La definició de l'estratègia nacional és el principal repte que encara CDC en el congrés del març. La cúpula ha elaborat un esborrany de ponència que confirma el gir sobiranista del partit, però deixa volgudes inconcrecions sobre les qüestions clau, com ara la definició del pacte fiscal o l'alternativa estratègica que hauria d'emprendre CiU si el projecte fracassa. La Joventut Nacionalista de Catalunya, que comptarà amb 200 delegats al congrés, intenta fer-se valer ara davant de la direcció perquè defineixi el full de ruta de la transició nacional que abandera el president de la Generalitat, Artur Mas.
Dirigents de CDC convenen que el capítol estratègic serà el moll de l'os del conclave convergent. Oriol Pujol, futur secretari general del partit, arribarà a Reus amb la cúpula perfilada i sense que n'hagi aflorat cap qüestionament intern. Després que l'últim consell nacional aprovés el primer text de la ponència, redactat pel qui serà el nou vicesecretari d'estratègia, Francesc Homs, s'ha obert el procés de presentació d'esmenes. La JNC està decidida a intentar influir en el congrés –aporta un 10% dels delegats– i a exercir la funció de motor que du als gens: la d'empènyer CDC cap a posicions més sobiranistes. L'organització que capitaneja Gerard Figueras celebrarà dissabte una convenció nacional en què entregarà el seu full de ruta per a CDC a Oriol Pujol. El document, que s'acabarà concretant en una esmena a la ponència, traça les línies vermelles de la proposta del nou finançament de Mas per evitar que el model es descafeïni durant la negociació amb Mariano Rajoy. Concretament, segons fonts de la JNC, l'esmena ara embrionària prioritzarà el control català de la caixa: la necessària recaptació de tots els impostos a través de l'Agència Tributària de Catalunya. També plantejarà un pla B per si fracassa l'estira i arronsa amb Madrid. La JNC no advoca per convocar una consulta sobre el concert sinó la convocatòria d'eleccions. Considera que CiU s'hi hauria de presentar amb un programa electoral que inclogui la consecució de l'estat propi. En aquest escenari, els de Gerard Figueras argumenten que, si Mas aconsegueix governar de nou, s'hauria d'encetar una legislatura en què es comencés a produir una progressiva desconnexió amb Espanya. La JNC combrega amb la voluntat de la cúpula, ja expressada en la primera versió de la ponència estratègica, de treballar per a la consecució d'una majoria social sobiranista que, al seu torn, s'hauria de reflectir en una majoria política absoluta, encara que no sigui “absolutíssima”. També convé en la necessitat que el país es doti del marc legal necessari per a l'eventual convocatòria d'una consulta.
Comentaris
no engayen ya a ningu, ni siquiera al seu amic Rajoy
És evident que en aquets moments els únics que podrien iniciar un procés d'emancipació nacional, és CiU. Gaudeixen d'una majoria, que respatllada pels partits independentiste s, farien decantar la balança. Dona la sensació que CiU tingui un pla de ruta en aquest sentit, però que no vulgui precipitar-se. Pel que sembla, vol fer les coses ben fetes, i espera que li neguin el pacte fiscal, per poder exposar davant d'Europa, la seva impossibilitat de romandre més temps en un estat que ens exprimeix, ens explota i ens roba ininterrompudam ent fa més de 300 anys.
. Les presses son males conselleres, donem-li un vot de commfiança ja que per altra banda no tenim altra alternativa.
A mi em sembla, què cdc, podria tindrà una idea d'ún full de ruta, però li pesa massa unió, i el pacte amb el pp,la jnc , el primer què tindria què fer es plantejar al president mas, la possibilitat de la separació d'unió, i el trencament amb el pp, si no ningú es creurà què volen tirar endavant, qualsevol intent de transcisió què ens porti cap l'independència, estic d'acord què les presses son dolentes, peró si tens a casa un enemic, i pactes amb l'altre, malament rai,,,,,,,,,,,,confiança poca,,,,esperança molta,,,,,,PER la TERRA LLIURE.............MDT
jo crec que Unió sempre serà la perfecta excusa pels convergents, i la garantia que és un partit pels amants de l'ordre espanyol. No es tracta d'anar o no amb presses, sinó de voler creure que tenen un full de ruta mentre pacten any rere any i llei rere llei contra el país. Però la fe és inescrutable.
CyU no te cap credibilitat; paraules, paraules i més paraules. Els catalans no vivim de paraules. A les properes eleccions CyU tindrà una devallada importantíssima amb moltíssim vots a partits sobiranistes.
De fet el problema de CiU són els seus votants. Mentre CiU temi més perdre votants si empren una deriva sobiranista que no pas si empren una deriva espanyolista com és el cas ( fixeu-vos en el Miquel Altimires), és evident cap a on apuntarà la seva transició nacional: cap a Espanya.
Ara, pregunto, quina es la transcisió nacional, què vol fer c i u ? la transcisió cap l'indedpendència, o la transcisió cap un estat espanyol únic ? per què podria ser, què un pacte de futur de ciu/pp, fos l'eleminació de l'autonomia i l'adhesió forçosa a l'estat espanyol,????????????? VISCA la TERRA LLIURE
De fet, Josep, mai han dit que fos la transició nacional cap a un estat propi català. Segurament aquesta setmana la rebutjaran. O pollastres o gallines, si refusen això, i pacten amb el PP, a mi que no m'enredin que és evident cap a on van, diguin el que diguin.
Als votants de CIU...el futur de la nació catalana és a les vostres mans....amb CIU no arribarem mai a ser lliures...no els voteu més
I ara suposem, ( què es mol suposar ) CDC, creu què l'únic camí per Catalunya es l'independència, C i U es una coal-lició, si unió diu què no es el camí què faria l'amic artur ? tambè tindríem què contar amb la desaprovació de camacho, ,jo crec què tot es una cortina de fum, per passar aquest tres anys què queden, segons els resultats així farien, votants no fixos de ciu, no es el camí amics meus, la nostra sortida, la de Catalunya i els catalans, es l'independència, sumeu-vos al front independèntiste, VISCA la TERRA LLIURE,,,,,,,,,,,MDT,,,,,,,,//*//
CiU contempla el suport social creixent a la independència, fins i tot dins les seves pròpies bases, com un problema, no com una oportunitat. Un fenomen passatger, magnificat per la crisi, que cal frenar, sense oposar-s’hi frontalment, i esperar que es vagi desinflant.
El pacte fiscal és l’instrument ideal per desinflar-lo: per una banda redueix el problema nacional a una qüestió de finançament, desactivant tot el sector economicista del sobiranisme. Per altra banda serveix per endarrerir tant com calgui el planteig del tema (anys, si cal), a base d’una estratègia calculada de tràmits, ajornaments, negociacions i consultes prèvies.
Aquest discurs oficial de “fer les coses ben fetes” i de “no precipitar-se” ja fa algunes dècades que el sentim. I recórrer a l’excusa de “no anar amb presses” durant més de trenta anys, és d’un cinisme cruel. Els anys passen... Quants anys tens tu?
Miquel Altimires, una cosa és no precipitar-se i anar preparant poc a poc el camí; però el que fa CiU no és això. No dissenya cap full de ruta per al futur (per poder així seguir dient allò de que “la independència és una aventura perillosa que no sabem on ens duria”), no contempla la possibilitat de l’estat propi en el seu programa, malgrat el clam de la societat catalana i del seus propis votants aquest sentit...
La independència com a pla B? No em feu riure. La independència de la nació hauria de ser el pla A. Però fins i tot essent un pla B, aquest pla hauria d’estar dissenyat i traçat acuradament, cosa que CiU no ha fet mai ni té intenció de fer.
Ara comencem a anar bé...
CyU sols es posa "sobiranista" quan hi han eleccions, ja siguin internes (com ara a Reus, a la JNC) com si son externes (les últimes all'Estat), o per quedar bè quan ha fet una etzeguellada (per exemple, pactar amb el PP (que no ho fa mai)). Hi han 40 milions de deute en joc i La Caixa els te lligats per la poteta, o sigui que de independencia, res de res. Ni tan sols anomenar-la. Es poden emprar els eufemismes que convinguin, peró la paraula independencia no, que els hi produeix urticària.
En quant a separar-se d'Unió es impossible; l'un es el contrapés del altre. Son com "El gordo y el flaco" son com Tip i Coll, son com Tom i Jerry, son Peret i Mandinga o com deia La Trinca son com en Ramon i en Cajal.
Sr. Mas:
Fins i tot els seus li reclamen que deixi de fer el BOTIFLER i es posi a treballar per Catalunya.
Les ocasions perdudes li passen factura i li seguiran passant, al 10J mirant cap a un altre costat, el 20N els seus demanaven INDEPENDÈNCIA i Vostè defensava el pacte fiscal, ara per poder aprovar els pressupostos ha d’abandonar el seu pacte fiscal i començar a demanar una rebaixa de l’ESPOLI FISCAL (unes engrunes).
Les ocasions que es perden no es tornen a presentar. Ara no tan sols li fan mal a Vostè sinó que està perjudicant i molt a CATALUNYA.
Sr. Mas si vol deixar de fer de Botifler i representar a Catalunya, deixi’s de pactes amb Espanya, convoqui eleccions, desfaci la coalició amb Unió, clarifiqui així el mapa polític català i comencem tots plegats a caminar endavant.
VISCA CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.