L'excusa de la crisi li ha anat, al PP, com anell al dit per tornar a la càrrega contra tot allò que faci un mínim tuf d'“identitari”, segons ha esbombat en els últims dies, sense cap problema, la seva líder a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. Els populars tornen a tenir en el punt de mira un seguit d'entitats i institucions que duen l'afegitó de català o Catalunya i que, aquí o a l'estranger, destaquen per la defensa de la cultura i identitat catalanes. Una bona part s'incloïen, perquè els retiressin fons, en les esmenes del PP al pressupost del 2012, que van ser majoritàriament rebutjades. Però això no vol dir que els populars hi renunciïn, com van recordar ahir al Parlament, on van tornar a exhibir la llista –fent també èmfasi en altres partides milionàries, com ara les d'empreses privades, despeses postals o estudis– per provar que quedaria marge per retallar sense afectar la sanitat o l'educació. Per això ara maldaran per fer valer la llista a l'hora de proposar altes i baixes de partides en la comissió de seguiment creada per controlar l'aplicació del pacte amb CiU.

Curiosament, la crucificada Òmnium Cultural no figura en la llista negra, com tampoc no hi són d'altres com ara la Plataforma per la Llengua o La Bressola, bàsicament perquè no són en cap partida específica dels comptes. D'aquí també les peticions de “transparència” dels populars. Sí que inclouen a la llista una altra pila d'organismes que tenen igual d'entravessats. Tot i que no surt en la relació d'ahir, s'endú la palma el Consorci per a la Normalització Lingüística, que fomenta l'aprenentatge de la llengua, al qual el PP retirava dos milions en les seves esmenes per donar-los a l'actualització de fons documentals de la Diputació de Barcelona. En la majoria de casos, però, els populars no concretaven on enviarien el que traurien de cada lloc. L'aposta genèrica, això sí, era refinançar l'Institut Català de Finances i crear un fons de cooperació local, dues reivindicacions ja recollides en el pacte amb CiU, si bé no queda clar d'on procedirien els diners.

El Memorial Democràtic, que recupera la memòria històrica des de la II República fins al final del franquisme, és l'altre gran objecte de les ires del PP, mentre que en un tercer paquet hi ha institucions que d'alguna manera projecten el nom del país, ja sigui les repudiades ambaixades (inclosa la delegació a Madrid, i fins i tot la Casa de Perpinyà) o entitats com ara el Patronat Catalunya Món, un consorci públic que té per objectiu la internacionalització i promoció exterior del país. També es poden incloure aquí el Centre d'Estudis i Documentació Internacionals, que vol ser un pol de generació d'idees i reflexions polítiques de Barcelona cap al món, el Consorci Catalan Films & TV, que fa promoció internacional de l'audiovisual català, l'Institut Català Internacional per a la Pau, que promou la resolució dels conflictes des d'una visió catalana o, fins i tot, el Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya, que amb vocació internacional s'impulsa a Bellpuig (Urgell). El PP també demana notables rebaixes en l'Agència Catalana de Notícies, que dóna atenció a les informacions del país, i fins i tot en el Centre d'Estudis d'Opinió, que fa enquestes sobre les percepcions polítiques i els principals problemes de la societat catalana.

Totes aquestes esmenes sumen uns 7,5 milions, si bé el total que es considera “prescindible” puja a 95. I és que el PP va més enllà, i discuteix a tots els departaments les partides que van genèricament a l'exterior, a més de les de publicacions, premis, dictàmens, campanyes institucionals o els 80.000 euros per a processos electorals. Fins i tot rebaixaria l'Oficina de l'Expresident. Això sí, el que de debò fa pujar la xifra són els 435 milions d'ajuts a empreses privades, que el PP rebaixaria en 75... en espera de saber quines són.