L'any 1992 el llavors governador civil de Girona, Pere Navarro –a qui, per cert, acaben de cessar del càrrec de director general de Transit, on ha portat a terme una meritòria lluita contra l'accidentalitat viària– li va encarregar al cronista oficial de la ciutat Enric Mirambell que escrivís una Historia del Gobierno Civil de Girona. Amb la sistemàtica erudició que caracteritza l'il·lustre cronista, va recopilar tota la cronologia d'aquella institució. Des del 1833, en què la reina governadora en nom de la seva filla Isabel II va portar a terme la divisió d'Espanya en províncies, Girona va passar a ser cap d'una d'elles i li corresponia un subdelegat de Foment, que posteriorment va passar a portar el nom de governador.

L'autor del llibre, escrit fa vint anys, procura donar alguna nota característica de les persones que han ocupat el càrrec, que per aquelles dates ja havien estat en nombre de 142. La tasca del senyor Mirambell no va ser un relat plaent ni fàcil, perquè és una institució que no ha fet mai mèrits per arrelar-se com a pròpia de la ciutadania. Es llegeix fàcilment entre línies que ha estat sempre un càrrec imposat des de fora i, com a tal, a Girona se l'ha tractat amb respecte, és clar, però amb una certa inquietud i, si era possible, a distància. També que cada governador tenia les seves dèries i rareses personals.

Els últims homes que l'ocuparen –és un càrrec que mai ha ostentat una dona– en temps del franquisme concentraren el rebuig general. Només recordar aquell que es deia Armando Murga i que tenia una germana –no és broma– que a la que li imposaren Perpetua Murga! Fins al senyor Victorino Anguera, autèntic virrei –segons ell mateix es creia– i que va ostentar el dubtós honor de clausurar el setmanari Presència, reintegrat més tard a la vida editorial per decisió del Tribunal Suprem.

L'adveniment de la democràcia va canviar radicalment la imatge del governador, que més tard va passar a anomenar-se subgovernador. Tant els primers, que pertanyien al desaparegut partit UCD, com els tots els socialistes, i fins i tot Robert Brell, que militava al Partit Popular, li donaren un caràcter més proper, menys autoritari, dedicats a resoldre problemes que a diari s'esdevenen als ciutadans i pendents dels moviments a la frontera amb França.

Ara s'obre una nova etapa amb la presa de possessió d'un nou subgovernador, del Partit Popular i vingut de fora. Jas'adonarà que ha de comptar més amb gent d'aquí que no pas amb els seus amics forasters. El seu primer acte no fou molt escaient. Diu que vol potenciar la presència de l'Estat a Girona. Tot depèn de com pretengui fer-ho. D'entrada ja se li ha recordat la sol·licitud per tal que l'antic edifici de la Gran Via pugui ser utilitzat per a la veïna escola Eiximenis, ara que ja no serveix per al Govern Civil. Seria una bona manera de demostrar, amb fets, el que sonorament ha proclamat.