Política

Un nou estat a la UE

El president de la Generalitat veu possible una Catalunya independent dins de la Unió Europea en una entrevista al francès ‘Le Monde' No descarta una consulta si la negociació del pacte fiscal fracassa

El Parlament, al costat de la independència d'Escòcia

Avesat a les entrevistes en mitjans internacionals, un dels missatges que llançava el president de la Generalitat, Artur Mas, en la que publicava ahir el rotatiu francès Le Monde era sobre la possibilitat d'una Catalunya independent, una opció que veu viable. “Catalunya podria ser un estat dins de la Unió Europea”, afirmava Mas en el vespertí com a “opinió personal”. El president català marcava perfil sobiranista just el dia després de l'aprovació al Parlament del pressupost del 2012 amb el PP.

Mas advocava per una Catalunya independent que no copiï els esquemes i les estructures dels estats clàssics, com l'espanyol. “Si un dia tenim un estat, no tindrem un exèrcit, ni política exterior pròpia, ni control de fronteres o duanes, ni moneda ni banc central. Però tindrem polítiques de proximitat, serveis públics de base, infraestructures, la seguretat interior i la fiscalitat”, proclamava el president. I la situava dins d'una Unió Europea diferent de l'actual, que es definiria per ser “més federal, amb més poder a Brussel·les, menys poder a París, Madrid o Berlín i més poder a Barcelona o Tolosa”.

El president de la Generalitat reconeix la complexitat del procés, més quan “Catalunya és una societat molt barrejada en què més de la meitat de la població té origen espanyol o de fora”. Amb tot, es remet a les últimes dades, com les del Centre d'Estudis d'Opinió, que reflecteixen que hi ha cada cop més partidaris que Catalunya sigui independent. Si una part de la població s'ha convertit a aquesta idea és per “les dificultats de Catalunya per trobar el seu espai a Espanya”, diagnostica. I dins de l'anàlisi, el convenciment que l'etapa autonòmica està esgotada i cal obrir la transició nacional guiada pel principi que Catalunya, com a nació, “ha de decidir el seu futur”.

Tal com ha fet en totes les entrevistes que ha donat en mitjans internacionals –Financial Times, Frankfurter Allgemeine Zeitung, La Stampa, The Economist...– Mas, a més d'aprofundir en la creixent distància entre Catalunya i l'Estat espanyol, defensa el que és el projecte estel·lar del govern per a la segona part de la legislatura, el pacte fiscal. El veu com “la solució per a Catalunya, però també per a Espanya”. El govern pretén treballar des d'ara fins a l'estiu per obtenir el màxim suport en el Parlament i sumar el PSC i el PP a un model que ja té el suport de CiU, ERC i ICV. La federació ha rebutjat de moment portar a votació les conclusions de la comissió del concert, en espera de sumar socialistes i populars a l'entesa.

El president es remet als números per defensar el nou model. “Si Catalunya fos un estat independent, tindríem entre 10.000 i 15.000 milions més. Amb el pacte fiscal, és a dir, un dèficit fiscal reduït a la meitat, resoldríem els nostres problemes de finances públiques.”

Possibilitat

Un cop situats en l'escenari estatal, en cas que el govern espanyol del PP no vulgui negociar amb el català, Mas no tanca la porta a la convocatòria d'una consulta. “No descartem aquesta opció, però no està decidida. Intentarem arribar fins al final de la via de pacte fiscal”, assegura Mas a Le Monde. El dia després d'anar de bracet amb els d'Alícia Sánchez-Camacho pel pressupost, Mas assegurava que convèncer els populars de Mariano Rajoy per a la negociació del pacte fiscal serà complicat, més amb l'àmplia majoria que tenen a les Corts.

L'entrevista de Mas sortia publicada el mateix dia que el Parlament expressava el seu suport a la celebració del referèndum d'Escòcia perquè pugui “decidir el seu futur” en una moció aprovada amb els vots de CiU, ICV-EUiA, ERC i SI. Els socialistes es van abstenir i el PP i Ciutadans hi van votar en contra. El text era promogut pels diputats de Solidaritat.

El govern xifra en 2.000 milions la “deslleialtat”

El portaveu del govern, Francesc Homs, va calcular ahir en més de 2.000 milions d'euros el cost de la no-aplicació del principi de lleialtat institucional per part del govern espanyol durant l'any passat. En la presentació d'un informe sobre federalisme fiscal, Homs va recordar que un estudi de l'anterior govern tripartit ja va xifrar l'any 2005 en més de 1.000 milions el cost d'aquesta “deslleialtat”, la qual cosa representava llavors prop del 5% del pressupost consolidat de la Generalitat.

No obstant això, segons Homs, aquest percentatge s'ha incrementat el 2011: “En aquests moments estem per damunt del 6% del pressupost consolidat de la Generalitat; passem dels 2.000 milions d'euros”, certificava el portaveu del govern.

En aquesta quantia se suma tot el que han costat determinades decisions del govern espanyol que han tingut un impacte en la despesa de la Generalitat, sense que hi hagi hagut cap tipus de compensació en virtut del principi de lleialtat institucional. Entre aquestes decisions, Homs es va referir a la llei de dependència, l'ampliació de catàlegs de prestacions sanitàries, aspectes de la lluita contra el tabaquisme, la llei d'educació, polítiques d'ocupació i mesures en l'àmbit de la justícia. Aquests números, però, no inclouen els pagaments pendents, com ara els 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut o els 1.450 del fons de competitivitat.

Homs va lamentar que a l'Estat espanyol s'ha imposat una tradició institucional i política “cada vegada més jacobina i menys federalista” que ha deixat enrere l'aposta federalista. “Fa la sensació que és una utopia impossible” i està “esgotada”, afirmava el portaveu de l'executiu català i, un cop més, apostava pel pacte fiscal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.