejeiro, autor dels manuscrits que mostren com es feia el creuament de factures per evadir imposts i estava previst que ho fes Trinxet.
En l'anomenada operació Babel, que ahir va entrar en un dels moments àlgids, s'investiga si Urdangarin i el seu soci haurien defraudat el 90% de la facturació procedent d'organismes públics des de l'Institut Nóos. Entre el 2003 i el 2005, Nóos va rebre 5,8 milions d'euros de la Generalitat de València i del govern de les illes Balears per organitzar cimeres turístiques i esportives i unes quantitats pràcticament idèntiques van acabar en mans de les cinc empreses controlades pel gendre del rei i per Torres.
Diego Torres, el soci d'Urdangarin a l'Institut Nóos, i la seva esposa, Ana María Tejeiro, es van acollir al dret constitucional de no declarar. L'estratègia de la defensa del matrimoni no ha agafat per sorpresa l'advocat del gendre del rei, Mario Pascual Vives. “No és que vulgui estar per damunt el bé i el mal, però no em sorprèn gens, cadascú té les seves línies d'actuació”, va assegurar. El duc de Palma està citat a declarar el proper dia 25. Pascual Vives està “convençut” que el seu client sí que declararà.
L'advocat de l'expresident balear, Jaume Matas, va anunciar que se sumarà a la petició de Torres i demanarà la nul·litat dels interrogatoris duits a terme a Barcelona perquè no hi van poder assistir els advocats dels imputats en la causa.
Comentaris
Segons va declrarar el Rey , tots tenen de ser jutjats em imparcialitat, transparencia, i em el mateix racer-
De moment el soci diu que no declara acollinsa al dret, això ja comença a aprofitat els molts entrebancs que la propia justicia té. Es prepara una farsa semblan al cas Millet i altres, aquí mai hi ha transparencia quan son els alts carrecs els que están enmerdats. silenci i temps això és el que es busca. llàstima que els diners mai tornen . Els legisladors no tenen presa a revisar las lleis obsoletas. fins i tot el carrer sap que cal una revisió i camvis.......pero aixó no toca........
Curiós com aquests imputats ho han estat amb les seves respectives parelles... amb una excepció, és clar. Em pregunto per què. És que la parella que no ha estat imputada vivia al llimb, és a dir, sense assabentar-se de res, i per tant podem dir que el seu quoficient intel.lectual era més aviat baixet? O podria ser que hi hagués, ehem, "motius ulteriors" per a no processar aquesta persona? Perquè, d'imputar-la, legalment se la podria imputar, si calgués. Recordem que "només" hi ha una persona a l'estat espanyol que, faci el que faci, no pot ser jutjada, com si fos més diví que humà...
I alguns encara diuen que vivim en una de les democràcies més avançades del món.
Tot i així, cap dels dos anirà a presidi: i la Cristina, menys encara, per ser filla de qui és filla. Entretant, al Garzón li han fotut la carrera judicial a fer punyetes, per destapar afers inconfessables i que molestaven a uns quants fatxes. Pacheco, segueixes tenint raó!
NORA,doncs si,encara ni ha de babaus que se creuen que en aquest país tenim la democràcia que dius,i se ho creuen malgrat les imperfeccions d'una justícia tercermundista,l'ultima mostra,i ja no parlo del cas Millet i companyia,el vergonyós cas del mafiós CAMPS,i den Garzon,es que un país on la injustícia va imperar per casi mig segle niés molt de feixut puguero arreglar.
Perdo,volia haver escrit GARZON.
Si el tribunal que va jutjar a Garona tingues vergonya,la cara els cauria al llegir l'editorial del NEW YORK TIMES,però es-clar,vergonya dubto molt que sàpiguen el que vol dir ¡¡QUIN PAÍS DE PANDERETA !..
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.