El cas Emarsa
Aigua massa pudenta
La investigació judicial revela l'existència d'un forat de més de 20 milions d'euros en l'empresa encarregada de la depuradora de València
L'exvicepresident de la Diputació Enrique Crespo es troba entre els principals imputats, per als quals el jutge ha imposat una fiança solidària i conjunta de 25 milions d'euros
Els directius vanesprémer la caixa comprant diversos articles de luxe i viatges exòtics
Al PP valencià li agradaria poder llançar per l'aigüera els escàndols de corrupció que planen sobre la seua gestió al capdavant de l'administració. Però la maniobra podria tindre conseqüències imprevisibles, ja que sembla que el clavegueram també s'ha corromput, fins al punt que la Generalitat Valenciana s'ha personat com a acusació popular en el denominat cas Emarsa.
El mateix president del govern valencià va impulsar la presentació en el procés judicial després de confessar que se sentia “avergonyit” per totes les informacions que es publicaven al voltant de l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals (Emarsa). La ferma intervenció d'Alberto Fabra va fer possible que el dimecres, 15 de febrer, es constituïra a les Corts Valencianes una comissió d'investigació sobre la suposada malversació de fons en Emarsa, l'empresa pública que va gestionar la depuradora de Pinedo i que estarà presidida pel PP.
Aquesta comissió abordarà les responsabilitats polítiques derivades de la situació de fallida d'Emarsa, la gestió de la qual va originar un forat econòmic d'almenys 25 milions d'euros, fets pels quals hi ha 27 imputats. S'ha fixat el 22 de febrer com a data límit per presentar els plans de treball de tots els grups. L'oposició ja ha advertit que vol arribar “fins al final” i, per això, demanarà la compareixença de l'alcaldessa de Valencià, Rita Barberá. “Portarem Barberá a explicar per què ha posat al capdavant d'Emarsa una banda de saquejadors. No hi ha intocables”, va subratllar la diputada de Compromís Mónica Oltra.
L'Ajuntament de la capital participa amb un 46% de l'Emshi (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics), empresa encarregada de gestionar els recursos hidràulics de l'àrea metropolitana de València i que entre 2004 i 2010 va injectar a Emarsa deu milions d'euros. Barberá ha negat qualsevol implicació del consistori en l'afer i ha vetat la creació d'una comissió d'investigació a l'Ajuntament.
Emarsa –actualment liquidada– també rebia diners de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR), gestionada per la Generalitat a través de la conselleria d'Infraestructures i Medi Ambient. Entre 2004 i 2010, EPSAR, encarregada del cànon de l'aigua i de pagar per depurar-la, va duplicar la inversió de diners en Emarsa malgrat que la quantitat d'aigua era la mateixa. De fet, la depuradora va rebre en eixe període 121 milions d'euros en concepte de cànon.
Traductores romaneses
A la investigació parlamentària s'afegeix el procés judicial que ja es coneix com a cas Emarsa. El 12 de gener de 2011 el jutjat número 15 de València va admetre la querella presentada per l'Emshi. L'entitat decideix actuar després de conèixer-se els elevats sous dels gestors d'Emarsa i de practicar-se una auditoria que va revelar que s'havien facturat a càrrec de l'entitat pública treballs que mai es van realitzar.
La investigació descobreix que Emarsa pagava quantitats astronòmiques per serveis que mai no es prestaven i contractava proveïdors sense observar les regles dels concursos. El magistrat encarregat de la investigació, Vicente Ríos, imputa als gestors possibles delictes d'estafa, administració deslleial i malversació de fons públics.
La llista de presumptes abusos resulta extraordinària: els directius van comprar articles de luxe per a ús personal a costa de la societat; també van esprémer la seua caixa amb viatges a l'estranger, amb la família inclosa i amb visites a les millors marisqueries. En poc més de tres anys, l'empresa va comptabilitzar l'adquisició de 200 impressores i 400 monitors, una quantitat desproporcionada per als poc més de 30 equips informàtics.
La disbauxa va ser imparable: l'exgerent de la societat Esteban Cuesta, que Ríos considera el principal culpable, va reconèixer que havia pagat a càrrec d'Emarsa habitacions dobles d'hotel que compartia amb dones de Romania i que, segons va justificar Cuesta, eren traductores. La revelació va conduir la diputada de Compromís Mónica Oltra a afirmar: “Els plaers amb els pantalons apujats o abaixats que se'ls pague cadascú.”
Les declaracions de Cuesta, la pressió de l'oposició i la contundent posició de Fabra van provocar finalment la dimissió de l'expresident d'Emarsa i de l'Emshi. Enrique Crespo, que per ironies de la vida va ser afavorit amb diversos dècims del sorteig de Nadal, va deixar les seues responsabilitats com a vicepresident de la Diputació de València i alcalde de Manises (l'Horta). És el càrrec de més pes del PP valencià que es cobra el cas Emarsa. Per a ell i la resta d'imputats, Ríos ha imposat una fiança per responsabilitat civil “solidària i conjunta” de 25 milions d'euros. Aquesta mateixa setmana, el magistrat n'ha exigit l'abonament o que assenyalen els béns susceptibles de ser embargats per cobrir-la. Crespo ha recorregut contra la decisió de Ríos.
El desviament de fons d'Emarsa amenaça de convertir-se en un escàndol més gran que el cas Gürtel, per la gran quantitat de diners saquejats i el nombre d'implicats.