La xifra de deute total amb què la Generalitat preveu acabar el 2012 superarà per primer cop la del seu pressupost consolidat, segons els comptes que el Parlament aprovarà, si no hi ha cap daltabaix d'última hora, aquesta setmana. En els darrers sis anys, de fet, l'endeutament total del sector públic català s'ha triplicat: dels 14.043 milions amb què va tancar el 2006 fins als 41.676 que es preveuen al 2012 a l'avantprojecte de llei dels pressupostos que es va fer públic al desembre, i que previsiblement poc variarà en les quantitats totals. El pressupost consolidat també ha anat augmentant aquest sexenni fins als 39.700 milions del 2010, però l'any passat ja va iniciar una lleugera caiguda, del 0,9%, que enguany s'accentuarà fins a gairebé el 6% i els 37.024 milions. Molt per sota ja dels 41.676 del deute previst.

Que el deute superi fins i tot el pressupost, de fet, ja es va donar segurament l'any passat, ja que la liquidació provisional dels comptes del 2011, que es va fer pública fa tot just deu dies, mostra una desviació d'uns 1.280 milions sobre la previsió inicial de dèficit, que sumats al deute inicial haurien deixat ja l'acumulat en uns 300 milions per sobre dels 39.354 a què pujava el pressupost consolidat del 2011.

Si se n'observa l'evolució, el deute es va disparar sobretot al 2009 i al 2010. En aquests anys, la previsió de dèficit que va fer el govern ja va ser força pessimista, ja que al 2009 ja es multiplicava des dels 1.210 milions previstos l'any anterior fins als 3.222, i el 2010 encara era molt més alta, de 7.758 milions. La realitat de la crisi, però, va fer que la liquidació final fos molt pitjor, ja que el 2009 s'acabaria tancant amb 4.530 milions de dèficit, i el 2010, amb 8.785. Tot i que es va poder contenir en part, el 2011 també es va tancar amb una xifra molt alta, 6.687 milions. Només als tres últims anys, doncs, es va generar més deute (20.002 milions) que el que s'havia acumulat en tota la història moderna de la Generalitat fins llavors (19.659). Traduït a percentatges sobre el PIB, l'evolució és també geomètrica en aquests sis anys, ja que s'ha passat del 7,5% que representava al 2006 al 19,8% que es preveu que suposarà a final del 2012.

De manera anàloga, és clar, se n'han ressentit les previsions del capítol de despesa financera (amortització més interessos), les quals es van multiplicar per cinc entre el 2006 i el 2011. El pressupost d'enguany redueix la xifra un 38,5% respecte a l'any passat, tot i que continua acostant-se als 3.700 milions. De retruc, tot plegat també lamina, i molt, les partides d'inversions en nous projectes. Així, des del màxim històric assolit el 2009, de 6.581 milions (comptant també els ara criticats mètodes de finançament diferits) es caurà enguany a poc més d'un terç, 2.780 milions, amb un espectacular retrocés del 62%.

De la mateixa manera els darrers governs, i en especial el de CiU, han hagut d'anar retallant la xifra de despesa corrent de la resta de departaments, sobretot els que copen una major part del pastís. Del 2010 al 2012, per exemple, la despesa en sanitat haurà baixat un 10,75% (més de 1.060 milions), i en educació, un 13,3% (840). Entre les grans partides, això sí, la caiguda més gran se l'endú la de mobilitat i infraestructures, que el 2010, amb el tripartit, ja va baixar una mica, i que en tres anys s'haurà reduït un 27,4%. Amb tot, totes tres encara mantindran enguany xifres similars a les del 2007, en plena època de bonança.

Pitjor és el cas del capítol de funcionament general de l'administració, que ha caigut en picat des del 2008, uns 926 milions, un 36,1%. Els diners destinats a seguretat i protecció civil també han baixat, tot i que menys, des del 2010, tot just un 12,2%.