Un és cap de l'oposició mentre es planteja que encara es pot presentar a unes primàries. Però quan veus que això es fa més difícil, has de fer un pas al costat. Crec que ara, en un congrés ben plantejat i a més de tres anys vista de les eleccions, és el moment de fer el que acabo de fer, que és fruit d'una decisió estrictament personal i que anirà a favor del projecte. Són el moment i el lloc per fer-ho.

Els socialistes a Barcelona tenim molta feina a fer i hem de construir l'alternativa. Per fer-ho, d'una banda cal revisar el passat, amb tot allò que s'ha fet bé, que és molt, i també els errors, però també hem de posar l'organització a punt i tornar a sumar els sectors que normalment ens han donat la majoria que ara no tenim. I aquí a mi em toca fer un pas al costat per fer emergir nous lideratges. L'avantatge per Jordi Martí [el seu successor, ratificat ahir] és que pot agafar tots els actius, i el passiu ja ens l'enduem els que hi érem.

No, sempre m'he sentit molt acompanyat. Tot el que he fet en política ho he fet perquè tenia el suport dels meus companys. Ara podríem fer un congrés i guanyar-lo, però no es tracta de guanyar un congrés, sinó de construir una alternativa i guanyar Barcelona.

Cal un relat nou, una nova organització, noves aliances socials, noves maneres de comunicar i nou lideratge. Hem de fer un bon treball de construcció d'alternativa i d'oposició.

És que ara sortim amb un nou lideratge, però això no és un xec en blanc al Jordi. Li estem dient que estarem tots amb ell perquè construeixi això i sap que després haurà d'anar a primàries. El millor que ens pot passar és que quan arribin, o ell sigui molt indiscutit, o hi hagi tant interès per participar que el que s'esculli allà sigui el proper alcalde.

Té prou experiència de la Barcelona que hem construït i a més a la primera línia és nou. Coneix bé la ciutat i l'Ajuntament i té capacitat per connectar bé amb certs sectors de la ciutat. Se n'hauran de treballar altres, però té molt camp per córrer, té il·lusió i pot fer-ho. I estarem molt amb ell.

Home, que des d'alguns àmbits hi ha hagut una campanya molt bèstia crec que és innegable, però donar la culpa al missatger seria absurd. Nosaltres no només hem fet bona gestió sinó també bon govern, però la política també és representació. És ser i també ser percebut. I això està en el nostre passiu polític.

Sí, a Barcelona i en general. De les causes de la nostra derrota, moltes són prèvies a la crisi, d'altres són atribuïbles a la crisi, però hi ha assignatures que hem d'aprovar a Barcelona. Com amb això de ser i semblar ser. Per exemple, vam apostar més que mai per polítiques de seguretat i en canvi la percepció és que teníem un govern feble respecte a la seguretat. I vam decidir seguir el nostre programa tot i la crisi no perquè no veiéssim que venia, sinó precisament perquè venia. Però es va percebre com a prepotència. Jo defenso el que hem fet, però de cara al futur ho hem d'explicar millor.

A Barcelona he defensat una tesi estratègica que aquests mesos he volgut afermar: per salut democràtica, ens hem d'ubicar en l'alternativa. Però hem de fer d'oposició amb la mateixa responsabilitat que si estiguéssim al govern. Hi ha temes en què hem d'anar tots a una, com en la lluita contra la crisi i contra l'atur. Però si volen tocar les escoles bressol, si fan coses rares amb Can Batlló o si no foten res, que és el que estan començant a fer, ens tindran al davant. I en aquesta estratègia jo sí que vull incidir. A més, CiU ha escollit el seu camí. [Xavier] Trias intentarà fer de la seva solitud una virtut. Crec que és una irresponsabilitat, però és la seva opció.

No bloquejarem res, però si vols avançar has de sumar. Jo ho he hagut de fer durant quatre anys i no va estar en perill ni cap pressupost ni cap gran projecte, tot i que, un altre cop, la percepció no deia això. CiU fa set mesos que és al govern de l'Ajuntament i li han tirat enrere Glòries i Can Batlló. I ara què passa, és un govern fort? La realitat acaba surant, per molta propaganda que li posis.

És que s'ha especulat molt, però no hi havia ningú al grup municipal que volgués governar amb CiU. Eren qüestions de matís. Potser a títol personal tothom entendria que en un govern amb CiU, blindat institucionalment, m'aniria millor, però jo no defenso el que em convé a mi, sinó el que convé al partit. I nosaltres no podem fer com el PP, que no para de fer comèdia i acordar coses que no es faran.

No, no. Ara tanco 14 anys de vida municipal, i el futur és, des del punt de vista personal, obrir una nova etapa, i no en la política. Però segueixo vinculat a aquest projecte, que és el meu i ho seguirà sent. No guanyarem a Barcelona si el projecte general no es recupera en molts àmbits, perquè Barcelona és el gran termòmetre que resumeix Catalunya. El repte que iniciem en aquest congrés pot ser una enorme contribució al PSC nacional. I jo vull estar en el procés de reconstrucció del PSC.

No, no tanco cap porta. M'agradaria que es pogués anar i venir de la política. En aquest país en això ens falta encara cultura democràtica, i la política és sovint un món estanc. Però jo venia del món professional i he disfrutat moltíssim aquests 14 anys. Em sento un privilegiat, i ha estat un honor i un immens plaer. La gent em diu “hòstia, t'ha tocat una època molt dura”, però jo m'ho he passat molt bé. Ara comença una altra etapa i a partir del dilluns em buscaré la vida i ja està. Ara, que quedi clar, el PSC és el meu partit. Perquè quan sento això d'“Hereu contra el PSC” penso: “però què dius? Si jo sóc el PSC! Jo també sóc el PSC!”