Punt i a part. CiU va consumar ahir el seu particular pas de l'equador amb l'aprovació del segon pressupost de la legislatura, el segon amb el suport implícit –“l'abstenció condicionada”– del PP. I la seva complicitat, de passada, per tombar totes i cadascuna de les 2.265 esmenes de la resta de grups que van arribar a votació al Parlament. Un fet, però, que no impedia que els nacionalistes, paradoxalment ara més que mai, reiteressin el discurs de la geometria variable. I és que el pla que el partit de govern té al cap està molt ben esbossat, i en el seu guió la votació conjunta d'ahir amb el PP –amb foto final, sí, però més forçada que antany– podria ser probablement això, un punt i a part camí cap als nous horitzons, amb nous socis, del pacte fiscal.
Els populars, en tot cas, ahir, envalentits, s'esforçaven a presentar-se com “el principal partit de l'oposició”, una oposició “constructiva i responsable” –i a vegades desafiant–, que per segon cop ha permès que Catalunya “no quedi paralitzada”. Un partit que té CiU a ratlla, esbomben, almenys el 2012. Per això, el diputat popular José Antonio Coto presumia d'haver convertit en “simbòlica” l'aplicació aquest any de la taxa turística, i advertia el govern que els nous tributs en què ara fa els ulls grossos són, pel PP, “extraordinaris i temporals”. Amb data de caducitat, vaja. Això, mentre es vantava d'haver “desplaçat despesa improductiva, innecessària i ideològica” cap a l'economia productiva. El portaveu popular, Enric Millo, ho havia denunciat abans a Els matins de TV3: avui hi ha uns 600 organismes i empreses públiques “que graviten al voltant de la Generalitat” i que suposen un cost de “més de 7.000 milions l'any”. Per això el PP ha presentat al registre del Parlament una llista d'entitats que creu que cal reduir o eliminar, entre les quals citava explícitament el Memorial Democràtic.
El pacte fiscal, la solució
Aquest punt, precisament –encara poc aclarit pels uns i els altres–, és el principal llençol que CiU hauria perdut en el camí d'uns comptes que, pel que fa a la resta, els han sortit prou barats. Ho constatava, entre línies, el diputat convergent Antoni Fernández Teixidó, que reivindicava la paternitat de les mesures aprovades i treia importància a les suposades concessions atorgades al PP. Almenys, les que figuren en el pacte signat dimecres. “Admeto que creguin que ens han condicionat, però això és la carn i la sang del nostre programa, malgrat que vostè s'hagi posat totes les medalles, les que tenia i les que no”, deixava anar, amb to paternalista, a Coto. I després constatava: “El pressupost tanca un cicle de dos anys que posa les bases per sortir de la crisi”. Ho deia, és clar, perquè prioritzen la consolidació del camí de l'austeritat iniciat l'any passat amb la inclusió de més mesures de reactivació, i fugir així de la disjuntiva entre ajust pressupostari i polítiques d'estímul. Però no era gratuïta la referència al cicle: si els comptes del 2012 en tanquen un, això vol dir que els del 2013 n'obriran un altre. “Reformes avui, pacte fiscal demà”, deia. Un pacte fiscal que “és la solució”, com de bon matí ja havia recordat el president Mas, en corroborar la data del mes de juny per posar la demanda sobre la taula. Una demanda que no està precisament en l'agenda política que tant exhibeix el PP.
Apel·lacions al PSC i ERC
Aquí és on surten a escena els grups als quals ahir, malgrat tot, CiU temptava perquè s'unissin a la seva croada. Primer, és clar, ERC, que per aquest cantó poc o gens ha de costar de convèncer. Però, després, sobretot, el PSC, al qual CiU va picar l'ullet sabent que el seu suport és cabdal perquè a l'Estat vegin que la petició del concert econòmic va de debò. “Mireu si estem d'acord a dialogar, que aquesta tarda aprovarem junts una llei (la d'urbanisme)”, recordava Fernández Teixidó als socialistes. “I no serà l'última”, vaticinava. Això sí, els 6.000 milions en què CiU valora les esmenes socialistes van impedir, ahir, que els n'aprovessin cap, tot i el seu enuig. I la seva reprovació en l'últim ple al conseller d'Economia tampoc no va ajudar gens a fer que CiU els prioritzés com a socis per aprovar el pressupost. Ahir, si més no, va ser la coartada perfecta.
Comentaris
De quin final de cicle m'esteu parlant, del de deixar-se robar 60 milions diaris a canvi de rebaixes del Moody's. Amb aquest govern que es capaç de pactar els pressupostos amb els enemics de Catalunya, que encara pensen amb Olimpiades i tunels pel mig dels Pirineus, i així contiinuar engreixant les megalomanies de l'imperi amb capital Madrid... Ja us val, convergents i unioniestes.
Així que abstenir-se de votar els pressupostos, com han fet els radicals ultra del PP és un acte de responsabilitat.
Doncs jo em pensava que abstenir-se vol dir tot el contrari, que no t'importen una merda, responsabilitat i seriositat hagués estat votar-los a favor i no abstenir-se.
Ja és ben veritat que CiU i el PP estan fets l'un per l'altre.
Un cop fet el pacte amb el pp, aprovats els pressupostos, ara diuen què si volen ERC,PSC, es poden afegir-hi per negociar-hi les engrunes, res d'important , els serrells, aquest home es capaç de rebaixar-se al límit de les soles de sabates, per tal de tindré les cadiretes , ara en vol fer creure què el pacte es un fí de cicle, jo mès aviat crec, què es l'inici d'una gran amistat, amistat què và i anirà en contra de Catalunya, tot l'altra es fum, ciuistes, heu fet el què ningù ( per els seus votants ) creia què faríeu,,,,,,,,, temps al temps, rei artur
I tant. és un "final de cicle"...vital per a CiU.
Game Over, CiU. Mai més.
Salutacions,
La clatellada, que rebrà CiU, serà monumental, en contrapartida, potser molts peperos catalans, deixin de veure'ls com un partit nacionalista (quelcom evident) i li confiïn els seus vots, no hi ha cap raó perquè els botiflers no puguin donar-los suport , mentrestant ha passat un minut més, a 512 euros / segon, uns 30.720 euros més que ens han confiscat.
La bona notícia és que això es pot canviar, però depèn de nosaltres, clar.
VISCA CATALUNYA LLIURE!! //*//
Mireu bé la cara del "presidente" Mas. Duu la derrota i la vergonya (vull pensar que en té després de dir que plantarien cara durant la campanya electoral) escrites al front. Catalunya mereix molt més que això. Catalunya mereix la seva llibertat i, amb aquesta tropa d'escalfabutaqu es (hi ha comptadíssimes excepcions), anem de cap a l'abisme. Cada dia que passa hi ha alguna notícia trista per a la nostra nació, i ells, ells... allà, fent veure que plou. I, mentre, l'altre "nacionalista" presentant llibres en castellà per al seu autobombo (que li compraran els quatre llepes de torn) a la Villa y Corte. Estem ben posats.
El que pretenen els polítics catalans col.laboracionistes amb Madrid és aconseguir una espècie de pacte fiscal de pa sucat amb oli per tenir el poble català content i enganyat, com sempre, i seguir mantenint així les poltrones i els negocis. Saben que si els independentiste s aconsegueixen el poder, tots ells quedarien a l'atur. Per això intenten desesperadament que Madrid afluixi la corda que escanya els catalans, perquè qui tot ho vol tot ho perd. Però Madrid ho vol tot i els té amb un ai al cor. Pobres, fins i tot fan pena, oi?
Suposo que "el final de cicle" és el que fa referència a que
s'ha acabat de gaudir de la protecció social en l'anomenat (i desaparegut)
...Estat del Benestar...
(...)
Descansi en pau.
(...)
Aquí un article per a qui no s'ho acabi de creure:
http://lacartadelabols a.com/leer/articulo/aun_mas_reforma_laboral
(...)
Per sobre dels diners, i del benestar que donen els diners, hi ha la dignitat humana i els Drets de l'Home, el primer dels quals és la llibertat de ser i d'elegir.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.