La violència no s'atura a Síria i, amb les vies diplomàtiques encallades, la comunitat internacional es veu obligada a estudiar mesures addicionals. Washington s'havia mostrat fins ara reticent a entregar armes a l'oposició siriana, però l'actitud enrocada del president Baixar al-Assad i l'augment incessant del nombre de morts haurien fet canviar d'opinió els alts estaments militars i polítics nord-americans.
L'administració Obama manté obertes les vies diplomàtiques i considera la solució negociada la millor sortida al conflicte. “No volem prendre mesures que contribueixin a augmentar la militarització de Síria”, va dir el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney. Amb tot, Washington és conscient que l'espera pot ser massa llarga i dolorosa per a una població que ha vist perdre la vida de més de 6.000 persones.
La Xina i Rússia han reafirmat l'aliança amb Al-Assad i ni la pressió de la comunitat internacional ni el rebuig de la Lliga Àrab han servit per aturar la
repressió de Damasc.
La situació a Síria empitjora i els bombardejos diaris contra la ciutat de Homs recorden el setge a què va ser sotmesa la localitat líbia de Bengasi, l'episodi que va provocar la intervenció aliada contra Gaddafi. França i el Regne Unit van exigir ahir a Damasc que aturi el setge de Homs i permeti l'accés de treballadors d'organitzacions humanitàries per assistir els ferits. A causa d'aquest panorama, tant la Casa Blanca com el Departament d'Estat dels EUA haurien deixat de banda les seves reticències i haurien obert la porta a armar l'oposició siriana per tal de derrocar el règim sirià. “Si no aconseguim que el president Al-Assad cedeixi a la pressió internacional, haurem de considerar mesures addicionals”, va afirmar la portaveu del Departament d'Estat, Victoria Nuland.
L'administració ha escoltat avisos que han fet arribar aquests dies diversos senadors nord-americans, com ara l'expresidenciable John McCain, que ha instat a armar els rebels, en un moviment que afavoriria la caiguda d'Al-Assad i debilitaria, alhora, l'Iran, que manté forts vincles amb Damasc.
Els moviments interns als EUA es produeixen pocs dies abans de la celebració, demà a Tunísia, d'una reunió d'urgència. La comunitat internacional estudiarà la imposició de més sancions a Damasc, l'enviament d'ajuda humanitària i l'organització d'una oposició interna que ha mostrat senyals de divisió. Abans d'armar l'oposició, els EUA intentaran també persuadir
els grups sunnites perquè uneixin forces amb xiïtes i cristians i enforteixin
el seu lideratge.
Comentaris
Què no ho podeu veure? És com Líbia un altre cop! Els Estats Units volen oficialment armar l'oposició... qui més ja està oficialment armant l'oposició? AL-QAIDA!! L'enemic "mortal" d'America!! L'enemic mortal de llibertat, de l'humanitat i Deu sap què més! I ara és veu que són aliats sense cap problema?!
ON ÉS EL PERIODISME?!
Homs no està bloquejat per Al-Assad, com ho va establir fins la Lliga Àrab. Està bloquejat pels terroristes, assassins i segrestadors que han matat dos mil soldats i la gran majoria dels víctimes civils.
Els que han de plegar són els falsos "demòcrates" al servei de la "màfia internacional".
A l'Iraq, ara, viuen prou més malament que abans de que els "bons" els "ajudaren a alliberar-se" de tirà. A l'Afganistan no ha canviat res. A Líbia, amb el tirà, no estaven pitjor que ara.
I l'11 de setembre de 1973 a Xile, els "demòcrates del nord", van assassinar un President elegit pel seu poble, per col·locar-hi un gran dictador.
A Europa l'any 1944 van venir sols quan els soviètics anaven avançant per aturar-los, no per lluitar contra els nazis.
Jo ja no em crec res dels "bons del far west".
Vicent, el problema es que tots els periodistes posen oli sobre foc, per tal d'afavorir la "cultura americana". El que és terrible és que molts cauen en el parany. Aquests amereicans, matarien para i mara per tal de ser reconaguts amos del mon, directament o indirectament, com és el cas dels emirats i altres reialmes "democràtics"
Pero no crec que armin qui sigui, al menys oficialment, pq aixo seria seguit d'armement altra dels legitims, de part de Russia i tb Xina. Que ningu oblidi que Iran no està lluny, i que tb comença a tenir ne prou de incursions occidentals en llur politica i gestio. Tot aixo està a dos dits de petar i si pèta, hi haura molt soroll, pq tothom hi sera implcat, mercès als de sempre; els democrates d'amèrica i a llur braç dret Israel.
Vicent: Sobre 1944. Ves a Google i busca "Operation unthinkable" per entendre la magnitud de la traïció i malmena radiant de l'"Imperi de Llibertat".
Hi ha una qüestió que sempre s'obvia, que és que la qüestió de Síria, com la de Líbia, com la d' Egipte, com la de Tunícia, com la d'arreu, ha de començar per l'anàlisi de la situació interna (que sóc el primer a reconèixer que no conec suficientment bé, però el tuf de les dictadures es detecta de lluny). El que és colonialista, penso que no arriba ni a neocolonialista és reduir el tema al gran joc de les grans potències, on les masses populars no fan res més que actuar com a peons cecs.
Si prescindim de l' anàlisi interna, podríem arribar a situacions tan paradoxals per posar un exemple històric, com a defensar l'espanyolitat de Cuba, perquè la causa independentista cubana tenia suport USA, que sí que el tenia, i naturalment que USA actuava en funció dels seus propis interessos.
En definitiva, no badem en cap direcció.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.